 |
El canvi és l’essència de la vida sobre la Terra. L’ésser humà,
amb la intel·ligència, la capacitat creadora i la tecnologia pròpies,
ha elaborat artefactes culturals i intel·lectuals que han contribuït
a la complexitat real del món que l’envolta. Aquests mons culturals
que l’ésser humà ha elaborat s’han orientat bàsicament a facilitar-li
la vida sobre la Terra. Tota la tècnica que ha sorgit de l’aplicació
de la intel·ligència humana a la satisfacció de les necessitats perseguia,
sobretot, aprofundir i ampliar les seves limitades capacitats físiques,
superar les seves mancances i disfuncions orgàniques o funcionals.
L’objectiu ha estat fer millor o més còmode –o, simplement, poder
arribar a fer– allò que li era difícil o impossible. Podríem identificar
l’eina, el motor i el computador com a substituts de la mà, el múscul i
el cervell, paradigmes dels grans salts tècnics i culturals que els éssers
humans han estat capaços de fer, tot ampliant les seves capacitats en els
camps de l’acció, la força i la ment. Especialment en aquest darrer camp,
al començament del segle XXI, les coses han canviat espectacularment. |
|
La Universitat Oberta de Catalunya (UOC), nascuda ja plenament dins la societat
del coneixement, és ella mateixa en gran manera el resultat de la revolució
tecnològica i cultural, associada a l’ús intensiu de les tecnologies
de la informació i la comunicació (TIC) i a les noves formes de sociabilitat
i cultura que genera. Tant és així, que la UOC ha centrat el seu interès pel
que fa a la recerca en totes les activitats que giren al voltant de
l’emergència i el desenvolupament d’aquesta nova societat del coneixement,
molt especialment en l’àmbit social i cultural. Per aquest motiu, la iniciativa
que avui es presenta, conjuntament amb l’Institut de Cultura de l’Ajuntament
de Barcelona, constitueix una gran oportunitat per traslladar a la nostra
ciutat el debat, l’exploració, l’intent de comprensió d’un futur que ja és
present, per compartir amb tots els ciutadans les preocupacions que, per la
seva magnitud i rellevància, no es poden reduir al món dels especialistes,
ni al de les universitats.
Sóc dels qui creuen que si ens mantenim amb la ment oberta a les enormes
potencialitats dels canvis, si som capaços de posar aquests canvis al servei
de les persones, podem albirar, darrere la gran expansió del saber que avui
és possible, una nova era de creativitat i progrés, un nou Renaixement.
Que això succeeixi depèn de nosaltres. |
|
