A la passada edició del Sitges - Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya la sostenibilitat i l’angoixa davant possibles futurs no desitjats relacionats amb el canvi climàtic per causes humanes a través del fantàstic van tenir una presència important en diferents seccions. En aquest article n’exposarem algunes tendències destacades.
Hi ha una fórmula molt simple, que si més no a mi em funciona, per identificar el fantàstic: «l’estranyament de la realitat». Aquell moment en què allò que veiem, o llegim, no quadra amb la nostra experiència del món, de forma més o menys subtil, i això ens fa adoptar una disposició cognitiva molt concreta. És un contracte per la ficció molt particular entre equip creatiu i espectador/a.
Òbviament, en un festival com Sitges, l’estranyament de la realitat apareix de maneres molt diverses: li donem noms com ciència-ficció, fantasia, animació (que per definició sempre estranya la realitat i, per això és la forma visual fantàstica per excel·lència), terror, sobrenatural, anticipació, més tota mena de reflexions sobre aquests fenòmens creatius i socials a través del documental. Per això aquestes ficcions són sempre el reflex, més o menys metafòric, de pors i incerteses profundes. I una de les grans pors i incerteses de la humanitat, amb el seu reflex en el fantàstic, gira al voltant del futur. Són incomptables les obres que parlen sobre futurs possibles, extrems, habitualment no desitjats, distòpics, o d’altres que, en rascar la superfície, amaguen realitats que ens terroritzen i connecten amb les nostres pors presents, conscients o inconscients.
Cartell de l’edició 2024 del festival
Font: Sitges - Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya
A la darrera edició del Festival de Sitges no van faltar ficcions distòpiques sobre futurs llunyans o més propers. Entre elles, és fàcil trobar distopies que es relacionen o bé amb les pors pandèmiques (Apocalipsis Z: el principio del fin, Please don’t feed the children), la vigilància tecnològica, les guerres i la crisi de les democràcies occidentals (2073, The world divide), la supervivència en nuclis familiars molt tancats davant amenaces difoses en futurs hostils (Arcadian, Never let go), les històries de l’esfondrament de la civilització amb codis ben coneguts com els zombis (de nou Apocalipsis Z) o bé amb la mirada estranyada a les restes de la civilització humana (com la mirada aliena i alienígena del curt d’animació The human fossil).
Visions sobre la sostenibilitat
De manera més directa, tres pel·lícules molt interessants i ben diferents abordaven de forma més explícita el tema de la sostenibilitat, els futurs climàtics i l’activisme. Són el film francès Planète B, d’Aude Léa Rapin; la coproducció d’animació entre Suissa, França i Bèlgica Sauvages, dirigida per Claude Barras, i Mariposas negras, una coproducció entre Espanya i Panamà.
Cartell de ‘Planète B’
Font: SIC / Les Films du Bal
A Planète B, en un futur distòpic no gaire llunyà en el que els acords climàtics no es compleixen, una sèrie d’ecoactivistes (o ecoterroristes segons qui posi els noms) es veuen confinats a una presó virtual que, irònicament reprodueix un entorn natural idíl·lic i on són torturats psicològicament per tal d’aconseguir que delatin a altres membres del grup. En aquest entorn hostil, una immigrant a punt de perdre el permís de residència tindrà un paper clau en el desenllaç. D’altra banda, Sauvages, un llargmetratge d’animació, mostra una família de Borneo que treballa per a una plantació d’oli de palma multinacional que haurà de fer les paus amb els seus orígens familiars indígenes per rebel·lar-se davant l’empresa bolcada a talar un bosc ancestral per plantar oli de palma i que no s’aturarà davant de res per per tal d’obtenir beneficis a costa de desforestar un paratge que hauria d’estar protegit. Finalment, Mariposas negras utilitza el format estètic del documental d’animació per explicar la història de tres persones afectades directament pels efectes del canvi climàtic.
Pòsters dels films ‘Sauvages’ i ‘Mariposas negras’
Font: Nadasdy / Haut et Court / Panique! (‘Sauvages’) i Ikiru / Tinglado / Anangu Grup (‘Mariposas negras’)
Són mostres destacables des d’un aparador privilegiat d’allò que s’està produint actualment i que connecta amb moltes d’altres que hem tingut en pantalles recentment com Twisters (que per si sola mereixeria ja un altre article sobre com vorejar el canvi climàtic sense atrevir-se a nomenar-lo i suggerint que la tecnologia i la iniciativa heroica individual ens poden salvar), Furiosa, Un año difícil (de 2023), The end (presentada en el darrer Festival de San Sebastián) o la sèrie Silo.
