Els social media són àmpliament populars entre els usuaris d’internet. Aquesta popularitat es fa extensiva als menors que se senten atrets pels seus continguts, però també s’inclinen a mostrar-se actius creant perfils i interactuant. En aquest context, la realitat no sempre respecta les limitacions legals. I mentre pares i tutors intenten protegir els menors, les plataformes es troben a la cruïlla entre complir la legislació, projectar una bona imatge i vetllar pel seu negoci i guanyar usuaris.
La Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de Protecció de Dades personals i garantia dels drets digitals indica clarament, a l’article 7, que «el tractament de les dades personals d’un menor d’edat únicament es pot fonamentar en el seu consentiment quan sigui més gran de catorze anys». En l’aplicació, això significa que, per exemple, en donar-se d’alta en serveis digitals com plataformes de social media, el menor ha de tenir com a mínim aquesta edat o, si no és així, que disposi del consentiment dels tutors o responsables de la pàtria potestat. Així, algunes empreses tecnològiques informen explícitament que has de tenir catorze anys per fer ús del servei, com es veu a les Condicions d’ús d’Instagram. D’altres detallen el marc normatiu que s’aplica a cada país o zona geogràfica, com passa en consultar les Restriccions d’edat als comptes de Google. En altres entorns, les indicacions apunten cap als tretze anys, si bé, atenent la normativa, s’hauria de fer amb la deguda autorització en implicar el seu tractament de dades.
A la pràctica, el cert és que els menors accedeixen a continguts de les xarxes socials, ja que, moltes vegades, per consultar-les no cal tenir-hi creat un perfil. En altres casos, els sistemes de control d’edat dels usuaris que es creen perfil són febles, de manera que només cal mentir en la data de naixement per poder generar un nou compte. Tot això preocupa de manera lògica els progenitors o tutors que veuen com infants i adolescents accedeixen a missatges que no són apropiats per a la seva edat, estableixen contacte amb altres usuaris desconeguts o publiquen ells mateixos continguts en què, de vegades, apareix informació personal o imatges pròpies i de tercers. La normativa vol brindar en aquest sentit una protecció especial en aquests casos als menors, ja que, a més d’esmentar accions de formació, a l’article 94 referit al dret a l’oblit, al seu apartat 3, reconeix que quan es tracti «de dades que haguessin estat facilitades al servei, per ell o per tercers, durant la seva minoria d’edat, el prestador haurà de procedir sense dilació a suprimir-les per la seva simple sol·licitud».
Tot i aquesta mesura, l’article 84, dedicat a la «protecció dels menors a internet», aborda, al seu apartat 1, que «els pares, mares, tutors, curadors o representants legals procuraran que els menors d’edat facin un ús equilibrat dels dispositius digitals i dels serveis de la societat de la informació a fi de garantir-ne el desenvolupament adequat de la personalitat i preservar-ne la dignitat i els drets fonamentals». Per això, l’educació mediàtica resulta en aquest punt fonamental per aconseguir que aquests infants i adolescents tinguin les competències adequades per fer el millor ús possible d’aquestes plataformes. Així mateix, es busquen altres solucions que permetin que aquests tutors i pares, com a responsables, tinguin més coneixement i seguretat respecte de l’ús efectiu que fan de les xarxes socials.
Iniciatives especialitzades per a públic infantil
Així, sorgeixen iniciatives especialitzades i adreçades a aquest públic més jove. Parlem en aquest cas de Messenger Kids, servei de missatgeria per a infants, o YouTube Kids, que filtra el contingut perquè resulti més adequat segons l’edat. Tot i això, els automatismes o algoritmes no sempre resulten infal·libles. Altres opcions implementades per Google for Families inclouen recursos didàctics o també la possibilitat de controlar el temps de connexió per mitjà dels dispositius digitals amb Family Link. La Guia per a pares i tutors de Tik Tok informa de l’eina Sincronització familiar. Aquesta està pensada per implementar determinades limitacions que van des de l’accés a continguts fins a opcions d’interacció, temps d’ús i privadesa del perfil.
Si fa uns mesos es parlava del possible sorgiment d’un Instagram Kids, el projecte sembla que va quedar paralitzat en un moment en què es van començar a filtrar els resultats de l’informe intern que va destapar The Wall Street Journal sobre l’impacte que podien tenir al jovent les imatges que veien en aquesta plataforma social. Tot i això, la companyia ha posat focus en aquests darrers temps a millorar l’experiència d’aquest perfil d’usuari i ha intentat oferir també més garanties als pares. Així, el 7 de desembre passat, el responsable d’Instagram, Adam Mosseri, va anunciar millores en els estàndards de protecció d’adolescents. Entre les mesures implementades, n’hi ha algunes de relacionades amb el fet de reduir les possibilitats d’etiquetar o esmentar persones, límits temporals (incloent-hi la recomanació «Take a Break», implementada primer en alguns països amb l’objectiu que es vagi estenent), i també recursos educatius.
Darrere d’aquestes accions, es pot obrir el debat de si les plataformes actuen de manera altruista buscant ajudar progenitors i tutors davant la realitat de connexió dels més joves, mantenir connectats usuaris que van adaptant així els seus hàbits de consum de continguts a aquestes plataformes, o millorar la seva imatge i reputació presentant-se com a llocs segurs.
Citació recomanada
MARTÍNEZ MARTÍNEZ, Silvia. Menors i ‘social media’: usos, riscos i mesures de protecció. COMeIN [en línia], març 2022, no. 119. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n119.2216
