El 24 de maig de 2021 va tenir lloc l’acte de presa de possessió del 132è president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès. Aquesta cerimònia, ja de per si carregada de significat, revestia d’un especial interès en produir-se en un context de COVID i també de forta convulsió política, amb representants catalans empresonats. Tots aquests elements van haver de ser tinguts en compte per part dels seus organitzadors, en un acte protocol·lari que es va voler dotar d’un caràcter senzill, però alhora altament simbòlic pel moment historicopolític en què es va produir.
L’espai escollit per a la presa de possessió del 132è president de la Generalitat de Catalunya fou el Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat, situat al centre de Barcelona; un espai emblemàtic. Es diu que en aquest pati s’hi van plantar els primers tarongers l’any 1534, seguint una tradició hispanomusulmana d’enjardinament ornamental d’alta càrrega sensorial pel perfum i bellesa de les seves flors i fruits. Actualment, dels seus fruits se’n fa melmelada, que es lliura com a obsequi a les visites protocol·làries.
Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat de Catalunya
Font: http://patrimoni.gencat.cat/es/coleccion/palacio-de-la-generalitat
Triar aquest espai exterior en comptes del Saló Sant Jordi, que havia estat l’escenari d’anteriors preses de possessió, va posar de manifest les actuals mesures anti-COVID, que es veieren també reforçades amb un aforament limitat. Es van aprofitar, però, tots els recursos tecnològics per amplificar l’esdeveniment: l’acte es va planificar curosament per ser retransmès en directe a través de la pàgina web i de les xarxes socials del Govern de Catalunya, així com per TV3. La cobertura gràfica també es va garantir, organitzant tres pools de fotògrafs: a la plaça de Sant Jaume, al Pati de Carruatges i al mateix Pati dels Tarongers.
El Saló Sant Jordi, espai que ha acollit en el passat preses de possessions
Font: Presidència de la Generalitat https://presidencia.gencat.cat/ca/ambits_d_actuacio/palau-de-la-generalitat/conferencies-sobre-el-salo-sant-jordi/index.html
Els actes de presa de possessió –pels quals una persona es fa càrrec d’una responsabilitat en una institució pública– han estat classificats per Domínguez (2020, p. 244) com a rituals polítics de gran transcendència mediàtica carregats d’elements simbòlics i cerimonials, que «reuneixen els principals representants de la comunitat per reforçar els vincles amb les estructures socials i revitalitzar la institució pública». Aquests actes «utilitzen la comunicació protocol·lària com a mitjà d’ordenació i jerarquització per projectar una imatge o transmetre un missatge de visibilitat i notorietat, reconeixement, legitimitat i prestigi» (Pulido, 2003).
Un dels trets característics de la cerimònia de 2021 va ser l’homenatge als dos últims presidents de la Generalitat d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) anteriors a la Guerra Civil Espanyola: Francesc Macià i Lluís Companys. Abans d’entrar al Palau, el president Aragonès va deixar un clavell vermell sobre la llamborda Stolpersteine (pedra per ensopegar), que es va instal·lar a l’entrada de l’edifici amb motiu del 80è aniversari de l’afusellament a mans de les tropes franquistes del president Companys. La llamborda contra l’oblit, de color daurat, conté la inscripció «Aquí va viure el MHP Lluís Companys Jover» i les dates del seu naixement, exili i afusellament. De llambordes Stolpersteine n’hi ha per tot Europa col·locades davant de les cases on van viure víctimes del feixisme. A Catalunya, n’hi ha una altra, per exemple, als Guiamets, poble de la supervivent de l’Holocaust Neus Català.
Llamborda Stolpersteine d’homenatge al president Lluís Companys situada a l’entrada del Palau de la Generalitat
Abans de ser investit president, i com és tradició, Aragonès va passar revista a una formació de gala dels Mossos d’Esquadra. Aquest cos policial, fundat el 21 d’abril de 1719, disposa d’un uniforme de gala regulat pel Decret 184/1995, de 13 de juny. S’inspira en l’uniforme tradicional del segle xix i consisteix en un vestit amb els colors vermell, blau i blanc; un barret de copa amb l’escarapel·la de la senyera a l’esquerra; una faixa vermella; una tira a la cintura de 90 centímetres de color blanc, que penja a la dreta del cinturó i reprodueix les manilles que feien servir per immobilitzar antigament els malfactors, i, finalment, unes espardenyes -el calçat tradicional de la classe treballadora de Catalunya- amb cintes de color blau cel. Aquest uniforme ja era emprat pels Mossos d’en Veciana de Valls, que foren l’origen dels actuals Mossos d’Esquadra.
