Explosió creativa contra la tinença d’armes

Als Estats Units d’Amèrica, hi conviuen 330 milions d’habitants i 393 milions d’armes. Una coexistència arriscada que acaba causant una mitjana de 35.000 morts l’any per armes de foc, les quals s’han convertit en la principal causa de mortalitat entre infants i adolescents, per damunt dels accidents automobilístics.

Durant els primers cinc mesos de l’any, han perdut la vida 17.202 nord-americans per aquest mateix motiu. Els darrers tirotejos i massacres, en els quals han mort molts infants, han provocat un increment de les persones partidàries d’aprovar lleis que restringeixin la possessió d’armes. Concretament, un 54 % de la població, segons l’enquesta recent de CBS News, tot i que segons el mateix estudi, només un 27 % dels votants republicans estaria a favor de reforçar-ne el control.

Un canvi en la legislació vigent té un cert caràcter utòpic. I és que, pel fet d’emparar-se en un dret constitucional de 231 anys d’antiguitat –la segona esmena–, qualsevol modificació sobre la qüestió requeriria un ampli suport polític. La trista realitat, però, és que continua sent un debat excessivament partidista, en què la majoria de partidaris del canvi legislatiu forma part dels demòcrates, que fins i tot reben amenaces descarades de l’oposició, com la del senador republicà Randy Fine al president Biden: «Intenti prendre’ns les armes i n’aprendrà». De fet, el que proposen líders republicans com Trump és oferir més armes als centres educatius i armar tot l’equip docent per evitar noves massacres. Dit d’una altra manera, s’aposta per apagar el foc amb benzina.

El propòsit d’aquest article no és analitzar l’estat actual del debat sobre les armes als EUA. Aquesta feina ja l’ha fet la revista Time amb el projecte interactiu Guns in America, una iniciativa que presenta exhaustivament i objectiva la complexitat que hi ha al darrere d’aquesta problemàtica per mitjà de testimonis representatius de les diferents perspectives que conviuen en l’actualitat als EUA.

El nostre objectiu és molt més modest i es resumeix a presentar una mostra de les accions comunicatives actuals que busquen conscienciar l’opinió pública nord-americana –la massa de votants potencials– sobre la necessitat de posar fi a un mal endèmic que només fa que empitjorar any rere any.

Dòlars vs. creativitat

Han passat vint anys des del documental crític Bowling for Columbine (2002) de Michael Moore i el missatge continua 100 % vigent, com si el temps s’hagués congelat i no s’hagués avançat ni un centímetre des de llavors. A l’obra de Moore, ja es deixava clar el paper antagonista que té la National Rifle Association of America (NRA) en tasques de lobbying per frenar qualsevol tipus de modificació legal. Doncs bé, durant l’any 2021, l’NRA es va gastar gairebé 5 milions de dòlars per donar suport als candidats que bloquejaven qualsevol restricció en la compra d’armes. Dues dècades i res no ha canviat, tret, és clar, dels centenars de milers de morts que s’han anat afegint a la llista de víctimes de la tinença d’armes.

Per fortuna, els diners no ho són tot a la vida, com bé saben grups activistes, ONG i think tanks que fan front a l’NRA, i a un gruix de polítics republicans a base d’esforç, implicació i creativitat. Grups com Brady United Against Gun Violence, The Coalition to Stop Gun Violence, Everytown for Gun Safety, Moms Demand Action for Gun Sense in America, Mayors Against Illegal Guns, Third Way, Guns Off Campus, March For Our Lives, States United to Prevent Gun Violence, Sandy Hook Promise o Amnistia Internacional, entre altres, que lluiten contra les bales fent tasques de conscienciació social.

Explosió creativa en campanyes amb finalitat social

Darrerament, s’han presentat grans campanyes de conscienciació social que fan ús de tècniques publicitàries i de relacions públiques aplicades a tot tipus de suports i formats, i dirigides a causes de tota mena. Des de la creació del primer museu totalment reciclable del món, el Museu del Plàstic, que EsPlásticos ha obert a Madrid per conscienciar sobre la importància del reciclatge, fins a l’anunci «Lo hecho, hecho está» de Wallapop, realitzat amb la col·laboració d’activistes influencers amb la finalitat de potenciar l’ús de productes de segona mà, passant per accions d’art efímer, com l’escultura Bihar de BBK a la ria de Bilbao per conscienciar sobre la realitat del canvi climàtic. Accions molt diferents, però amb un denominador comú: un genial equilibri entre estratègia i creativitat.

