Número 113 (setembre de 2021)

Despoblació: deixem-nos adoptar per un poblet bo

Sandra Sanz Martos

Segons el diario.es, en un article publicat al febrer de 2019, gairebé un terç de la població espanyola viurà concentrada a Madrid i Barcelona d'aquí a 15 anys. El 2035, el 33% dels espanyols viurà en aquestes dues ciutats, més València, Saragossa i Sevilla, segons les projeccions de l'ONU. I el 2050 el 88% de la població espanyola viurà en el medi urbà, mentre que ara aquest percentatge no arriba a el 80%. 

No obstant això, si alguna cosa hem d'agrair a aquesta horrible pandèmia que ens ha tocat viure és que ens hagi retornat el plaer de tornar als pobles. Algú recorda la campanya d'Aquarius de juny de 2012? "Pueblito bueno" s'anomenava. “Déjate adoptar por un pueblito bueno” deia el final de l'espot publicitari. La crisi de 2008 i l'actual crisi de la COVID-19 han tingut en aquest sentit uns efectes similars. Les dues han fet que molts tornin a estiuejar als pobles i recuperin les cases dels avis tancades durant anys.
 
Però no només això. Primer, vam començar a pensar en les vacances: viatjar a l'estranger no, hotel i platges concorregudes no, poble sí. El poble equival a tranquil·litat i zero aglomeracions. El lloc ideal on passar un estiu de pandèmia. En segon lloc, i donant un pas més decisiu, el teletreball. Fent realitat el somni de molts treballant des d'un poble. Qualitat de vida amb un sou de gran ciutat. I en tercer i últim lloc, un canvi de vida. Anar-se'n a viure a un poble. Abandonar l'estrès, els embussos de l'hora punta i el menjar de tupper a l'oficina. I reinventar-se canviant de professió o exercint l'actual en l'àmbit rural. 
 
Enmig de tota aquesta situació de preludi del canvi, el passat mes de març (16/03/21) es va presentar el "Plan de medidas ante el reto demográfico" dins el pla de recuperació del Ministeri de Transformació Ecològica i Repte Demogràfic. Aquest pla s'articula al voltant de 10 eixos d'actuació, en què s'ordenen 130 mesures. Està previst que es destinin 10.000 milions d'euros a les polítiques actives per lluitar contra la despoblació i garantir la cohesió territorial i social.
 
Una oportunitat perquè molts sectors econòmics en procés de recuperació es beneficiïn d'aquesta situació al mateix temps que aporten el seu granet de sorra. Els professionals de la informació i de la comunicació podrien ser un d'ells.
 
El "Plan de medidas ante el reto demográfico" es vertebra al voltant de 10 eixos d'acció definits, que són els que mostra el gràfic següent:
 
 img1-dins article-sanz113

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Font: Ministeri de Transformació Ecològica i Repte Demogràfic

 
Dels 10 eixos del pla està clar que als professionals de la informació i de la comunicació ens toca de ple l'Eix 9, "Promoció de la cultura". Encara que tampoc ens són aliens l'Eix 2, "Transició digital i plena connectivitat", i l'Eix 3, "Desenvolupament i innovació al territori". I, a més, segur que podem aportar moltes idees creatives a l'entorn de campanyes publicitàries, comunicació de marques i la preparació del social media plan -entre altres prestacions- per a empreses i organismes de l'àmbit rural.
 
Una bona manera d'explorar demandes en aquest àmbit podrien ser els Erasmus rurals que ha llançat el Ministeri d'Universitats i que algunes universitats ja estan posant en marxa. Estudiants en pràctiques posen el seu coneixement a disposició d'institucions i empreses del municipi. 
 
De tota manera, els professionals de la informació disposem d'una àmplia trajectòria i experiència a través de les biblioteques rurals que ens estan acostant a l'àmbit rural des de fa dècades. Ja en ple confinament, durant la pandèmia es van reactivar les xarxes de bibliobús que ja semblaven oblidades... Les bibliotecàries de poble van repartir llibres a domicili i van donar una mica de calor a molta gent gran que vivia sola. De fet, és una antiga demanda l'augment del volum de biblioteques rurals per a municipis entre 2.000 i 5.000 habitants i el del número de bibliobusos per a les localitats inferiors a aquests 2.000 habitants. En el medi rural es concentra la major part nostra gent gran, mancada en la majoria dels casos de competències digitals i del contacte humà que alleugi un dels seus principals problemes: la solitud. La biblioteca com a tercer lloc, com a espai de trobada i interrelació, estaria cridada a convertir aquesta amenaça en una oportunitat per a tothom.
 
I d'això es tracta, d'aprofitar l'oportunitat. El que molts estan fent de manera individual i, potser per raons personals, canviant les seves vides anant als pobles, també ho podem fer des d'un altre enfocament els professionals de la informació i de la comunicació, evidenciant mancances, prestant els nostres serveis i fent-nos necessaris.
 
Qui sap si d'aquí a 30 anys es revertiran les xifres i el fatídic vaticini de l'èxode rural no es compleix. Està a les nostres mans. A les dels governs, a les de les empreses i institucions i a les dels professionals. Siguem valents i creatius, aprofitem l'oportunitat i deixem-nos adoptar per un poblet bo.
 

Citació recomanada

SANZ, Sandra. «Despoblació: deixem-nos adoptar per un poblet bo».COMeIN [en línia], setembre 2021, no. 113. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n113.2157

lifestyle cultura digital;  biblioteconomia;  publicitat;