Sostenibilitat audiovisual
Hi ha, però, una altra mirada a la sostenibilitat de la qual Sitges n’ha estat també aparador. El mateix Festival ha fet una aposta decidida des de fa ja alguns anys per la sostenibilitat: no només s’ha auditat per obtenir un certificat de sostenibilitat de mans de l’organització A greener future, sinó que impulsa la iniciativa divulgativa de sostenibilitat We are legend, amb la qual cosa abans de cada projecció el públic teníem ocasió de veure’n l’anunci.
D’altra banda, l’Institut Català d’Empreses Culturals, amb el que la UOC col·labora per oferir la primera microcredencial en sostenibilitat audiovisual, organitza anualment un esdeveniment sobre produccions sostenibles durant el Festival que s’ha convertit en un referent per a la indústria i en el que s’aborden qüestions sobre els reptes i els canvis a introduir en el sector en clau de sostenibilitat, com ara les certificacions o els ajuts a la sostenibilitat, en particular en rodatges però també en el desenvolupament i la preproducció. I aquest 2024 hem pogut també veure el primer llargmetratge de producció espanyola certificat amb l’estàndard GreenFilm, el més reconegut a Europa, Una ballena. Un film de temàtica fantàstica, que no parla directament de sostenibilitat, però que ens mostra les passes d’una indústria molt hàbil per imaginar i presentar-nos mons foscos, però compromesa a que només siguin estranyaments de la realitat.
NOTA:
Escric aquestes línies en plena tragèdia per les terribles inundacions al País Valencià. Em costa més escriure aquest article quan l’horror es fa realitat insuportable: l’horror climàtic creat per la DANA i l’horror mediàtic creat per persones sense cap escrúpol per difondre mentides i generar encara més inquietud. Des d’aquí, tota la meva solidaritat davant aquest patiment.
Per saber-ne més:
FONSECA, Xavier (2024). «“Twisters”, la película sobre tornados que no menciona el cambio climático». La Voz de Galicia [en línia]. Disponible a: https://www.lavozdegalicia.es/noticia/sociedad/2024/08/02/twisters-pelicula-sobretornados-menciona-cambio-climatico/00031722609358454200569.htm
GÓMEZ, Mairenis (2023). «Una ballena: primer largometraje con sello verde europeo Green Film se produce en Bilbao». Bilbaohiria [en línia]. Disponible a: https://bilbaohiria.com/bilbao/una-ballena-primer-largometraje-con-sello-verde-europeo-green-film-se-produce-en-bilbao/
INSTITUT CATALÀ DE LES EMPRESES CULTURALS (s.d.). «Pla C* Cultura pel Clima. Pla de sostenibilitat ambiental per a les empreses culturals». Gencat [en línia]. Disponible a: https://icec.gencat.cat/ca/sectors/pla_c/
LOREANA, Arturo (2024). «Mariposas negras, el documental climático de animación de David Baute que agita conciencias». EFE: Verde [en línia]. Disponible a: https://efeverde.com/mariposas-negras-el-documental-climatico-de-animacion-de-david-baute-que-agita-conciencias/
UOC (s.d.). «Curs Online d’Ecomanagement Audiovisual (UOC, ICEC)». UOC [en línia]. Disponible a: https://www.uoc.edu/ca/estudis/formacio-continua/curs-postgrau-ecomanagement-audiovisual#academic-program?utm_medium=blogs&utm_source=comunicacio&utm_campaign=bra_nd_ca
Banda sonora:
«Weyes Blood» (2019). Titanic rising. Spotify [en línia]. Disponible a: https://open.spotify.com/intl-es/album/0Cuqhgy8vm96JEkBY3polk?si=dcf88ab824a34ee4
«Grimes» (2020). Miss anthropocene. Spotify [en línia]. Disponible a: https://open.spotify.com/intl-es/album/4zyqNfmTrnvUejh8M1IEh9?si=e8f7bb98e9904cd6
«Thom Yorke» (2006). The eraser. Spotify [en línia]. Disponible a: https://open.spotify.com/intl-es/album/4X8Y79gWo6xm7Osdapg58E?si=c1100c4c04554756
«Planet B» (2019). King Gizzard and the Wizard Lizard. Spotify [en línia]. Disponible a: https://open.spotify.com/intl-es/track/6FwC9wgE3oBtM7C0KpOzvm?si=9a7724a1f0f24537
Citació recomanada
ROIG, Antoni. «Sostenibilitat i horrors climàtics: una crònica des del fantàstic». COMeIN [en línia], novembre 2024, no. 148. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n148.2475
