Una fenomenologia dels mitjans

Fuchs recull aquestes dades per il·lustrar una tendència en aquest àmbit que anomena big data analytics i que es desenvolupa com una forma de «positivisme digital» (2017). Aquest text parteix del fet que aquest paradigma s’ha fet encara més hegemònic a l’última dècada, i tracta de confirmar la proposta de Fuchs de recuperar teories i mètodes crítics per estudiar la societat digital (2019). Per a això, l’obra de Couldry i Hepp The Mediated Construction of Reality (2017) resulta un exercici molt pertinent de teoria social crítica enfocada en els mitjans (digitals) de comunicació.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Couldry i Hepp desenvolupen una teoria social crítica enfocada als mitjans

Font: Polity Press

 

El llibre pren el títol d’una de les obres de sociologia més influents a les dècades dels seixanta i setanta, The Social Construction of Reality, de Berger i Luckmann (1966). Encara que, com assenyalen Couldry i Hepp, la seva intenció no és refer ni reinterpretar aquest treball, sinó desenvolupar una «explicació diferent però comparable de com la realitat social és construïda d’acord amb les formes comunicatives de l’era digital» (2017, pàg. 20). En aquest sentit, allò que expressa la substitució de social per mediated és el seu objectiu d’estendre l’abast del projecte de Berger i Luckmann per donar una explicació sociològica del caràcter íntegrament mitjançat de la vida quotidiana.

 

Per a això, les preguntes de recerca que guien Couldry i Hepp són com repensar el món social des de la premissa que «allò social es construeix des de –i per mitjà de– processos mitjançats tecnològicament i infraestructures de comunicació»; i, atès que la nostra realitat es construeix per mitjà de processos socials, «quines són les conseqüències per a aquesta realitat si allò social ja està mitjançat, és a dir, formatat pels mitjans» (2017, pàg. 14). La importància d’aquest treball radica en el fet que es tracta d’una doble contribució teòrica, tant al camp social com al mediàtic, ja que entén que no és viable una teoria social contemporània no vinculada a la teoria mediàtica.

 

En aquest exercici, un dels aspectes més oportuns és la reflexió sobre cadascun dels termes bàsics que articulen aquestes qüestions i, des d’aquí, l’elaboració de conceptes més complexos. Allò «social» és entès per Couldry i Hepp com la «base de la nostra vida-en-comú humana en relacions d’interdependència» (2017, pàg. 16). I, des d’aquesta perspectiva, aquestes relacions sempre inclouen la comunicació, motiu pel qual afirmen que allò social té una naturalesa fonamentalment mitjançada. No obstant això, i aquest és un punt clau, aquesta interdependència inherentment mitjançada «no es basa en una realitat mental interna, sinó en processos materials (objectes, connexions, infraestructures, plataformes) per mitjà dels quals la comunicació i la construcció de sentit tenen lloc» (pàg. 17).

 

D’aquesta definició d’allò social, es desprèn com entenen Couldry i Hepp la noció «mitjans», que fa referència tant als «continguts com a les infraestructures derivades de tecnologies de la comunicació sostingudes institucionalment» (pàg. 15). Aquesta concepció dels mitjans els permet introduir el concepte de «mediatització», que tracta d’abraçar totes les transformacions i pràctiques sociocomunicatives que són resultat d’una dependència cada vegada més gran de processos mediàtics desenvolupats tecnològicament i institucionalment.

 

Aproximació fenomenològica

 

Una altra de les qüestions per les quals l’obra de Couldry i Hepp ofereix una aproximació teòrica i metodològica alternativa al positivisme radica en l’ aproximació fenomenològica que apliquen. La fenomenologia és un corrent filosòfic que es remunta al començament del segle XX i neix del treball del filòsof alemany Edmund Husserl, tot i que es pot trobar aquest concepte en obres anteriors, com la Fenomenologia de l’Esperit de Hegel, publicada el 1807. Tal com la defineix el filòsof italià Franco Bifo Berardi, la fenomenologia és «una modalitat gens dogmàtica ni escolàstica de pensament filosòfic, en la qual se’ns planteja una crítica de la reducció i, alhora, es proposa portar al centre de la reflexió filosòfica el món de la vida» (2007, pàg. 67). El món de la vida (de l’alemany Lebenswelt), continua Bifo, tal com ho va conceptualitzar Husserl, es refereix a «la dimensió precientífica i precategorial en la qual es formen les disposicions intencionals i eidètiques a les quals la ciència dona forma estructurada i categorial» (ibíd).

