Tradicionalment, en periodisme, el temps i l’espai han sigut importants condicionants en la labor informativa. Més enllà del cicle productiu del sector comunicatiu convencional, marcat per la periodicitat del mitjà, la distribució també quedava subjecta a limitacions geogràfiques. La pròpia emissió i publicació de continguts és mesurada en termes temporals o espacials. La irrupció de la Xarxa ha diluït aquestes barreres ampliant les possibilitats de la professió periodística i augmentant les opcions de publicació dels continguts. No obstant això, com es veurà, aquesta major obertura no ha estat exempta de riscos per a l’exercici de la labor informativa.
Ja entre els factors notícia que Galtung i Ruge assenyalaven en la dècada dels seixanta, la proximitat, la continuïtat i l’interval apareixen com a criteris aplicables en la selecció dels esdeveniments que serien difosos. Amb el desenvolupament d’Internet, João Canavilhas a “Webperiodismo: Construyendo noticias con texto inteligente” assenyala que el factor temporal vinculat a la pròpia periodicitat del mitjà perd sentit i que, en un entorn global i personalitzat, la proximitat deixa de ser un criteri fonamental.
En la definició que el catedràtic Gabriel Galdón ofereix sobre la informació periodística l’adjectiu actual apareix com un component inherent d’aquesta. Internet facilita comunicar la realitat en temps real i al mateix temps afavoreix l’actualització de continguts, sent aquest un dels trets diferencials que identifica el professor Orihuela en l’article “Nuevos paradigmas de la comunicación”. En un singular joc entre la fugacitat i la perdurabilitat, la immediatesa (l’última hora afavorida per la velocitat de transmissió) es presenta juntament amb continguts procedents d’arxiu i tot això en un entorn en què a més conviu la comunicació sincrònica i asincrònica.
La Xarxa brinda noves opcions a la comunicació horitzontal (de nou s’apliquen termes espacials) i, gràcies a l’eliminació de barreres d’entrada, es multiplica el nombre dels anomenats (no en va) sites. S’amplien les possibilitats de participació i els ciutadans poden intervenir creant o compartint continguts. La comunicació pública es presenta a l’abast de la mà de multitud de subjectes. Augmenta el flux informatiu contribuint a l’abundància de continguts que es distribueixen en la Xarxa alhora que es multipliquen els nodes de difusió com a estratègia per assegurar el consum del missatge en un context marcat per la fragmentació de l’audiència. S’afavoreix l’aplicació de tècniques de distribució viral gràcies a la proliferació del share, que és emprat com a estratègia no sols pels mitjans per atraure noves visites sinó també per distintes entitats i usuaris. Així, a “Redes sociales y marketing viral: repercusión e incidencia en la construcción de la agenda mediática” els professors Túñez-López, Sixto García i Guevara-Castillo, expliquen, a partir d’un cas concret, el trajecte invers que recorre la notícia ja que a partir de la participació dels usuaris en la promoció d’un contingut aquest pot adquirir la suficient transcendència com perquè els mitjans l’incloguin en la seva agenda.
Gràcies a les facilitats de publicació, fonts interessades poden difondre directament els seus continguts i promoure la seva distribució a Internet. A més, un context en què els propis mitjans de comunicació es converteixen en seguidors dels perfils que els personatges públics i famosos creen en la social web es presenta com un camp de cultiu propici per a la proliferació dels pseudoesdeveniments (que Llorenç Gomis, partint de Boorstin, defineix com aquells esdeveniments provocats amb l’objectiu que els mitjans els reflecteixen i els donin difusió). I això pel fet que, en l’entorn virtual, per exemple, la publicació d’una declaració en format tweet pot substituir al propi titular que es vol generar després de convocar una roda de premsa. En un pas més, emparats sota l’anonimat, la creació de perfils fraudulents, la possibilitat d’eliminar el compte/contingut originari i la pròpia reedició dels continguts, alguns usuaris poden sembrar rumors i fer circular informacions falses per la Xarxa.
Per fer front a la manipulació, en l’edició de 2011 de l’Online News Association Conference, Craig Silverman i Mandy Jenkins van presentar, sota el títol “B.C. Detection for journalists”, diverses recomanacions amb l’objectiu de facilitar al professional la tasca de verificar la informació abans d’incloure-la en l’agenda mediàtica. Ja Ryszard Kapuscisnki assenyalava que l’exercici periodístic, per la seva mateixa naturalesa i objecte de treball, està subjecte a continus canvis. Les pràctiques han d’adaptar-se al context digital i a les paradoxes que presenta la flexibilitat temporal i espacial: beneficiar-se dels avantatges que per al desenvolupament de la labor informativa brinda i mantenir-se alerta davant dels riscos en compliment amb la responsabilitat i els principis ètics de la professió periodística.
Citació recomanada
MARTÍNEZ MARTÍNEZ, Silvia. Entre la perdurabilitat i la fugacitat a l'abast de la mà. COMeIN [en línia], gener 2012, núm. 7. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n7.1203
