Moltes són les denominacions amb què es pretén designar una forma de fer periodisme, de transmetre la informació, que empra vinyetes per contar fets reals. Així, es parla de periodisme il·lustrat, periodisme gràfic, comic journalism… Expressions més plàstiques (com l’emprada per Lucia Magi en el seu reportatge “Noticias dibujadas” publicat a El País el 2010) ens ajuden a crear una imatge mental d’allò a què es refereix aquest tipus de narració periodística. Sens dubte, el seu ús pot encara resultar sorprenent per a molts però la força expressiva que aquestes "vinyetes de la realitat" poden desenvolupar no deixa indiferent.
Els flirteigs entre periodisme i còmic són recurrents en el temps. És àmpliament sabut que alguns dels protagonistes i herois més populars d’historietes s’han dedicat a la professió informativa. Així, per citar només alguns dels casos més coneguts, ens trobem amb el reporter Tintín, el periodista Clark Kent ( l’àlter ego de Superman) i el fotògraf Peter Parker, més conegut com a Spiderman. No obstant això, aquests coqueteigs i connexions traspassen el món de la ficció.
En aquest sentit, resulta especialment significatiu recordar que l’obra d’Outcault (qui per a molts és el pare del còmic modern per innovar en la forma de representar els diàlegs, marcar un estil i donar continuïtat al personatge) va influir clarament en el nom que es va donar a un model de periodisme caracteritzat per l’ús del sensacionalisme extrem. En efecte, el qualificatiu de premsa groga ens remunta a una de les batalles periodístiques més intenses que Pulitzer i Hearst van encarnar. Es tracta d’un interessant episodi que podem conèixer amb més detalls en el llibre del professor Sánchez Aranda titulat Pulitzer. Luces y sombras en la vida de un periodista genial. En ell s'explica com la competència existent entre aquests dos empresaris els va portar a rivalitzar i lluitar per apoderar-se dels continguts i dels professionals que integraven les plantilles del mitjà contrari. Aquesta pràctica va provocar que durant un temps la tira d’èxit d’Oucault coneguda com a “The Yellow Kid” (és a dir, el noi groc) es publiqués en les dues capçaleres: en el World de Pulitzer i en el Journal de Hearst.
Quasi un segle després d’aquell singular episodi, el 1992, un Pulitzer, paradoxes de la història, tindria també efecte en el reconeixement de les possibilitats del còmic per contar històries reals, serioses i dirigides a un públic adult. En aquesta ocasió ens referim al prestigiós premi que es va atorgar en la categoria “special citations” a Maus, l’obra d’Art Spiegelman on aborda l’holocaust jueu. A banda de l’impacte generat per aquesta distinció, Javier Melero, en l’article en què analitza Footnotes in Gaza de Joe Sacco (un dels referents d’aquest format de periodisme il·lustrat), subratlla la influència que va tenir en el desenvolupament del comic-journalism la intersecció de dos moviments o tendències com són el new journalism i el comix underground. A això cal sumar la pressió que exerceix en la indústria la necessitat de cercar nous mercats i audiències.
Trobem exemples de vinyetes agrupades en format de novel·la gràfica o fins i tot ocupant espais fixos de manera més o menys regular (com van introduir algunes publicacions, entre elles Internazionale o XXI. L’information grand format). Aquesta forma de narrar la informació ha anat evolucionant i actualment topem amb mostres del comic journalism que incorporen nous recursos (com la interactivitat) i que s’adapten als nous suports digitals. Poden així integrar enllaços, facilitar l’accés a continguts complementaris i permetre al lector ampliar o reduir els dibuixos. En “Cuando el cómic es periodismo”, publicat a La Vanguardia per la professora Eva Domínguez, es poden descobrir alguns exemples destacats de vinyetes informatives interactives.
Malgrat l’avanç, innovació i experimentació en aquesta forma de narrar la realitat, encara són molts els mitjans que no exploren les possibilitats d’informar través de les vinyetes. No obstant això, des de cercles professionals es reivindiquen l’abast expressiu i els avantatges que poden aportar. En trobem un exemple en la sessió “Blow up the funny pages: Why comics make for powerful journalism?” presentada per Dani Archer (Archcomix), Erin Polgreen (Symbolia), Susie Cagle i Wendy McNaughton durant la conferència de l’Online News Association del passat any (ONA2012). Entre els arguments que hi esgrimeixen, destaca la capacitat per atraure i connectar amb l’audiència en tractar-se de relats o experiències d’immersió. En el comic journalism destaquen les possibilitats d’accés (factor que ja havia explotat el periodisme amb l’ús d’il·lustracions quan no es disposava d’imatges que acompanyessin o completessin la notícia) i la capacitat comunicativa.
Les vinyetes mostren un relat seqüencial, de fàcil comprensió i gran impacte. Permeten combinar dibuixos i diàlegs creant un únic missatge que pot contenir gran valor informatiu. El còmic permet incloure múltiples veus, el que afavoreix que es vegin representades totes les parts implicades. De gran força expressiva, en un context en què predomina el consum ràpid de notícies, el comic journalism es mostra com una alternativa eficaç per presentar la informació.
Citació recomanada
MARTÍNEZ MARTÍNEZ, Silvia. La informació narrada a través de vinyetes. COMeIN [en línia], setembre 2013, núm. 25. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n25.1361
