La Fundació TIC Salut Social, la Fundació GURU, la Fundació Sant Francesc d’Assís i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) han iniciat un projecte per valorar si l’ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) pot millorar el tractament i la qualitat de vida de les persones amb Trastorn d’Espectre Autista (TEA). Al projecte es farà una prova pilot per avaluar els resultats de la incorporació de diferents solucions tecnològiques a dos espais diferents: una sala d’immersió tecnològica i un entorn virtual immersiu.

El resultat del projecte serà el desenvolupament d’una eina metodològica que permeti als diferents equips de professionals seleccionar quines tecnologies poden ser més adequades per a la seva integració en el procés de tractament de persones amb autisme. L’objectiu final és que la solució tecnològica contribueixi a millorar l’autonomia, l’estimulació cognitiva, l’augment de les capacitats comunicatives, i la incorporació d’estratègies d’autoregulació emocional i conductual de les persones amb autisme de grau II i III.

La prova pilot es farà al llarg del 2024 a les instal·lacions de la Fundació Sant Francesc d’Assis i la Fundació GURU en grups de com a màxim 12 persones usuàries per a cada un dels centres. En disseny i avaluació hi participarà, donant assessorament metodològic, l’eHealth Center de la UOC.

Sala d’immersió tecnològica

A la sala d’immersió tecnològica s’integraran les següents solucions tecnològiques, orientades a millorar la qualitat de vida de les persones amb TEA:

• Tauletes: permeten realitzar la intervenció en tots els contextos de desenvolupament a través de la mateixa eina, i això pot ajudar a superar les dificultats en la generalització dels aprenentatges que presenten les persones amb autisme derivades d’un funcionament marcat per una coherència central dèbil. Les tauletes es facilitaran en entorns d’aprenentatge amb diferents solucions tecnològiques prescrites pels professionals.
• Pissarres interactives: ofereixen una forma visual i interactiva de presentar la informació, la qual cosa facilita a les persones amb TEA la visualització de la informació, la interacció controlada, el suport a la comunicació, i l’estimulació sensorial controlada.
• Seients d’estimulació: estan dissenyats per proporcionar una certa pressió, moviment i estimulació tàctil a les persones que l’utilitzen. En el cas de l’autisme, poden contribuir a proporcionar estimulació sensorial controlada.
• Dispositius de construcció i programació: permeten adquirir o consolidar les habitats socials necessàries per participar en activitats en grup. És imprescindible que la programació d’aquests dispositius es basi en un codi visual de programació per blocs.

Entorn virtual immersiu

Un entorn virtual immersiu és un espai dissenyat per proporcionar una experiència embolcallant i multi-sensorial a la persona usuària. Aquest tipus d’entorn té lloc en una sala que acostuma a estar equipada amb tecnologia avançada de realitat virtual immersiva (IVR) que combina gràfics 3D, so, seguiment de moviment i dispositius de visualització.

En aquest entorn s’analitzarà si l’ús de les sales immersives a través de la realitat virtual pot potenciar el treball de gestió emocional amb estímuls sensorials prèviament controlats i determinats. El treball de gestió emocional dins la sala immersiva permet el control d’estímuls i la regulació de les respostes treballant sobre els interessos i les sensibilitats de cada participant.

Sobre l’autisme i l’impacte de les TIC

El TEA és un trastorn del neurodesenvolupament que es manifesta durant la primera infància i acompanya a la persona durant tota la seva vida. Es pot presentar en diferents graus de severitat en les àrees de comunicació i interacció social, i la d’interessos restringits i conductes repetitives. Alhora, pot associar-se amb altres trastorns i pot generar diferents nivells intel·lectuals. Segons apunta la Federació Autisme Catalunya, 1 de cada 100 persones té aquest trastorn, i a Catalunya es calcula que el tenen prop de 77.000 persones.

Tal com s’ha comentat en els punts anteriors, les solucions tecnològiques proposades presenten una sèrie de característiques que fan que puguin esdevenir eines molt útils per al tractament de les persones amb autisme. Actualment però, no existeix una guia o metodologia que permeti als professionals saber quines solucions són les més adequades segons el grau d’afectació del pacient, o quins resultats poden obtenir amb l’ús de les mateixes.