El funeral de la reina Elisabet II d’Anglaterra va reunir més de 500 mandataris d’arreu del món, 2.000 convidats dins l’abadia de Westminster i una audiència de milions de persones que en van seguir la retransmissió en directe. L’acte, que va durar menys d’una hora, va ser un exemple de cerimonial, etiqueta i protocol. En aquest primer lliurament de l’article, n’analitzem el caràcter de funeral d’Estat, la planificació meticulosa, l’espai, els convidats i el programa.
El funeral de la reina Elisabet II del Regne Unit, que va morir als 96 anys, va tenir lloc el passat 19 de setembre, i va esdevenir un acte farcit de cerimonial, etiqueta i protocol que es va seguir arreu del món, gràcies als canals de televisió i el canal de Youtube de la Casa Reial Britànica (The Royal Family Channel).
Un funeral d’Estat
Es va tractar d’un funeral d’Estat, un tipus de funeral especial, ja que només se celebren en motiu de la mort d’un cap d’Estat o de Govern. Molt comptades vegades, i després de l’aprovació del monarca i del parlament, també se n’han fet per a personalitats d’excepcional distinció, com va ser el cas, també al Regne Unit, del funeral a Sir Isaac Newton.
Els funerals d’Estat al Regne Unit segueixen un cerimonial establert, que inclou una processó pels carrers de Londres amb la participació de l’exèrcit i que té en compte també aspectes religiosos. L’anterior funeral d’Estat al Regne Unit va ser el del primer ministre Winston Churchill, l’any 1965, però es va celebrar en una altra ubicació, la catedral de St. Paul.
L’any 2002, en el funeral de la reina mare, per voluntat de la seva filla, la reina Elisabet II, hi va haver també una processó i una gran cobertura mediàtica, però es va tractar d’un funeral reial, no d’Estat; de la mateixa manera que el que es va organitzar per al marit de la reina, el duc d’Edimburg, l’any passat.
Parlem de cerimònia, en tractar-se d’un acte que té com a finalitat honrar una persona, i que es desenvolupa «amb atenció, respecte i afecte, de manera externa i formal, i revesteix qualitats com l’afectació, l’aparat o la solemnitat» (Otero, 2020, p. 25). I de cerimonial, pel caràcter formal, públic i solemne (Otero, 2020).
Un acte programat al detall
Després de la mort de la monarca, es va posar en marxa l’Operació London Bridge, el nom en clau del programa que dictaminava tot el que s’havia de fer després del dia-D (el dia de la mort de la reina), i que ja estava programat des del 1960, tot i que es va anar revisant fins l’actualitat. Aquest programa incloïa tota la planificació de l’anunci del decés (que, després de la família, s’havia de fer a la primera ministra del país i, a continuació, el Ministeri d’Exteriors ho havia de notificar als països de la Commonwealth). Aquest programa incloïa també el període de dol oficial i els detalls del funeral d’Estat. Com que la monarca havia mort a Escòcia, es va haver d’activar també l’Operació Unicorn, que detallava com se n’havia d’efectuar el trasllat fins a Londres.
La planificació de com s’aplicaria el dol va ser també difosa en un document elaborat pel Govern del Regne Unit (National Mourning Guidance). En aquest document, s’oferia una guia per a les empreses i altres entitats, amb indicacions sobre com col·locar les banderes a mitja asta, on es podien fer ofrenes florals en el cas que se’n volguessin fer (en espais habilitats a Londres, Windsor, Sandringham, Belfast, Edimburg, Balmoral i Cardiff), i com signar al llibre de condolences (un llibre online al web de la Família Reial Britànica que es va posar a disposició a tot aquell qui volgués signar-lo). També s’indicava que les organitzacions es podien afegir al dol amb la inclusió de banners negres a les seves pàgines web.
L’espai: l’abadia de Westmintser
El funeral de la reina Elisabet II va tenir lloc a l’abadia de Westmintser, situada just al centre de Londres i a molts pocs metres de Westminster Hall, l’edifici més antic del Parlament britànic. La mateixa abadia que l’any 1953 va veure com la coronaven reina i que també va acollir la cerimònia del seu casament. De fet, l’abadia de Westmintser és l’edifici on històricament han estat coronats els reis britànics. Tot i així, aquest espai no havia acollit cap altre funeral d’Estat des de la mort de Jordi II l’any 1760. El funeral de l’anterior monarca, el rei Jordi VI, pare d’Elisabet II, l’any 1952, va tenir lloc a la St George’s Chapel, al castell de Windsor.
