Són temps de treball intens per al Grup de Recerca en Cognició i Llenguatge (GRECIL), adherit al Neurodevelop eHealth Lab de l'eHealth Center i liderat per l'investigador Llorenç Andreu, catedràtic dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació. El grup compta amb un equip consolidat i unit, implicat en diversos projectes per ajudar els infants amb trastorns del neurodesenvolupament (TND) mitjançant tecnologies digitals. En aquesta entrevista, Andreu fa un repàs dels projectes del grup i els objectius assolits.

Quines diries que han estat les fites aconseguides el 2022?

El 2022 ha estat un any de consolidació del nostre grup de recerca. Hem incorporat persones al nostre equip i hem estat reconeguts com a grup de recerca consolidat, per la qual cosa hem rebut finançament en diferents convocatòries, com l'ajuda SGR de l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i Recerca (AGAUR). També hem obtingut suport del Ministeri de Ciència i Innovació per portar a terme el projecte PICOFON, en el qual crearem un programa informàtic interactiu i personalitzat per ajudar els infants a desenvolupar la parla i reconèixer gràficament les paraules.

També han rebut ajudes els projectes El benestar emocional i la salut mental en infants amb trastorns de l'aprenentatge —acceptat en la convocatòria Connecta, de La Caixa— i iFONOLOGO —acceptat en el Programa d'impuls a la recerca en salut digital de l'eHealth Center. A més, hem iniciat els dos projectes del pla nacional que vam obtenir el 2021: PREVENIR i PROGESPRAG. Tot això ha fet que hàgim tingut un treball intens de contacte i recollida de dades amb escoles, hospitals, associacions i famílies.

Quins són els principals reptes a l'hora de recollir i analitzar aquestes dades?

Recollir dades amb infants planteja molts reptes. En primer lloc, les entitats han d'acceptar participar en el nostre projecte. Una vegada tenim l'autorització corresponent, cal coordinar-se per fer la recollida de dades, buscar espais disponibles, etc. A més, és molt important tenir en compte que recollim informació de menors molt sensible, de manera que la seguretat d'aquestes dades ha de ser màxima. Això fa que sigui un procés complex, però alhora molt gratificant pel contacte que tenim amb famílies, infants i professionals.

Hi ha algun projecte del grup que ja s'estigui aplicant a la pràctica clínica i educativa?

Encara no, però alguns estan força avançats. Per exemple, el projecte PREVENIR, en el marc del qual el curs passat vam implementar un programa d'intervenció en llenguatge oral enfocat a afavorir l'aprenentatge de la lectura en l'educació infantil, tant en nens amb trastorn del llenguatge com sense. Ara estem analitzant els beneficis que té en el desenvolupament del llenguatge dels nens.

Quins altres projectes desembocaran en un producte tangible?

D'una banda, PICOFON, en el qual dissenyarem, creare4m, avaluarem i implementarem un programa informàtic interactiu i personalitzat per millorar la consciència fonològica en menors de tres a set anys. Actualment, estem dissenyant el programa i desenvolupant sistemes de reconeixement de moviments corporals i de veu per aplicar-los al programa.

I de l'altra, iFONOLOGO, en el qual estem creant una eina d'intel·ligència artificial per avaluar els trastorns de la parla i intervenir-hi. Estem treballant en la recollida de dades per poder entrenar el sistema d'intel·ligència artificial (IA) de manera que sigui capaç de reconèixer la parla i classificar les errades que es fan en l'àmbit fonològic.

Creus que la intel·ligència artificial pot tenir aplicacions en els trastorns del neurodesenvolupament?

Sí, ens pot ajudar en la personalització de les intervencions amb aquest grup d'infants. Per exemple, al projecte PICOFON, en el qual participen companys del grup ADASLab, la IA permetrà que el programa es vagi adaptant al nivell de resposta que l'infant va tenint: si progressa, se li proporcionaran activitats més complexes, i si no avança, haurà de continuar treballant en el mateix nivell.

I en el projecte PROGESPAG, en quin punt esteu?

Aquesta recerca estudia com processen la prosòdia —les característiques rítmiques, accentuals i entonatives de la parla— i els moviments corporals —com els gestos amb les mans o el cap i les expressions facials— els infants amb trastorn del desenvolupament del llenguatge i de l'espectre autista. Actualment, estem recollint dades amb els infants mitjançant la metodologia de registre de moviments oculars (eye tracking).

Un altre dels vostres projectes s'enfoca al benestar emocional dels infants amb trastorns de l'aprenentatge. Quin és el vostre objectiu?

Es tracta de fer un diagnòstic —en l'àmbit de Catalunya— del benestar emocional i la salut mental associats a aquests trastorns d'aprenentatge en un context postpandèmic. Ara estem a punt d'iniciar la recollida de dades mitjançant la participació d'infants amb trastorn del desenvolupament del llenguatge, dislèxia, discalcúlia i TDAH, i les seves famílies.

Per acabar, quins propòsits us heu marcat per al 2023?

Volem portar a terme tots aquests projectes i començar el procés de publicació de les primeres dades que estem obtenint de PREVENIR i PROGESPRAG. A més, tenim col·laboracions amb diferents grups de recerca i moltes tesis doctorals en curs, i esperem poder publicar diversos articles fruit d'aquests treballs. També estem molt contents perquè aquest 2023 publiquem un llibre sobre el trastorn del desenvolupament del llenguatge (TDL) a Ediciones Pirámide. Es tracta d'un llibre en el qual hem participat persones del nostre grup de recerca i que creiem que tindrà una gran difusió en l'àmbit hispanoparlant.

L'eHealth Center investiga com les tecnologies digitals contribueixen a millorar la salut i el benestar individuals i col·lectius, com la salut digital permet reforçar —a partir de la tecnologia, la comunicació i les dades— els sistemes de salut i els seus professionals, i com ens ajuda a tenir més coneixement i millor capacitat de decisió sobre la mateixa salut.