Des de la pandèmia de la COVID-19, s'ha produït un augment de problemes de salut mental com ara l'ansietat i la depressió, especialment entre els joves. En aquest context, el clúster ODS 3 de la IAU sobre Salut i Benestar, liderat per l'eHealth Center de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), en col·laboració amb l'Associació Internacional d'Universitats (IAU), ha estat explorant les diferents maneres en què les universitats donen suport a la salut mental en la institució i dins de les seves comunitats universitàries.
Aquest treball ha culminat amb la celebració de dos seminaris web mundials els dies 1 i 3 d'octubre del 2024, previs al Dia Mundial de la Salut Mental, en què s'han analitzat temes d'innovació, bones pràctiques adoptades, reptes actuals i plans per al futur.
Lliçons apreses i casos d'èxit
Es va oferir a les universitats una plataforma per compartir no només les lliçons apreses, sinó també els èxits aconseguits en la promoció de la salut mental. La Western Sydney University (WSU), d'Austràlia, ha destacat amb el seu marc de quatre pilars per a la salut mental, que inclou la prevenció, la promoció, la intervenció primerenca i la resposta sistèmica.
Steve Lee, director de l'equip de Salut Mental i Benestar de la WSU, es va referir a la necessitat d'un plantejament global i impulsat per la comunitat: "La nostra estratègia identifica oportunitats sistèmiques perquè el personal i els estudiants creïn conjuntament plans que reconeguin la nostra resiliència com a comunitat, promoguin la seguretat i el benestar i previnguin la malaltia mitjançant la intervenció primerenca i la resposta sistèmica". Aquest plantejament subratlla la importància del treball col·lectiu, que ha estat un factor significatiu per aconseguir l'èxit en les iniciatives de salut mental.
Ellen Brackenreg, directora executiva d'Equitat, Diversitat, Seguretat i Benestar de la WSU, va insistir en el valor de la col·laboració i l'escolta: "Un dels aprenentatges clau és que hem d'escoltar la veu de l'experiència viscuda. Hem de crear programes juntament amb el nostre personal i els nostres estudiants, i dedicar-hi el temps necessari per comprendre tot allò que marqui una veritable diferència per a ells". Aquestes reflexions il·lustren un canvi significatiu cap al desenvolupament de programes impulsats pels usuaris, que ha demostrat ser un model encertat per garantir que les iniciatives responguin realment a les necessitats dels implicats.
Innovació i bones pràctiques
Galuh Suryandari, doctorand en Educació Mèdica a la Universitas Gadjah Mada (Indonèsia), va compartir un exemple inspirador de com es dona prioritat a la innovació a Indonèsia: "La nostra universitat està plenament compromesa amb el suport al govern per garantir la salut mental dels seus estudiants, començant pels programes de promoció, prevenció, curació i rehabilitació. També hem elaborat una guia per fer operatiu el flux de treball destinat a la prevenció i superació dels problemes de salut mental, accessible a tots els estudiants a través del nostre lloc web".
Joy Louise Gumikiriza-Onoria, psicòloga clínica i doctoranda a la Facultat de Ciències de la Salut de la Universitat de Makerere (Uganda), va aclarir una perspectiva única en relació amb el paper dels educadors en la salut mental: "Com a personal docent, som el primer punt de contacte amb els estudiants. Per consegüent, hem d'exercir un paper en el suport a la seva salut mental. Si hi ha la possibilitat que els membres del personal docent rebin formació per identificar els primers signes de problemes de salut mental —com absentisme, descensos notables en el rendiment acadèmic o canvis en el comportament—, podrem ajudar millor els nostres alumnes". Aquest exemple posa en relleu una àrea d'oportunitat perquè les universitats innovin: capacitar els educadors com a primers actors en el sistema de suport a la salut mental.
“La prevenció, l'escolta activa i el suport a la salut mental dels dirigents són essencials”
Reptes i perspectives
Alba Pérez González, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC i investigadora de la Universitat de Barcelona, va posar l'accent en la necessitat d'abordar les vulnerabilitats específiques a les quals s'enfronten els estudiants:
"És urgent i necessari que comencem a implementar serveis enfocats en els estudiants i que els involucrin des del principi per canviar la sensació de vulnerabilitat que aflora quan identifiquen que alguna cosa no està bé, però no saben què fer-hi". El repte consisteix a crear serveis que no només siguin accessibles, sinó que també impliquin directament els estudiants, per fomentar, així, una cultura de resiliència.
Gustavo Pacheco López, coordinador de Vinculació i Internacionalització de la Universitat Autònoma Metropolitana (UAM) de Mèxic, va presentar un model de benestar universitari basat en quatre dimensions: emocional, espacial, sociocultural i ocupacional. La seva perspectiva planteja que el benestar d'una universitat és una experiència col·lectiva i contínua que requereix el compromís permanent de tots els sectors de la institució.
Oscar Maurici Castaño Ramírez, psiquiatre del departament de Salut Mental i Comportament Humà de la Universitat de Caldas (Colòmbia), va parlar de la importància dels factors de protecció per mitigar els problemes de salut mental. El reconeixement d'aquests factors de protecció estableix les bases per a la creació de futurs programes que no es limitin a abordar els problemes de salut mental, sinó que fomentin la resiliència dels estudiants.
"Per a mi, les converses van servir per mostrar que la conscienciació sobre els problemes de salut mental a les universitats està augmentant, especialment des de la pandèmia de la COVID-19. I és important reconèixer i apreciar el que ja s'està fent per fer costat als estudiants i al personal. Al mateix temps, es va fer una crida a l'acció per augmentar el lideratge i una combinació d'enfocaments més preventius i integrats, juntament amb enfocaments més específics", afirma Liv Raphael, responsable del clúster ODS 3 de la IAU en la UOC.
Els dos seminaris web van comptar també amb la participació del vicerector d'Aliances, Comunitat i Cultura de la UOC, Manel Jiménez; la directora de l'eHealth Center, Marta Aymerich; l'expresidenta i membre de la junta directiva de la IAU, Pam Fredman, i Isabel Toman, responsable del programa HESD a la IAU i coordinadora del clúster HESD de la IAU. La primera sessió es pot veure en aquest enllaç, mentre que la segona està disponible en aquest altre enllaç.
El compromís de la UOC amb la salut mental
La UOC està compromesa amb la promoció de la salut mental del seu personal a través del Servei de Suport Psicològic (SAP). Aquest servei en línia per al personal de la UOC i els estudiants de doctorat ofereix orientació sobre problemes personals, familiars, socials, relacionals i sexuals, així com suport emocional en situacions complexes o pertorbadores. A més, el SAP proporciona assessorament tècnic al Servei de Prevenció i als col·lectius de la UOC que el necessitin.
Aquesta iniciativa reflecteix l'alineació de la UOC amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS 3) de Nacions Unides, en particular amb la promoció de la salut i el benestar.
Vols saber més informació sobre el SAP?
Contacte
Uneix-te a nosaltres i fem possible el canvi.