Istanbul va ser la ciutat triada per acollir durant l’última setmana d’octubre una de les trobades d’investigadors en comunicació més importants: la Quarta Conferència Europea de Comunicació, organitzada per l’European Communication Research and Education Association (ECREA), que ha congregat a centenars d’acadèmics i experts en l’estudi de la comunicació. Entre els assistents es trobaven quatre professors dels Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació de la UOC, col·laboradors habituals de COMeIN, presentant resultats de les investigacions en què participen. Són els signants d'aquest article.
A les més de dues-centes sessions que es van celebrar durant els quatre dies que va durar la trobada, es va discutir sobre les formes d’abordar l’estudi de la comunicació des de diferents vessants. Les intervencions van quedar distribuïdes entorn de les set seccions temàtiques, les tres xarxes i els vuit grups de treball temporals que ofereix ECREA. A més, i malgrat el caràcter europeu de l’associació, la trobada va cedir espai a membres d’altres organitzacions internacionals o locals que van poder presentar els seus avanços o exposar un resum de l’evolució de les seves respectives entitats. Així, entre d’altres, es van organitzar panels especials de la International Association for Media and Communication Research (IAMCR), de la International Communication Association (ICA) o de l’Asociación Latinoamericana de Investigadores de la Comunicación (ALAIC). La Universitat Oberta de Catalunya també va tenir representació en aquesta trobada. Concretament quatre professors dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació van participar en la conferència amb comunicacions.
A la Digital Culture and Communication Section, els professors dels Estudis Antoni Roig i Jordi Sánchez-Navarro van presentar, junt amb l’estudiant de doctorat Talia Leibovitz, la comunicació “In the crowd: articulating participation in complex media production”. En ella aprofundeixen en idees com crowdfunding i crowdsourcing, per posar de manifest que aquests conceptes queden curts a l’hora de donar compte de la diversitat de pràctiques creatives involucrades en la producció audiovisual participativa. Per als autors, la necessitat d’un enfocament crític és evident ja que les definicions canòniques d’aquests conceptes destaquen determinats aspectes del procés de producció, com serien la resolució de problemes, l’eficiència econòmica i la integració dels consumidors als productes, però en marginen d’altres, com els processos de presa de decisions en el si del projecte, el reconeixement explícit dels participants com a agents creatius i la creació de comunitat. En la seva comunicació van proposar una avaluació crítica i una anàlisi comparativa de deu casos d’estudi a partir d’un qüestionari dissenyat per indagar en totes les dimensions de les pràctiques participatives de la producció cultural. Les conclusions de l’estudi van posar de manifest: 1) que el crowdfunding pot quedar integrat com una forma particular de crowdsourcing, 2) que el crowdsourcing no és només una qüestió d’externalització de la producció sinó que implica la mobilització d’una multitud d’usuaris i consumidors amb una àmplia varietat de motivacions, 3) que poques vegades es fomenta una autèntica comunitat de creadors i 4) que pocs projectes de crowdsourcing impliquen una autèntica cocreació.
En aquesta mateixa secció van participar les professores Elisenda Ardèvol (dels Estudis d’Art i Humanitats de la UOC) i Gemma San Cornelio (dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació), que són, respectivament, presidenta i vicepresidenta de la Digital Culture and Communication Section. Ambdues van presentar, junt amb la becària de doctorat de l’IN3, Debora Lanzeni, la comunicació “Mapping: collaborative creation practices and media sociability”, on exploren noves formes de producció cultural basades en pràctiques de creació col·laboratives. En concret, van presentar l’estudi de cas de video mapping per part de Telenoika, una comunitat creativa oberta ubicada a Barcelona que utilitza i promou programari de codi obert. El video mapping és una tècnica de projecció que permet convertir pràcticament qualsevol superfície en una pantalla de vídeo dinàmic. Aquesta tècnica, especialment quan es realitza amb programari de codi obert, implica una coordinació molt delicada de programari i maquinari en temps real, la qual cosa significa que la projecció és al mateix temps una performance tècnica i artística que té lloc en un esdeveniment únic que mobilitza una gran quantitat d’experiències i persones. A través d’una etnografia en curs, analitzen com el mapping se situa en la intersecció entre les pràctiques creatives i sociabilitat en entorns altament tecnificats, centrant-se en tres aspectes: 1) com es caracteritza el mapping com a pràctica col·laborativa de creació, 2) com el procés creatiu és modelat per la filosofia del codi obert i, finalment, 3) quines implicacions té aquesta pràctica creativa en termes d’innovació social.
La també professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC Silvia Martínez Martínez, membre de l’Observatorio de Investigación en Medios Digitales (OIMED), va aparèixer com a signant a una comunicació presentada a la Communication Law and Policy Section amb els doctors Elvira García de Torres i Bernardino Cebrián, de la Universidad CEU Cardenal Herrera, i Concepción Edo i Loreto Corredoira, de la Universidad Complutense de Madrid. Es tracta d’una investigació que es desenvolupa en el marc del projecte competitiu “Supervivencia del periodismo en la era post-digital. Producción de contenidos en los medios emergentes, consecuencias de la participación ciudadana y evolución de las audiencias”. Així, sota el títol “Participatory Journalism: a Study of the Policies that regulate User´s Behaviour and UGC in News Media Websites and the Newsroom”, l’estudi se centra en el denominat contingut generat per l’usuari i com l'incorporen els mitjans de comunicació digitals. Específicament la comunicació s’ocupa d’analitzar la normativa que regula el funcionament de la web i, més en detall, els espais participatius o les contribucions dels lectors en una selecció de diaris espanyols. En concret, el treball s’encarrega de veure com aquestes regles aborden els drets vinculats als continguts. Els resultats es contrasten amb les respostes de periodistes recollides a través d’una enquesta. Les conclusions confirmen com resulta de controvertit aquest tema, que a més comporta un important impacte en les pràctiques participatives de l’audiència.
Citació recomanada
SAN CORNELIO, Gemma; ROIG, Antoni; MARTÍNEZ MARTÍNEZ, Silvia; SÁNCHEZ-NAVARRO, Jordi. La UOC participa en l'ECREA. COMeIN [en línia], novembre 2012, núm. 16. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n16.1282
