Per fer les coses bé no cal exhaurir totes les possibilitats de fer-les malament. La intel·ligència –quan no l’experiència– sovint mostra dreceres per estalviar temps i mals majors. Però, quan hom es nega a reconèixer el descrèdit de la pròpia incompetència, la realitat, que és encara més obstinada, mostra tal com són les coses, per a desesperació de les víctimes. La crisi de la COVID és un exemple perfecte per avaluar, com si d’un laboratori es tractés, fins a quins extrems són capaces l’estupidesa i la pretensió humanes.
Sembla que per fi, després d’un any, es comença a entendre que un virus és un problema d’escala planetària, humanitària si es vol fer referència als seus habitants, i que en tot cas ultrapassa la capacitat d’empresaris, polítics i moralistes de diferent talla. I possiblement per això l’escenari patètic que traspua el posat d’interès fingit dels responsables que secretament ja s’han vacunat –quan és sabuda la seva incapacitat per solucionar problemes que clarament els superen– comença a avorrir la gent.
Segurament la majoria de la població no sap verbalitzar la situació. Però la intuïció és clara. Tots aquests personatges que aprofiten qualsevol motiu per xuclar càmera no són capaços de solucionar un problema de tal magnitud. De fet, era d’esperar, ja que, en la majoria dels casos, aquests mateixos actors –l’habilitat dels quals tan sols consisteix a tenir la barra suficient per ensarronar la gent i vendre fum a costa de diners públics– ni tan sols tenen prou preparació per fer la seva teòrica feina.
Si no fos pels més de 2 milions de morts per la pandèmia de la COVID-19, la trista paròdia del vaixell enfonsant-se mentre l’orquestra segueix tocant enmig de la cridòria de la gent estaria servida. Així com no pots matar mosques a canonades, tampoc serveix de res vestir-te de militar, o ensorrar l’economia dels ciutadans fent servir inoperància i tripijocs, per vèncer una pandèmia.
Si la intuïció és clara, l’apunt també ho és. Quan diem que la COVID ultrapassa la capacitat d’empresaris, polítics i moralistes, volem dir que ni les corporacions, ni els estats, ni les associacions de diferent índole en el pla individual estan a l’altura del fenomen que han de solucionar, ni en mitjans ni en coneixements.
Quina, doncs, hauria de ser l’aproximació? A tall d’exemple, fixeu-vos en com es va entomar el Projecte Genoma Humà (PGH) (Human Genome Project o HGP en anglès). I preneu nota de la relació d’institucions responsables que constituïren el Consorci Internacional de la Seqüenciació del Genoma Humà (International Human Genome Sequencing Consortium o IHGSC en anglès) per determinar la seqüència del genoma humà i identificar-ne els gens que contenia. En el projecte hi van estar implicades institucions, universitats i agències governamentals dels Estats Units, el Regne Unit, França, Alemanya, el Japó i la Xina.
I fixeu-vos en quin va ser el pressupost i la vida del projecte. El pressupost es va acostar als 5 bilions de dòlars. El projecte va ser fundat l’octubre de l’any 1990. El primer anunci del genoma va fer-se el 2000 i un d’avançat va ser publicat l’abril del 2003. Ara bé, la completa seqüència que incorporava fins al darrer cromosoma no es va fer fins al maig del 2006. Total 16 anys.
L’any 2010 el doctor Geert Potters, del departament de Bioscience Engineering de la Universitat d’Anvers, publicava un breu però interessant article a Nature Education amb el títol «How the Human Genome Project Opened up the World of Microbes». En aquest article, Potters explicava com la disponibilitat de tecnologies de seqüenciació desenvolupades en la investigació del genoma humà havien impulsat la seva aplicació a altres formes vides però, especialment, havien permès l’emergència d’un nou camp de la ciència que s’ha acabat dient systems biology. La biologia de sistemes és una branca de les ciències naturals centrada en l’anàlisi i modelització computacional i matemàtica de sistemes biològics complexos.
Una reflexió s’imposa. Així com per fer química avançada va caldre la sistematització d’una taula periòdica d’elements, en totes les seves variants i ampliacions dimensionals, potser per fer vacunes caldria tenir seqüenciat el genoma de tota forma potencial de vida com a primer pas per entendre les interaccions complexes dins dels sistemes biològics.
Citació recomanada
CAVALLER, Victor. Els humans davant reptes d’escala planetària. COMeIN [en línia], febrer 2021, no. 107. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n107.2113
