Volem ciutats segures

El grup de recerca GAME ha codirigit amb l’ONG Plan International el projecte Safer cities for girls, que en l’edició actual s’ha centrat a analitzar l’assetjament i la inseguretat en els carrers de les ciutats de Madrid, Sevilla i Barcelona, juntament amb tres ciutats de Bèlgica. A més de la veu d’expertes en urbanisme feminista, en comunicació, en polítiques, entre altres sectors, el projecte ha recollit l’opinió de la joventut i també les experiències en el mapa, in situ, i aquest n’és un tret diferencial. Per desgràcia alguns dels resultats, que són molt similars entre ciutats i països, són molt alarmants i gens positius. En parlem posant el focus a Barcelona.

En els darrers dies, a molts mitjans de comunicació s'ha fet ressò i han difós els informes publicats recentment pel projecte Safer cities for girls, iniciativa de l’ONG Plan Internacional i codirigit en aquesta darrera edició per un grup d’investigadores i investigadors del grup de recerca GAME, dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC.

El projecte es va veure afectat pel confinament i per aquest motiu es va ajustar el calendari de recollida de dades, mitjançant el mapa on les joves indicaven els punts en els carrers, del seu barri, dels trajectes habituals o ocasionals on havien patit algun tipus de situació o fet insegur, de menor o major gravetat. La metodologia també es va veure modificada, i les entrevistes i grups de discussió es van traslladar al format online.

En el cas de Barcelona ciutat, de les més de 300 dades recollides en el mapa, 195 eren de joves les edats de les quals posa en relleu el projecte, és a dir, entre 15 i 25 anys. Parlem en femení, però cal indicar que el 3% de les respostes van ser homes o persones amb altres identitats de gènere.

Destaquem algunes de les dades obtingudes, però no hem de perdre de vista l’objectiu principal del projecte que és quantificar i tenir dades fiables sobre la violència de gènere i construir ciutats segures.

El 81% d’aquestes dones joves van explicar que les experiències eren essencialment negatives (assetjament al carrer), i en un 71% dels casos és assetjament sexual sense contacte físic que es va produir majoritàriament al carrer (44%). També és cert que s’ha recollit "bones experiències" i en aquests casos també tenen lloc al carrer, tot i que en menor mesura que les experiències negatives (28%). El motiu de discriminació és el gènere, sense dubtar-ho, ja que es produeix en un 66% dels casos.

A més, els homes i dones joves enquestats van relacionar la seguretat d'un lloc amb el fet que hi hagi vigilància (25%), sigui un espai concorregut (25%) o tingui infraestructures segures (23%). Aquesta imatge es complementa amb les dades que indiquen que la inseguretat i les agressions no tenen un patró, perquè es produeixen en qualsevol franja horària; d'altra banda, el carrer és el lloc més habitual, en segona posició, fent esport o anant en bicicleta i en tercer lloc es produeix en el transport públic.

Les persones joves prefereixen desplaçar-se pels llocs que perceben com a més segurs, coneguts o propers, evitant viatjar soles, per llocs solitaris o carrerons. Lamentablement un dels resultats més esfereïdors és que hem detectat una cultura generalitzada de normalitzar un assetjament quotidià (18%). De fet, els casos que es denuncien de manera oficial són mínims (3%) i el 14% afirma que segueix el seu camí de destinació malgrat la mala experiència. Algunes persones eviten tornar-hi soles (14%), d’altres escullen una ruta alternativa (17%) i la gran part (27%) es queda en un comentari dintre del seu entorn íntim d’amistat o familiar.

La part quantitativa estava complementada per la qualitativa. A la ciutat de Barcelona es va entrevistar a la comissionada d’Acció Social de l’Ajuntament de Barcelona; una treballadora dels Serveis de gènere, també de l’Ajuntament de la mateixa ciutat; una periodista especialitzada en gènere; una educadora social, i la responsable d’una cooperativa de dones arquitectes i urbanistes feministes.

Els eixos tractats en les converses van ser: l’urbanisme feminista, les mesures concretes que té la ciutat, els reptes existents, la importància de l’educació i la formació, així com l’agenda dels mitjans de comunicació i les experiències viscudes. Destaquem un parell de mesures explicades, com són: Aquí t’escoltem i els Punts d’Atenció i Informació a la Dona (PIAD). Barcelona és una ciutat amb una gran quantitat de projectes i mesures, però gran part d’elles tenen poca visibilitat i són poc conegudes per la ciutadania.

Focalitzant en el periodisme i els mitjans, destacaria la idea expressada per la responsable de Catalunya Plural: "Des del moment en què els mitjans ens quedem en aquest feminisme de classe mitjana blanca, estem invisibilitzant moltíssimes realitats. I no només això, sinó que també les estigmatitzem [...] Si no ataquem totes les desigualtats que hi ha, començant per la de gènere i acabant per la de classe, no aconseguirem res".

I per últim, el febrer d’enguany, es va fer la trobada online de joves de les tres ciutats de l’Estat espanyol i de les tres ciutats belgues on es van proposar, votar i decidir les recomanacions per aconseguir unes ciutats més segures. En el cas de Barcelona van ser les següents:

implementar de manera interseccional mesures d'urbanisme feminista: posar la vida i les cures en el centre dels debats i les polítiques públiques;
incorporar una perspectiva de gènere transversal en l’educació a tots els nivells, formals i no formals, que canviï els estereotips de gènere i vinculi la igualtat de gènere amb una millora de vida per a tothom;
fomentar la participació dels joves en els espais de discussió i disseny de ciutats més segures per tenir en compte les seves experiències, demandes i necessitats en el camp d’una ciutat inclusiva;
incrementar la detecció, prevenció i les mesures de seguretat
i augmentar els espais de difusió, els canals de comunicació i de sensibilització sobre l’assetjament i les mesures urbanes.

El projecte disposa de moltes més dades i possibilitats d’anàlisi que volem acabar de treballar en els darrers mesos de l’any 2021. De moment, volem seguir amb la difusió i el ressò dels informes, amb la voluntat que les administracions, els polítics i les entitats vinculades puguin escoltar-nos i aplicar canvis.

Volem ciutats segures, volem una Barcelona segura!