Espardenya de vetes de color blau com les que llueixen els Mossos d’Esquadra al seu uniforme de gala
Font: https://www.lamanual.com/products/valls
Com a novetat, en aquest acte de presa de possessió, la primera fila dels Mossos d’Esquadra estava formada íntegrament per dones, i van desaparèixer també les armes llargues.
El president de la Generalitat passa revista a la formació de gala dels Mossos d’Esquadra, amb una primera fila formada per dones
Font: EFE, diari MésDigital
La lluita contra la COVID va voler ser també un dels continguts presents en l’acte amb un homenatge als treballadors públics (protecció civil, docents, personal de neteja...). Així, el president Aragonès va intercanviar unes breus paraules amb la primera infermera de Catalunya a administrar una dosi de la vacuna.
Si bé en anteriors ocasions l’acte tenia una taula presidencial en la qual solia haver-hi el president sortint, el president entrant, el/la president/a del Parlament de Catalunya i un/a ministre/a de l’Estat, en aquesta edició l’acte es va fer a peu dret, adaptant-se també a l’espai exterior en què va tenir lloc. La cerimònia es va iniciar amb la lectura del decret de nomenament per part de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i, tot seguit, Pere Aragonès va prometre el càrrec «d’acord amb la voluntat de la ciutadania de Catalunya representada en el nostre Parlament». Cal recordar que la Llei de la Presidència de la Generalitat i del Govern no especifica com ha de ser l’acte de presa de possessió del president. Tal com apunta Carles Cortina, especialista en protocol i Premi Nacional de Protocol i Relacions Institucionals 2017 per l’Associació Catalana de Protocol i Relacions Institucionals (ACPRI), «l’acte de presa de possessió del president no està regulada per cap llei. S’ha anat aplicant la tradició impulsada pel president Tarradellas el dia de la seva pròpia presa de possessió». De fet, l’opció de promesa, en comptes de jurament, és ja l’escollida per la majoria dels presidents autonòmics. Per altra banda, en el 71% dels casos de preses de possessió de presidents autonòmics, la promesa adapta el text establert pel Reial decret 707/1979 per al president, vicepresidentes, ministres i altres membres del govern central, mentre que en el 29% restant s’empren fórmules pròpies de la comunitat corresponent (Domínguez, 2020). En la fórmula de promesa emprada per Aragonès no es va fer esment ni al rei ni a la Constitució, que sí que formaven part de la tradició fins al segon mandat d’Artur Mas. Aquest fet, que volgudament o no posa en relleu certa tensió institucional subjacent, tampoc és nou: en el 21% dels casos de preses de possessions de presidents autonòmics entre el 2016-2019 tampoc s’hi va fer referència (Domínguez, 2020). Tot i així, a diferència de les més recents edicions, en aquest acte de presa de possessió sí que hi va haver representació de l’Estat; concretament hi va haver la presència del ministre de Política Territorial, Miquel Iceta, i de la delegada del Govern espanyol, Teresa Cunillera. Entre les autoritats destacades, també hi havia l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.
A continuació, el president Quim Torra va imposar al seu successor el medalló històric dels presidents de Catalunya recuperat l’any 1977 per Josep Tarradellas en el seu retorn de l’exili. La tradició de la transmissió de la medalla del president sortint al nou no és gaire antiga; fou iniciada per Francesc Macià durant la Generalitat Republicana l’any 1932 en una data simbòlica: l’11 de setembre. Malgrat no tenir una llarga tradició, el medalló té una forta càrrega simbòlica per a l’autogovern de Catalunya, ja que van haver de passar més de 40 anys de dictadura fins que es va poder recuperar. Va ser l’endemà que Tarradellas -un president que donava molta importància a la comunicació i el protocol- pronunciés davant la multitud congregada a la plaça de Sant Jaume el famós «Ja soc aquí» des del balcó del Palau de la Generalitat. El medalló el va elaborar el joier Jaume Mercader i el seu disseny s’inspira en els escuts del monestir de Poblet, amb un relleu al centre amb les quatre barres de la senyera catalana. La transmissió d’aquesta peça, com recorda Cortina, representa «la unció del president de la Generalitat, lliurant-li l’atribut que li és propi».
