Per aquelles coses que té la vida, aquest estiu vaig haver d'acompanyar a un familiar a una reunió de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) d'Almeria. Una situació de partida dramàtica però que es va convertir en una experiència profundament interessant a molts nivells. Encara se'm posen els pèls de punta quan penso en aquella calorosa tarda d'agost.
El compromís entre els activistes de la PAH és altíssim. Cadascun aporta allò que sàpiga o pugui fer. Confecció de samarretes, manteniment de la pàgina web, ajuda a les famílies afectades i, sobretot i el més important, les seves pròpies experiències sobre com van gestionar els seus casos personals. D'això s'alimenta la PAH: de l'experiència dels uns i els altres, de quina és l'estratègia més eficaç per poder guanyar-li la batalla al banc.
Al febrer de 2009 —fruit de la terrible crisi econòmica que assota l'Estat espanyol— neix a Barcelona la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca. El seu objectiu, conegut per tots, és parar els desnonaments que les entitats bancàries estan aplicant contra aquelles famílies que sofreixen la crisi havent perdut les seves ocupacions i no podent fer front a la hipoteca dels seus habitatges. A més, proposa solucions per evitar aquests desnonaments sol3licitant la dació en pagament o, més recentment, reduint les quotes mitjançant l'anul·lació de la clàusula sòl. En l'actualitat, existeix una plataforma a cada província de l'Estat i estan coordinades entre si.
D'altra banda, la plataforma presta serveis legals i d'assistència psicològica per als damnificats, servint al seu torn com a banc de pràctiques als nous professionals. Els advocats, procuradors o psicòlegs novells aporten els seus coneixements a la PAH, però al poc temps acaben convertint-se en autèntics experts en la matèria atès que els proporciona l'oportunitat d'aprofundir en la seva perícia a través de multitud de casos.
D'aquesta manera, les PAH funcionen com a profitoses comunitats d'aprenentatge de diferent naturalesa i abast. D'una banda, s'aprèn de les experiències dels membres de la plataforma, havent-se arribat a generar productes a partir d'aquest coneixement compartit, com per exemple, el “Manual de desobediència civil” que es pot consultar a la pàgina web de la PAH Barcelona. De l'altra, els professionals (advocats, procuradors i psicòlegs) aprenen entre ells a millorar la seva pràctica professional. Podent derivar —en alguns casos— en comunitats de pràctica especialitzades en contractes de préstec hipotecari. A més, les plataformes provincials estan coordinades entre si i es reuneixen periòdicament per compartir els seus progressos. Com no podria ser d'una altra manera, les més joves aprenen de l'experiència de les més veteranes, i la de Barcelona és un referent per a totes elles.
Han passat 4 anys des que naixés aquesta iniciativa. I no hi ha dubte que basant-se en models col·laboratius han aconseguit grans assoliments. Han parat moltíssims desnonaments, han aconseguit a través d'una sentència del Tribunal Suprem que algunes entitats bancàries es vegin obligades a eliminar la clàusula sòl dels contractes de préstec i a retornar amb caràcter retroactiu la quantitat de diners que s'hi havia destinat. I molt recentment, que el Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Estrasburg, hagi ajornat el desallotjament d'un edifici de la ciutat de Salt (Girona) que havia estat ocupat per la plataforma establint així un important precedent.
Quan participo en alguna conferència o jornada sobre treball o aprenentatge col·laboratiu, encara avui hi ha gent que es pregunta si treballar i aprendre col·laborativament funciona. Per descomptat que sí, i podria assenyalar-ne nombrosos casos. Però, sens dubte, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca n'és un excel·lent exemple. Perquè com deia el poeta Antonio Machado, “en cuestiones de cultura y saber, sólo se pierde lo que se guarda, sólo se gana lo que se da”.
Ànim en la lluita, i recordeu: sí, es pot!
Citació recomanada
SANZ MARTOS, Sandra. Comunitats d'aprenentatge i activisme social. COMeIN [en línia], octubre 2013, núm. 26. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n26.1372
