Joan Comella, director de Recerca, Innovació i Aprenentatge de l'Hospital Sant Joan i membre del Consell Assessor de l'eHealth Center de la UOC.
El doctor Joan Comella ha dedicat la major part de la seva carrera professional a la innovació. Va ser director del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) i actualment és al capdavant de la recerca i el desenvolupament del prestigiós Hospital Sant Joan de Déu, un dels hospitals pediàtrics de referència d'Europa. També és membre del Consell Assessor de l'eHealth Center de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). En aquesta entrevista ens dona la seva visió sobre l'estat de la innovació al sector sanitari i al nostre país.
Com veu l'estat de la innovació en salut en el món hospitalari al nostre país?
L'ecosistema d'innovació en l'entorn hospitalari ha vist una millora important en els darrers anys gràcies al desenvolupament tecnològic i l'impuls per part dels centres, les universitats i d'iniciatives impulsades per organitzacions com l'Institut de Salut Carlos III (ISCIII), a escala estatal, o el Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI), a Catalunya. També hi han contribuït les ajudes específiques de fons nacionals i europeus.
S'han pogut generar estructures de suport a la innovació —tant a dins com a fora dels hospitals— que han permès impulsar la transferència al mercat dels resultats de la recerca, crear una cultura innovadora i començar a generar un ecosistema d'innovació, amb la creació d'empreses emergents i empreses derivades, fons d'inversió, acceleradores i altres sistemes de suport a la innovació.
Quins reptes té aquest sistema d'innovació?
L'ecosistema és immadur i hi ha un desequilibri entre les diferents comunitats autònomes. Tenim molt talent al país i una recerca de primer nivell en l'àmbit internacional, però en innovació estem per darrere. Entre els reptes hi ha retenir el talent i transformar el coneixement en solucions que impactin i arribin al mercat, tot generant progrés econòmic i llocs de treball. I que siguin adoptades pel sistema de salut.
I els emprenedors que innoven, amb quines dificultats es troben?
En primer lloc, els manca finançament per poder superar el procés de desenvolupament i validació clínica de les solucions. I també el procés regulador, que a Europa és complex i té un cost elevat. A més, les diferents regulacions que tenen els sistemes sanitaris europeus dificulten l'accés dels seus productes. Un altre repte que tenen és la dificultat de trobar i retenir el talent.
Què aconsellaria als innovadors per facilitar l'entrada dels seus productes al sistema sanitari?
Hi ha uns punts clau que cal tenir en compte: les innovacions han de partir de necessitats clíniques no cobertes; han d'aportar un valor diferencial respecte dels productes ja disponibles al mercat. D'altra banda, és més fàcil que siguin adoptats si encaixen dins les categories de codificació de productes ja existents. En general, un nou producte ja certificat triga uns dos anys a accedir al mercat.
A més, per incorporar noves solucions al sistema sanitari tenim opcions com ara la compra pública innovadora o la compra pública precomercial. Són models de finançament que permeten que organitzacions sanitàries i innovadors puguin adoptar models de risc compartit.
“ És fonamental incloure formació en l'ús d'eines digitals, com ara sistemes de gestió d'informació mèdica, telemedicina i anàlisi de dades. ”
En la seva etapa anterior va liderar la recerca de l'Hospital Vall d'Hebron. Actualment, encara aquest repte a l'Hospital Sant Joan de Déu. Quins objectius s'ha marcat?
Millorar la qualitat i l'eficiència de l'atenció mèdica, més centrada en el pacient i basada en l'evidència científica. Al mateix temps, optimitzar els recursos disponibles. En aquest sentit, iniciatives com la telemedicina i l'atenció fora de l'hospital —el que anomenem hospital líquid— seran àrees prioritàries que s'hauran de desenvolupar.
Un altre objectiu és impulsar la innovació i la investigació. Volem continuar sent líders en el desenvolupament de noves tecnologies i pràctiques mèdiques innovadores, a més de promoure la investigació en malalties pediàtriques, especialment les minoritàries.
Volem enfortir el treball en xarxa amb altres organitzacions per ampliar l'impacte de la nostra activitat i promoure l'excel·lència en formació de professionals de la salut en totes les etapes, a més d'educar les famílies i els cuidadors dels nostres pacients. En resum, continuar sent un referent en atenció mèdica pediàtrica amb un objectiu final: millorar la salut i el benestar dels infants i les famílies.
Com a docent a la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), creu que s'està preparant bé els futurs metges per treballar en una sanitat digital?
Tot i que s'estan incorporant tecnologies digitals a la formació mèdica, encara hi ha aspectes que es poden enfortir. És fonamental incloure formació en l'ús d'eines digitals, com ara sistemes de gestió d'informació mèdica, telemedicina i anàlisi de dades. També caldria fomentar habilitats com la gestió de la tecnologia i la capacitat per adaptar-se a les innovacions tecnològiques, en constant evolució en l'àmbit de la salut. Això garantirà que els futurs metges i metgesses estiguin més ben preparats per aprofitar les oportunitats que presenta una sanitat cada cop més digitalitzada.
Quins avenços tecnològics creu que marcaran la diferència en el món de la salut a curt i mitjà termini?
En els últims vint anys s'ha accelerat l'adopció de tecnologies que permeten veure els mecanismes de funcionament del cos i, d'aquesta manera, avançar en els sistemes de diagnòstic i els tractaments personalitzats. L'arribada de noves tecnologies de la informació, la robòtica de precisió, la intel·ligència artificial i les teràpies avançades ens permetran personalitzar més els tractaments segons la persona, a més de poder predir malalties abans no es manifestin.
A més, l'automatització de l'anàlisi i el processament de dades ens haurien de permetre ser més eficients en l'àmbit administratiu i propiciar que els especialistes dediquin més temps al pacient. La telemedicina i una gestió interconnectada de les dades permetran una medicina més integrada en tots els àmbits assistencials, a part de poder tractar i monitorar el pacient de manera remota. Ja veiem algunes experiències d'aquest tipus, com el projecte "Hospital a casa", del nostre servei de pediatria, per a crònics i pal·liatius.
Per acabar, quin ha de ser el rol de l'eHealth Center en el món de les solucions digitals de salut?
L'eHealth Center té el potencial de ser un actor clau en la promoció i l'avenç de les solucions digitals de salut, contribuint a millorar la qualitat, l'accessibilitat i l'eficiència de l'atenció mèdica. Penso que pot aportar especialment en recerca i desenvolupament de noves solucions digitals, en la implementació i avaluació d'aquestes solucions, en la formació i capacitació de professionals i en la difusió de bones pràctiques en el camp de la salut digital.