Els convidats
A l’abadia, hi cabien 2.000 assistents. Entre els convidats, les autoritats i personalitats. En total, més de 500 mandataris d’arreu del món, incloent-hi caps d’estat, primers ministres i presidents, representants de les diferents cases reials i figures públiques del Regne Unit, van participar en la cerimònia. La seva col·locació estava definida pels organitzadors de l’acte, en el que es coneix com a seating en llenguatge protocol·lari. És a dir, cada convidat tenia un lloc assignat i havia de seure on havia decidit l’organització. Les autoritats i personalitats es van col·locar seguint un ordre de precedències preestablert (de menys a més important), que, en aquest cas, era definit per la tradició britànica i que contempla la rellevància política i social dels convidats. En el cas de l’ordenació de les cases reials, es va seguir el criteri d’antiguitat de la data de la seva coronació o proclamació, per establir qui estaria més a prop de l’altar. L’expectació que va despertar on seurien el príncep Enric i la seva esposa, o els reis honorífics d’Espanya, va acabar mostrant el lloc que l’organització els havia reservat, i el criteri que es va seguir va ser l’agrupament per família. En el cas del príncep Enric, per exemple, se’l va situar a la segona fila, però just al darrere del seu pare, Carles III, actual rei d’Anglaterra.
L’ordenació permet mostrar visualment, que, com més a prop del taüt està un convidat, més important. Hores abans, els convidats menys importants van entrar a l’abadia i se’ls va col·locar al seu lloc, mentre que els membres de la família reial britànica, els més propers a la reina difunta, ho van fer darrere de l’entrada del taüt i es van asseure a la primera fila, amb la qual cosa es van convertir en el centre de totes les mirades i es va mostrar la importància més gran que tenien dins de la cerimònia. El cerimonial va mostrar, així, el seu fort component de comunicació no verbal.
També en les intervencions i els parlaments, en l’ordre i les persones que els fan, es mostren les precedències establertes. En aquest cas, la primera ministra del Regne Unit, Liz Truss, va llegir una pregària durant el funeral. Pel que fa a ubicació, el president dels EUA va ocupar un lloc d’especial honor, cosa que demostra la relació especial d’aquest país amb el Regne Unit, com també altres representants de països del G7, l’ONU i la Commonwealth.
Col·locació dels convidats, segons el ‘seating’ preestablert per l’organització
Font: Dominic Lipinski / ‘Financial Times’
El programa
L’abadia va obrir les portes a les 9:00 h, tres hores abans de l’inici de la cerimònia, per començar a acollir els més de 2.000 convidats i garantir així que tothom estigués a lloc a l’hora programada per a l’inici de l’acte, que va començar amb puntualitat britànica i que, per exprés desig de la reina, va durar 55 minuts, ja que havia deixat indicat que volia que fos de poca durada.
Prèviament, a les 11:45 h, el fèretre va recórrer, sobre un carruatge –l’State Gun Carriage de la Royal Navy–, el trajecte des del Palau de Westminster fins a l’abadia de Westmintser acompanyat a peu pel nou sobirà, Carles III, i pels seus tres germans (Anna, Andreu i Eduard), a més dels nets de la reina (els prínceps Guillem i Enric), i membres de la Royal Navy, en una de les imatges més solemnes del dia.
El programa de la cerimònia es va distribuir prèviament a tots els convidats i es va publicar també a la pàgina web de la Casa Reial Britànica. S’hi detallen tots els discursos, cançons, himnes i moviments previstos.
Programa del funeral, elaborat per la Casa Reial Britànica
Font: The Royal Household
En un segon lliurament de l’article, analitzem els símbols, la part musical, l’etiqueta i l’ornamentació floral del funeral.
Per saber-ne més:
BBC (2022, 20 de setembre). «What is a state funeral? Where is the Queen buried? And other questions». BBC [en línia]. Disponible a: https://www.bbc.com/news/uk-62844663
Govern del Regne Unit (setembre 2022). The demise of Her Majesty Queen Elizabeth II: National Mourning Guidance. Guidance for the public and businesses on the period of National Mourning following the demise of Her Majesty Queen Elizabeth II [en línia]. Disponible a: https://assets.publishing.service.gov.uk
OTERO, María Teresa (2020). Fonamentació teòrica del protocol. UOC
The Royal Household (s.d.). «The Funeral of Queen Elizabeth II». The Royal Household [en línia]. Disponible a: https://www.royal.uk/funeral-queen-elizabeth-ii
Citació recomanada
ESTANYOL, Elisenda. «Un funeral ple de cerimonial (I)». COMeIN [en línia], octubre 2022, no. 125. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n125.2265
