Marcelo d’Agostino és el principal assessor de Sistemes d’Informació i Salut Digital de l’Organització Panamericana de la Salut (OPS), l’Oficina Regional per a les Amèriques de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). És membre assessor de diverses organitzacions centrades en la innovació i digitalització de la salut, entre les quals l’eHealth Center de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). En aquesta conversa ens explica com la digitalització impulsada per la pandèmia està disminuint les desigualtats en salut a Amèrica Llatina i quins són els principals reptes i oportunitats en aquest àmbit.

Quines són les línies estratègiques en salut digital de l’Organització Panamericana de la Salut (OPS)?
L’OPS té tres grans línies de treball: Salut Digital; Sistemes d’Informació per a la Salut i Alfabetització Digital. Cada una d’aquestes línies inclou projectes i iniciatives que abasten una àmplia gamma de temes, com la telemedicina, la interoperabilitat, la gestió i governança de dades, l’anàlisi de dades massives i la ciència de dades, la intel·ligència artificial, la ciberseguretat, etc.

En relació amb l’alfabetització digital, busquem que els professionals de la salut puguin desenvolupar-se funcionalment en "l’era de la interdependència digital", tal com la va anomenar el secretari general de les Nacions Unides. El nostre objectiu principal és atendre les necessitats dels països i, per això, les nostres intervencions són personalitzades segons el context social, geopolític i cultural, assegurant que ningú es quedi enrere. Les línies estratègiques se centren a preparar l’atenció primària perquè pugui afrontar els desafiaments d’un context epidemiològic complex i una població envellida.

Al llarg de la seva carrera com a analista de sistemes i assessor en salut digital, quins han estat els avenços més positius que ha observat en la digitalització de la salut?
Va ser necessària una pandèmia, però finalment els responsables de salut pública van donar prioritat a la digitalització de la salut. He observat diversos avenços, com la implementació de sistemes d’informació de salut interoperables entre diferents nivells d’atenció. També hem vist un augment en l’ús de la telemedicina, fet que ha millorat l’accés als serveis de salut en zones rurals i remotes. La digitalització dels registres de salut ha permès una major eficiència en l’atenció mèdica. Tot i això, encara queden molts hospitals que utilitzen registres en paper per manca de recursos i per legislacions obsoletes.

Quines són les principals oportunitats de la salut digital a Amèrica Llatina?
Oportunitats n’hi ha a Amèrica Llatina i a la resta del món. Concretament a Amèrica Llatina, pot millorar l’accés als serveis de salut en zones rurals i desateses, optimitzar recursos sanitaris mitjançant l’ús de dades i anàlisis avançades, i oferir formació contínua als professionals a través de plataformes digitals. La salut digital pot contribuir a una atenció més personalitzada i centrada en el pacient. A més, pot ser un factor d’èxit en la reducció de les desigualtats en l’accés a serveis i informació sobre salut.

Com pot ajudar als sistemes de salut?
La salut digital pot ajudar els sistemes de salut a millorar l’eficiència i la qualitat de l’atenció. Les tecnologies digitals permeten fer un millor seguiment del pacient, prendre decisions més informades i millorar la coordinació entre diferents nivells d’atenció. També poden reduir costos operatius i millorar els resultats de salut en facilitar l’accés a serveis mèdics i recursos educatius. La salut digital pot ajudar a reduir barreres d’accés, com la distància geogràfica i la manca de recursos especialitzats en zones rurals. Un exemple seria com la intel·ligència artificial pot ajudar a organitzar millor la demanda de serveis, les zones de cobertura de vacunació, la distribució equitativa de medicaments i vacunes, i prioritzar i redistribuir millor els recursos humans i financers.

Quins són els principals reptes per implementar programes d’e-Salut?
Els principals reptes inclouen la manca d’infraestructura tecnològica adequada, la resistència al canvi per part d’alguns professionals de la salut i la necessitat de formació contínua per utilitzar les noves tecnologies. També és crucial abordar problemes de ciberseguretat i privacitat de dades, així com garantir la interoperabilitat entre diferents sistemes i plataformes.

I com poden superar-se?
És necessari que les estratègies de salut digital estiguin integrades en la transformació digital a nivell governamental. Moltes vegades, el sector de la salut no està ben representat en les iniciatives de govern electrònic i no participa en les decisions sobre estàndards o inversions en infraestructura per a la connectivitat i l’amplada de banda. També cal augmentar els recursos humans especialitzats en totes les àrees de la salut digital, i àrees com la intel·ligència artificial o la ciberseguretat requereixen experts amb molt coneixement. Si no ho fem, començarem a veure greus problemes de biaixos algorísmics, perpetuació i augment d’inequitats, així com ciberatacs amb resultats catastròfics.

Pot posar alguns exemples de programes d’e-Salut exitosos a l’Amèrica Llatina?
Un exemple notable és el programa SUS Digital al Brasil, que ha arribat a gairebé sis mil municipis, sent el primer a nivell mundial amb aquesta cobertura. El Brasil també ha demostrat un lideratge significatiu en temes d’e-Salut en les discussions del G20. Un altre exemple al Brasil és el programa de telemedicina, que ha permès als metges de zones rurals accedir a consultes especialitzades i ha millorat significativament la qualitat de l’atenció en comunitats remotes.

A Xile, el sistema de registre electrònic de salut ha facilitat el seguiment i la gestió de pacients amb malalties cròniques. Panamà ha creat una Comissió Nacional de Transformació Digital del Sector Salut, i l’Argentina té un programa d’interoperabilitat de dades de salut. L’Uruguai és pioner a la regió amb la seva iniciativa coneguda com a Salud.Uy. Aquests programes demostren com l’e-Salut pot tenir un impacte tangible en la millora dels serveis de salut.

Com pot assistir la intel·ligència artificial (IA) als sistemes de salut? Quins riscos hem de tenir en compte?
Tot i que hi ha riscos, hem d’evitar que la por paralitzi la gran innovació que pot aportar la IA als sistemes de salut. Aquestes tecnologies tenen un gran nombre d’aplicacions, com ara l’anàlisi de grans volums de dades per identificar patrons i tendències; la millora de diagnòstics mitjançant algoritmes avançats, i l’optimització de recursos i processos administratius. La IA pot ajudar a predir brots de malalties i oferir recomanacions de tractament personalitzades basades en dades de salut individuals. També pot optimitzar l’assignació de recursos i millorar l’equitat.

És crucial considerar els riscos, com ara la perpetuació de biaixos existents en les dades, la manca de transparència en els algoritmes i la privacitat dels pacients. No obstant això, el panorama de salut global actual requereix l’adopció de la IA avui mateix, no demà. Per això, és imprescindible actualitzar els marcs reguladors per promoure sistemes de salut més eficients, equitatius i resilients.

Quin creu que ha de ser el rol de l’eHealth Center de la UOC en un moment de transformació dels sistemes de salut?
L’eHealth Center pot tenir un paper fonamental en la formació i capacitació de professionals de la salut en l’ús de tecnologies digitals, així com en la investigació i desenvolupament de noves solucions innovadores. A més, pot actuar com a centre d’excel·lència que promogui les millors pràctiques en e-Salut i faciliti la col·laboració entre diferents actors, incloent governs, organitzacions internacionals i el sector privat. L’alfabetització digital és clau, i l’eHealth Center podria ser un soci estratègic de l’OPS en aquest tema, donant suport a la capacitació contínua i al desenvolupament de competències digitals essencials per als treballadors de la salut en una era de transformació digital de la salut pública.