Es presenta com una eina útil en un context de ràpida digitalització del sistema sanitari
La pandèmia de la COVID-19 va ser un catalitzador per a la digitalització del sistema sanitari: ràpidament es van implantar i consolidar programes per fer visites virtuals o per consultar resultats de proves en línia. Actualment, Espanya disposa d'una infraestructura de salut digital força desenvolupada, però, alhora, ni la població ni el sistema de salut estan preparats, encara, per als serveis digitals.
Davant d'aquest escenari, és essencial tenir eines per avaluar l'alfabetització per a la salut digital entre els usuaris del sistema sanitari: d'aquesta manera, es poden dissenyar serveis adaptats a les seves necessitats i capacitats. "No hi ha instruments que avaluïn aquests aspectes en les llengües que parlem nosaltres, el català i el castellà. Ara mateix s'utilitza una eina totalment insuficient, atès que només avalua de quina manera cerquen informació a internet els ciutadans, i actualment la salut digital va molt més enllà d'això", explica Eulàlia Hernández, investigadora del grup de recerca Behavioural Design Lab (BDLab), integrat dins l'eHealth Center de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), i amb una consolidada trajectòria en l'àmbit de l'alfabetització per a la salut.
Hernández, que també és professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, ha liderat l'estudi "Spanish and Catalan Versions of the eHealth Literacy Questionnaire: Translation, Cross-Cultural Adaptation, and Validation Study" (article d'accés obert), publicat al Journal of Medical Internet Research, una de les publicacions internacionals de referència en salut digital.
En aquest estudi, Hernández i altres investigadors del BDLab han traduït, adaptat i validat científicament un instrument per avaluar el perfil dels usuaris del sistema de salut en relació amb la salut digital. Es tracta d'un qüestionari disponible en català i castellà, adaptat a l'entorn cultural i social del nostre país i que es basa en l'eHealth Literacy Questionnaire (eHLQ), un model que té el suport de l'Organització Mundial de la Salut (OMS).
"Les versions catalana i castellana de l'eHLQ s'erigeixen en qüestionaris psicomètrics vàlids per avaluar i descriure com és l'alfabetització per a la salut digital de les persones en el nostre entorn. Totes dues poden ser eines útils per a investigadors, decisors polítics i gestors de serveis de salut per explorar les necessitats, habilitats i competències de la població. Es tracta d'una eina per actuar, no per obtenir una puntuació buida de significat", explica Hernández.
Utilitzar tecnologia per tenir cura de la salut
Per adaptar culturalment i validar científicament aquest instrument, els investigadors van analitzar dades de 400 catalanoparlants i 400 castellanoparlants majors d'edat. Els participants eren una mostra estratificada per gènere, edat i zona geogràfica de l'Estat espanyol. Es van tenir en compte variables com el nivell socioeconòmic, el nivell educatiu, l'ús que feien de la tecnologia i l'estat de salut, descrit pels mateixos participants. Bona part de les preguntes que van haver de respondre els usuaris per definir el perfil d'alfabetització digital en salut giraven entorn de com utilitzaven la tecnologia en la cura de la seva salut: per exemple, si la tecnologia els ajudava a decidir quina atenció sanitària els convenia més, si feien servir els resultats de proves per entendre qüestions de salut, si aprenien ràpidament a fer servir les innovacions en tecnologia per a la salut, si la tecnologia els feia sentir que participaven activament en la cura de la seva salut, si creien que els serveis de salut digital s'adaptaven a les seves necessitats, etc.
Per a Eulàlia Hernández, "aquest instrument, a més de permetre definir el perfil de l'usuari respecte a l'alfabetització per a la salut digital de la població, ens pot proporcionar dades interessants sobre les interaccions i les experiències amb els serveis de salut digital, especialment en un context de creixement de la digitalització dels serveis de salut a Espanya i Catalunya".
La investigadora de la UOC és coordinadora de la Xarxa Espanyola per a la Salut, una xarxa de professionals amb l'interès comú de contribuir a millorar el sistema de salut a partir d'un dels seus pilars bàsics: l'alfabetització per a la salut. Segons Hernández, "està demostrat que l'alfabetització es relaciona amb una millora de la salut. De fet, l'alfabetització per a la salut no és un tema que hàgim de focalitzar en absolut en el ciutadà, sinó en la relació del ciutadà amb el sistema de salut, que és qui ha de facilitar que les persones puguin promoure la pròpia salut i la del seu entorn, prevenir les malalties i tenir una bona qualitat de vida". "De fet, jo veig l'alfabetització per a la salut com un equilibri dinàmic entre la cessió i l'assumpció de responsabilitats", afirma la investigadora.
Actualment, l'equip del BDLab analitza els perfils dels usuaris. El pròxim pas serà difondre l'eina i estudiar com es pot implementar en col·laboració amb el sistema sanitari.
Article: Hernández Encuentra, E.; Robles, N.; Angulo-Brunet, A.; Cullen, D.; del Arco, I. Spanish and Catalan Versions of the eHealth Literacy Questionnaire: Translation, Cross-Cultural Adaptation, and Validation Study. Journal of Medical Internet Research, 2024(26), e49227. DOI: 10.2196/49227.
Aquesta recerca contribueix als objectius de desenvolupament sostenible (ODS) 3, salut i benestar; 9, indústria, innovació i infraestructures, i 10, reducció de les desigualtats.