Amb la notícia no consumada de l’adquisició de Twitter, el nou protagonisme d’Elon Musk en el món de les empreses tecnològiques de Silicon Valley ens desvela que ja som de ple en una segona fase del capitalisme del big data: s’abandona el feudalisme tecnològic de caràcter utopista per entrar a una plutocràcia extraactivista en què el sector tecnològic és solament un mercat més dins del somni imperial per posseir un nou món que hi ha darrere dels passos d’Elon Musk o Jeff Bezos.
La major part del rebombori mediàtic que ha provocat l’anunci de la compra de Twitter per Elon Musk, no executada avui, s’ha fixat en les conseqüències que pot tenir per a l’eina en si i per a la societat, però no pas en el destí del capitalisme de plataformes (Srnicek, 2017). Darrere de l’interès pel futur de Twitter, definit per Musk mateix com l’àgora dels nostres temps, hi ha en el fons una angoixa pel canvi d’estatut de la nostra identitat contemporània, sotmesa a l’exposició pública i a la construcció d’una marca individual per mitjà de les xarxes socials. Qui i com podré ser a partir d’ara?, ens preguntem inconscientment. Però, el culebró Twitter va més enllà. És evident que l’entrada al negoci de les tecnologies digitals d’una figura nouvinguda com Musk ens confirma una mutació d’aquest capitalisme de dades –denominat per la teoria més crítica com a tecno-feudalisme (Mazzucato, 2019; Morozov, 2022)– cap a una nova plutocràcia en mans de molt pocs.
Musk no és ni un tecnòfil ni encaixa en el rol d’enginyer visionari que, al llarg de diferents generacions des dels anys vuitanta, han encarnat Bill Gates, Steve Ballmer (Microsoft), Steve Wozniak, Steve Jobs (Apple) o, més recentment, Larry Page, Sergey Brin (Google), Mark Zuckerberg (primer amb Facebook, ara amb Meta) o els creadors de Twitter –un dels quals, Jack Dorsey, afirmava fa poc que el taulell de joc de la comunicació dels nostres temps, Twitter, no pot estar en mans d’un sol propietari. Musk no pertany a aquesta genealogia que va transformar la figura del gran empresari de l’era daurada del capitalisme industrial –des dels fundadors John Davison Rockefeller i Henry Ford fins al primer magnat dels mitjans William Randolph Hearst– en un imaginari d’utopisme tecnològic creat des de Silicon Valley i que ha provocat la fascinació pel tecno-feudalisme arreu del món. Pertany a –i lidera– una nova generació de rics més rics que mai que, com ens recorda Paul Krugman, fan més profunda la jerarquia financera entre classes socials, però no obté el que Max Weber anomenà la «jerarquia del prestigi» (Krugman, 2022).
Musk, tecno-feudalisme i el ‘nou’ capitalisme
El cert és que, contràriament al que opina Gianis Varufakis quan argumenta que el tecno-feudalisme pot ser que posi fi al capitalisme (2021), Musk representa un retorn al gran businessman oligarca adaptat al segle XXI: modern i amb segell ecologista, però profundament individualista, acumulador i inflexible. Les etiquetes del risc i la innovació n’amaguen l’estratègia monopolística al llarg de dues dècades: dels pagaments paperless (Paypal i X.com) a l’automoció verda (Tesla); de la irrupció a un mercat nou com l’espai aeri, històricament en mans dels estats (SpaceX), al control de l’opinió pública per mitjà de Twitter –aquella global village que Marshall McLuhan imaginà fa unes quantes dècades, però que s’ha fet realitat amb la xarxa digital. L’enorme monstre capitalista que Musk ha creat, basat en una acumulació sens fi i amb l’interès propi com a objectiu, explica el control emocional que tenen sobre els mercats borsaris els seus moviments tàctics als mitjans –tant quan aplica la lògica disruptiva anunciant la compra de l’ocellet com quan congela l’operació amb diverses excuses tècniques (Reich, 2022).