Com m’agrada dir sempre a l’alumnat, les idees poden ser bones i efectives sense necessitat de grans pressupostos. Els actors contraris a la tinença d’armes mai no podran competir amb els milions de l’NRA, però sí que poden anar canviant l’opinió pública amb campanyes de comunicació amb grans dosis d’impacte, originalitat i reflexió.

L’ONG March For Our Lives en seria un bon exemple amb la iniciativa #ThoughtsAndPrayers, adreçada directament als legisladors electes perquè actuïn en relació amb l’arcaica llei de tinença d’armes als EUA. Com acció més destacable, l’ONG va col·locar curosament centenars de bosses de cadàvers davant del Capitoli durant el passat mes d’abril per formar, des de l’aire, «Thoughts and prayers», una frase feta que acostuma a ser l’única reacció verbal –clarament insuficient– que els representants polítics tenen en relació amb les morts que no paren de succeir-se. En paral·lel, van editar un vídeo sobre la performance realitzada que es va acabar fent viral i que, recentment, s’ha actualitzat amb dades dels tirotejos de Laguna Woods, Buffalo i Uvalde, aquest últim amb la mort de 19 nens. L’acció pot semblar senzilla, però no se’n pot negar l’impacte i el fort missatge: exigir accions i no paraules (o, més ben dit, oracions) a una administració pública inoperant que té la solució a les seves mans.

Vídeo de l’acció #ThoughtsAndPrayers

Font: ‘March For Our Lives’

El segon exemple que m’agradaria compartir és l’anunci Unboxing de l’ONG States United to Prevent Gun Violence, un vídeo de poc menys de dos minuts que se centra en una de les conseqüències menys conegudes de la tinença d’armes: el fet que cada dia moren 8 nens de manera accidental a causa de l’omnipresència de les armes a les llars nord-americanes. La grandesa de l’espot és com s’explica: per mitjà del típic vídeo innocent d’unboxing que fan molts nens i nenes influencers, tot i que en aquest cas es tracta d’un nen fictici que ens mostra quelcom gens innocent, com ara la pistola semiautomàtica dels pares.

Anunci ‘Unboxing’

Font: States United to Prevent Gun Violence

Finalment, tot i que no es pot considerar una campanya actual (és del 2016), voldria destacar Know the Signs de l’ONG Sandy Hook Promise i realitzada per BBDO New York. I, més concretament, la peça estrella de la campanya, l’anunci en vídeo Evan, que darrerament s’ha tornat a fer viral arran dels tràgics esdeveniments succeïts durant el mes de maig del 2022.

Anunci ‘Evan’

Font: Sandy Hook Promise

Es tracta d’una peça tan brillant que parla per si sola. Aparentment, se’ns explica una bonica història d’amor adolescent amb bon ús de la narrativa i el suspens. Però, de cop i volta, quan tot sembla dat i beneït, arriba un gir sorprenent i comença el veritable anunci, que deixa tothom sense paraules. Un vídeo poderós que colpeix fins al més profund de les entranyes. Una peça inoblidable amb un missatge que queda tatuat a la ment de l’espectador: «Gun violence is preventable when you know the signs».

A vegades, el nostre entorn ens pot semblar podrit i sense remei. Però, és en moments de crisis aparentment insalvables quan es desperta l’autèntica creativitat capaç de canviar el món. D’això, en saben un niu tots els professionals que treballen en campanyes de comunicació amb causa, uns autèntics superherois sense capa. El debat sobre la tinença d’armes als EUA viu ancorat en el dia de la marmota, en un pols permanent entre lobbying i sentit comú. Només grans dosis de talent creatiu podrà fer decantar la balança cap al desarmament del país.

Citació recomanada

COMPTE PUJOL, Marc. Explosió creativa contra la tinença d’armes. COMeIN [en línia], juny 2022, no. 122. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n122.2242