Alfabetització digital per a la joventut: una mirada cap al futur

Qui d’aquí a cinc, deu, vint anys haurà de bregar amb les transformacions estructurals que estem experimentant serà, és clar, la joventut actual. Hi ha qui parla ja de la generació pandemial, encara que no queda gaire clar si es tracta dels millennials o els centennials, o tots dos. La majoria de persones d’aquestes generacions tenen entre 15 i 29 anys, aproximadament, i han crescut amb i a internet.

Llavors, com serà la ciutadania digital del futur? Alguns escenaris: (1) pot ser que sigui competent (tècnicament) per inserir-se al mercat laboral digitalitzat però acrítica amb la degradació social i política; (2) o és possible que prevalgui l’individualisme i busqui aprofitar les regulacions legals i algorítmiques per emprendre per compte propi, (3) o, potser, s’enfocarà en l’organització i l’acció col·lectives per buscar formes de vida més sostenibles i democràtiques (Macgilchrist, Allert i Bruch, 2019). Aquestes visions de futur, o qualsevol altra, dependrà de les decisions que ara prenguem com a societat. Especialment, del tipus d’alfabetització digital que desenvolupem: els valors, les habilitats, les perspectives i les prioritats que adquireixi la joventut sobre les tecnologies digitals.

El Baròmetre joves i expectativa tecnològica 2020 ofereix algunes pistes. Una de les conclusions de l’informe és que la bretxa digital no és una qüestió tècnica, sinó social i econòmica. No es tracta de tenir accés o no, si no com i en quines condicions (una de les conseqüències de la crisi de la COVID-19 és l’aprofundiment d’aquesta bretxa). La qüestió de classe també es fa palesa en els usos i les pràctiques, ja que són més diverses entre els joves de classe mitjana-alta. En general, els joves espanyols enquestats afirmen tenir un nivell alt de competències digitals. I, tot i això, més d’un terç explica que té «desconeixement sobre destreses que hauria de millorar». Les principals fonts d’alfabetització digital són autodidactes i entre iguals, i un terç dels enquestats troba a faltar «oportunitats formatives». Com més formals són les vies d’alfabetització (cursos, consultes a professors, formació en el centre educatiu), menys acollida tenen entre els joves.

Aquestes impressions indiquen que cal expandir els horitzons formatius de l’alfabetització digital. L’educació social, com a pedagogia àmplia que s’ocupa de la inclusió de les persones en la societat, és un àmbit d’intervenció idoni per desenvolupar iniciatives d’alfabetització digital. Podem optar per continuar la via predominant en l’educació formal, amb els enfocaments «pragmàtics» centrats en l’adquisició de competències tècniques i instrumentals per a la inserció en el mercat laboral. Una altra opció és explorar una educació social digital (ESDigital) que desenvolupi iniciatives d’alfabetització basada en valors com la consciència crítica, l’ètica i l’emancipació. Així, la joventut podria fer servir les tecnologies digitals per participar en la deliberació i presa de decisions que determinaran el futur de la societat.

Per saber-ne més:

Macgilchrist, F.; Allert, H.; Bruch, A. (2019). «Students and society in the 2020s. Three future ‘histories’ of education and technology». Learning, Media and Technology, vol. 45 (1), p. 76-89. DOI: https://doi.org/10.1080/17439884.2019.1656235

«Educación Social Digital: juventud, ciudadanía activa e inclusión» (ESDigital). Projecte R+D de Generació de Coneixement de l’Agència Estatal d’Investigació. Referència: PGC2018- 095123-B-I00.

Citació recomanada

FERNÁNDEZ DE CASTRO, Pedro. Alfabetització digital per a la joventut: una mirada cap al futur. COMeIN [en línia], octubre 2020, no. 102. ISSN: 1696-3296. https://doi.org/10.7238/c.n103.2073