Medalló històric dels presidents de Catalunya
L’acte de la presa de possessió del president Aragonès va acabar amb la interpretació en clau feminista de l’himne nacional de Catalunya, en què es va canviar la lletra del masculí de segadors per segadores, versió que no va quedar exempta de certa polèmica.
En definitiva, veiem com aquest acte de presa de possessió -com passa en la majoria d’actes protocol·laris- va emprar un seguit de símbols i va tenir un fort component de comunicació no verbal i també d’alta càrrega política, subratllant uns missatges més o menys explícits: des del reforç de la pròpia identitat de Catalunya i les seves tradicions, fins al caràcter republicà del nou govern, el reconeixement a la lluita contra la COVID i l’aposta pel feminisme.
Per saber-ne més:
BURILLO, Lluís (2017). Protocol i cerimonial oficial de la Generalitat de Catalunya 1931-1981: continuïtats i provisionalitats. Tesi doctoral. Universitat Pompeu Fabra https://www.tdx.cat/handle/10803/402606
CORTINA, Carles (2016). Anàlisi de la presa de possessió del president de la Generalitat de Catalunya. https://www.aquibergueda.cat/2016/01/15/carles-cortina-expert-en-protocol-analitza-la-presa-de-possessio-del-president-puigdemont-a-divendres/
«Decret 184/1995, de 13 de juny, de regulació dels uniformes reglamentaris, els distintius, les salutacions i la identificació del Cos de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. 1995. http://www.dappeditorial.es/Seguridad/Normas/RevLeySP0041.pdf
DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2019). Els uniformes del cos de Mossos d’Esquadra, 300 anys d’història. Exposició creada pel grup d’investigació Didpatri (Didàctica del Patrimoni i Museografia) de la Universitat de Barcelona (UB).
DOMÍNGUEZ GARCÍA, Ricardo (2020). «Rituales y comunicación política: la toma de posesión de los presidentes autonómicos espanyoles». Ámbitos. Revista Internacional de Comunicación núm. 50, p. 240-258.
ESCULIES SERRAT, Joan (2012). Josep Tarradellas (1899-1936). Dels orígens a la Guerra Civil. Tesi doctoral. Universitat Pompeu Fabra (UPF) https://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/97041/tje.pdf?sequence=1&isAllowed=y
GENERALITAT DE CATALUNYA(2021). Pere Aragonès i Garcia, 132è president de la Generalitat de Catalunya. https://web.gencat.cat/ca/actualitat/detall/presa-possessio-pere-aragones-president-generalitat
PARLAMENT DE CATALUNYA (2011). Llei de la Presidència de la Generalitat i del Govern. https://www.parlament.cat/document/cataleg/48023.pdf
PULIDO POLO, Marta (2003). «Imagen y comunicación en los actos de toma de posesión». Laurea Hispalis: Revista Internacional de Investigación en Relaciones Públicas, Ceremonial y Protocolo, núm. 2.
«Real decreto 707/1979, de 5 de abril, por el que se establece la fórmula de juramento en cargos y funciones públicas». Boletín Oficial del Estado, núm. 83. https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-1979-9453
ROMAGOSA HUGUET, Mercè (2019). El protocol de la Generalitat de Catalunya en democràcia (1980-2017). Treball final del Màster Universitari de Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments. Universitat Oberta de Catalunya (UOC) http://openaccess.uoc.edu/webapps/o2/handle/10609/91547
YESTE PIQUER, Elena (2018). «De Macià a Torra: el protocol de la continuïtat». La Mira (19 setembre). https://www.lamira.cat/histories/1003/de-macia-a-torra-el-protocol-de-la-generalitat
Citació recomanada
ESTANYOL, Elisenda. «La presa de possessió: un acte protocol·lari adaptat al nou context». COMeIN, juliol 2021, no. 112. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n112.2147