 

Sobre aquesta noció de «món de la vida», construeixen el concepte central del seu treball fenomenològic Couldry i Hepp: el món social (al voltant del qual estructuren el llibre en tres parts: com es construeix, quines són les seves dimensions i la capacitat d’agència dins d’aquest). Per a això, reconstrueixen la tradició de fenomenologia social inaugurada per Alfred Schutz amb la seva obra The Phenomenology of the Social World (1967). Per a Schutz, com també per a Couldry i Hepp, el món social té tres característiques fonamentals. En primer lloc, és intersubjectiu, és a dir, es compon d’una varietat de perspectives de diferents agents que va més enllà d’allò individual. En segon lloc, es fonamenta sobre la realitat quotidiana, entesa com la «regió de la realitat» en la qual participem com a individus i sobre la qual tenim agència. I, per acabar, es divideix internament en dominis, els quals es defineixen per una «orientació pràctica compartida dels humans que actuen en aquest domini» (Couldry i Hepp, 2017, pàg. 35) i per la seva interrelació com a parts del món social. En aquest sentit, i malgrat la complexitat del món social actual, la fenomenologia que proposen Couldry i Hepp es fonamenta en la creença que és accessible a la interpretació i comprensió d’agents humans, atès que la seva estructura es construeix, parcialment, per mitjà d’aquestes interpretacions i comprensions humanes del món social.

 

No obstant això, l’aproximació fenomenològica de Couldry i Hepp no es limita simplement a replicar la proposta de Schutz, sinó que va un pas més enllà, ja que el seu objectiu és desenvolupar una «fenomenologia materialista dels tipus de món social en els quals els mitjans tenen un rol obvi i inevitable» (2017, pàg. 18). Com ells mateixos s’encarreguen de concretar, el materialisme amb el qual conjuguen la fenomenologia té les seves arrels en el materialisme cultural elaborat per Raymond Williams, un dels fundadors dels estudis culturals. Segons Williams, per analitzar la cultura com una «forma de vida», és fonamental incloure no només els aspectes simbòlics de les pràctiques quotidianes, sinó també els materials. Això no significa enfrontar allò simbòlic amb allò material, sinó donar compte de la seva interrelació en el marc d’una anàlisi de la influència dels mitjans de comunicació en la construcció del món social. Com afirmen Couldry i Hepp: «necessitem, en altres paraules, considerar els mitjans com a tecnologies i infraestructures, i també processos de generació de sentit, si volem entendre com els mons socials actuals es realitzen. Amb l’ús del terme materialitat, volem emfatitzar aquesta gran complexitat» (ibíd).

 

Curiosament, tant Couldry i Hepp com Fuchs fan referència a un article de Chris Anderson (2008), editor de la revista Wired (caracteritzada per ser una de les publicacions més influents en l’evangelització del tecnosolucionisme promulgat per Silicon Valley). En aquest text, proclama que la big data analytics fa innecessaris els desenvolupaments teòrics i, així, representa la mort de la teoria. Aquesta forma de coneixement social positivista es concreta en allò que Van Dijck anomena «dataisme», és a dir, l’orientació de la datificació cap a l’«àmplia creença en la quantificació objectiva i el rastreig potencial de tota mena de comportaments i socialitzacions humanes amb mitjans tecnològics online» (2014, pàg. 28). La fenomenologia materialista desenvolupada per Couldry i Hepp ofereix una proposta inspiradora per contrarestar el positivisme digital que converteix la societat en una «fàbrica social de vigilància mútua contínua» (2017, pàg. 228).

 

Nota:

Aquest article s’ha realitzat amb el suport de l’ajuda SGR Cat-2021 (ref. BDNS 616686) i està vinculat a The Basics, la conferència anual de GAME que serveix com a espai de reflexió sobre qüestions teòriques, pràctiques i metodològiques entorn dels mitjans de comunicació, la societat i la cultura.

 

Per saber-ne més:

ANDERSON, Chris (2008, juny): «The end of theory: The data deluge makes the scientific method obsolete». Wired Magazine, núm. 23 [en línia]. Disponible a: https://www.wired.com/2008/06/pb-theory/

BERARDI, Franco (2007). El sabio, el mercader y el guerrero. Aquarel·la & Antonio Machado.

BERGER, Peter. L; Luckmann, Thomas (1966). The Social Construction of Reality. Penguin.

COULDRY, Nick; HEPP, Andreas (2017). The Mediated Construction of Reality. Polity Press.

FUCHS, Christian (2017). «From digital positivism and administrative big data analytics towards critical digital and social media research!». European Journal of Communication, vol. 32, núm. 1, pàg. 37-49. DOI: https://doi.org/10.1177/0267323116682804

FUCHS, Chritian (2019). What is critical digital social research? Five reflections on the study of digital society. Journal of Digital Social Research, vol. 1, núm. 1, pàg. 10-16. DOI: https://doi.org/10.33621/jdsr.v1i1.7

SCHÜTZ, Alfred (1967) [1932]. The Phenomenology of the Social World. Northwestern University Press.

van DIJCK, Jose (2014). «Datafication, Dataism and Dataveillance». Surveillance and Society, vol. 12, núm. 2, pàg. 197-208. DOI: https://doi.org/10.24908/ss.v12i2.4776

 

Citació recomanada

FERNÁNDEZ DE CASTRO, Pedro. «Una fenomenologia dels mitjans». COMeIN [en línia], juliol 2023, no. 134. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n134.2352