Revestit d’un fal·laç liberalisme, anuncia com a primera mesura la liberalització de l’opinió pública –sols buscant garantir el protagonisme del seu discurs i agitar el fantasma trumpià de l’home blanc, masculí, triomfador i outsider cancel·lat per la societat liberal-progre. Quan Musk mateix afirmava que es tractava de privatitzar empresarialment Twitter, en el fons evidenciava el desig de control individual d’una eina creada per servir d’espai comú per a milions de persones. Reduir el vilatge global mcluhanià al backyard d’una llar a Califòrnia és la forma més contemporània dels grans monopolis que l’economia nord-americana ha protagonitzat al llarg de la història del capitalisme.
Potser de la mateixa manera que els homes pioners de l’edat daurada del capitalisme yankee, Musk és individualista i egocèntric, però, a diferència d’ells, que havien aixecat una imatge de filantrops exemplars i de justos beneficiaris que retornaven a la societat allò acumulat, personatges com Musk busquen per mitjà de l’àgora pública una difuminació dels espais de la política i la comunicació, empesos pel desig d’atenció i notorietat. En el mateix terreny, es mou Donald Trump, amb qui Musk comparteix una renovada homofòbia i ànima llibertària –en el sentit nord-americà: ultraliberal i antisocial. Ambdós donen vigor a un llibertarisme, històricament minoritari, basat en la subjugació social i en la negació de l’estat com a garantia d’equilibri social. No només comparteixen personalitat, sinó també origen formatiu a la mítica escola d’economia i negocis Wharton School de la Universitat de Pennsilvània –un espai reservat als privilegiats de les classes altes, generalment blanques i anglosaxones.
Com a ciutadans usuaris de les xarxes socials, hem de ser conscients de com participem dels nous passos que el capitalisme de dades albira. Ara ja no s’apropia de les nostres dades, sinó de l’espai comú que ens vincula al món. Només amb una certa distància crítica serem capaços de fer-nos la pregunta obligada: hi volem ser, en aquest nou espai comú privatitzat o bé convé reinventar, adaptades als temps actuals, antigues formes de comunitat?
Per saber-ne més:
KRUGMAN, Paul (2022, 25 maig). «Elon Musk Is Building a Sci-Fi World, and the Rest of Us Are Trapped in It». The New Work Times [en línia]. Disponible a: https://www.nytimes.com/es/2022/05/25/espanol/opinion/elon-musk-jeff-bezos-politica.html
MAZZUCATO, Mariana (2019, 2 octubre). «La prevención del feudalismo digital». Project Syndicate [en línia]. Disponible a: https://www.project-syndicate.org/commentary/platform-economy-digital-feudalism-by-mariana-mazzucato-2019-10/spanish
MCLUHAN, Marshall (1989). The Global Village: Transformations in World Life and Media in the 21st Century. Polity Press.
MOROZOV, Evgeny (2022, gener-abril). «Critique of Techno-Feudal Reason». New Left Review, no. 133/134 [en línia]. Disponible a: https://newleftreview.org/issues/ii133/articles/evgeny-morozov-critique-of-techno-feudal-reason
REICH, Robert (2022, 24 abril). «Elon Musk wants to own Twitter to protect his ‘freedom’, not everyone else’s». The Guardian [en línia]. Disponible a: https://www.theguardian.com/commentisfree/2022/apr/24/elon-musk-twitter-billionaire-robert-reich
SRNICEK, Nick (2017). Platform Capitalism. Polity Press.
VARUFAKIS, Gianis (2021, 30 abril). «Techno-Feudalism and the End of Capitalism». Now Then Magazine [en línia]. Disponible a: https://nowthenmagazine.com/articles/yanis-varoufakis-techno-feudalism-and-the-end-of-capitalism
Citació recomanada
GOZALO SALELLAS, Ignasi. Silicon Valley, Twitter i Musk: del nou capitalisme de plataformes a plataforma per al vell capitalisme. COMeIN [en línia], juny 2022, no. 122. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n122.2243
Ignasi Gozalo SalellasProfessor de Comunicació a la UOC
