En un article anterior vam parlar del concepte d’intel·ligència competitiva (IC), idea gens nova però encara poc explotada a les organitzacions del nostre entorn. Allò que és més nou al nostre país és que aquesta eina s’empri en diferents sectors i organitzacions, tant de caire públic com privat, i que a més les organitzacions col·laborin entre elles per captar, analitzar i donar valor a la informació recollida, tot per impulsar la competitivitat i la innovació en un sentit ampli.
Una tesi doctoral recent, presentada per la nostra companya Montserrat Garcia Alsina, analitza com les universitats espanyoles, avocades a fer front a un entorn incert i cada cop més competitiu, han utilitzat i aplicat la IC com a eina de suport en el repte de mirar de trobar un cert equilibri i encaix entre els seus valors i missió i allò que requereix (i demana) la societat. Tot plegat sense voler entrar en una visió mercantilista de l’educació superior.
El treball constata que les universitats viuen un moment d’una certa incertesa i replantejament, i que moltes d’elles perceben que es mouen en un context on les capacitats per atraure estudiants, professorat o inclús finançament no són trivials. Així mateix, els requeriments legals i normatius del procés de convergència a l’Espai Europeu d’Educació Superior han obligat les universitats a dissenyar la seva oferta formativa tot tenint en compte, per una banda, referents externs i per l’altra, a valorar i tenir presents les necessitats de l’entorn.
Així, els fets exposats han obligat les universitats a buscar i emprar informació de l’entorn per tal de donar suport a la pressa de decisions en matèria d’oferta formativa i argumentar les seves propostes davant d’òrgans governamentals i agències de qualitat, encarregats de validar el contingut de les propostes i d’autoritzar la seva posada en marxa.
En general les universitats han activitat tot un seguit de mecanismes, eines i procediments d’IC per recollir, analitzar i difondre informació sobre aspectes com l’oferta formativa d’altres universitats, la inserció laboral dels titulats, els perfils professionals demandats en el mercat laboral, aspectes legislatius... entre d’altres. Requeriments d’informació de caràcter més estratègic han estat relacionats amb estudis prospectius de necessitats futures de formació o cerca d’aliances amb altres centres.
Una de les aportacions més interessants de la recerca és la proposta d’indicadors per a valorar la contribució del procés d’IC (o dit d’altra manera, de la gestió estratègica de la informació) en el disseny de l’oferta formativa. Els resultats són clars, en general la IC ha contribuït a conèixer la situació del mercat, complir amb els requeriments legals i normatius, i també a impulsar la innovació en el disseny de les titulacions.
Però més enllà de l’aplicació i utilitat de la IC a curt termini, l’estudi posa de relleu quatre coses: que les universitats s’han adonat de la importància de la gestió estratègica de la informació; que cal estendre les pràctiques d’IC a altres aspectes de la gestió universitària (internacionalització, recerca aplicada...); que la majoria de centres comptem amb estructures existents (unitats de qualitat, serveis d’informació, biblioteques, unitats de màrqueting...) que constitueixen una bona plataforma per a consolidar, formalitzar i impulsar les pràctiques d’intel·ligència competitiva, i que aquesta gestió cal que estigui professionalitzada i, per tant, liderada, per experts en el tractament de la informació.
L’estudi convida a la reflexió envers les eines i models de gestió actualment emprats per les universitats i obra un camí d’expansió per als professionals de la informació. La col·laboració entre universitats en matèria d’IC es dibuixa com un possible escenari de futur que pot contribuir al procés de construcció d’una universitat més competitiva.
Us convidem a llegir alguns resultats parcials de l’estudi, realitzat en col·laboració amb investigadors del grup de recerca KIMO de la UOC:
López-Borrull, Alexandre and Ortoll, Eva and Garcia-Alsina, Montserrat and Cobarsí-Morales, Josep Intel·ligència competitiva com a eina d’adaptació de les universitats i de la informació i la documentació a l’EEES i al nou mercat laboral
Citació recomanada
ORTOLL, Eva. Quimera o realitat? La intel·ligència competitiva en la gestió de les universitats. COMeIN [en línia], desembre 2011, núm. 6. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n6.1129
