Un estudi de la UOC demostra les dificultats expressives que tenen els nens castellanoparlants amb trastorn del desenvolupament del llenguatge
Un equip d'investigadors del Neurodevelop eHealth Lab de l'eHealth Center de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha demostrat que els infants que parlen una llengua d'ortografia transparent com el castellà i que tenen trastorn del desenvolupament del llenguatge (TDL) tenen dificultats en la majoria d'àrees lingüístiques a l'hora de produir textos escrits
L'estudi Exploring Spanish writing abilities of children with developmental language disorder in expository texts és pioner en el sentit que és el primer que aborda aquesta temàtica en una llengua com el castellà, atès que fins ara només s'havien realitzat investigacions en infants que tenien l'anglès com a llengua materna. L'anglès, al contrari que el castellà, és una llengua "opaca" ortogràficament, és a dir, la relació entre els sons i les grafies és diversa i un so es pot representar a través de diferents lletres, i a la inversa.
Llorenç Andreu, investigador principal del Neurodevelop eHealth Lab i catedràtic dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, explica que "aquesta diferència entre llengües faria preveure que les errades en escriptura haurien de ser menors en els infants castellanoparlants amb TDL que no pas en els parlants d'anglès. No obstant això, els resultats de l'estudi mostren que els nens amb TDL que parlen una llengua d'ortografia transparent com el castellà tenen les mateixes dificultats quan escriuen".
El trastorn del desenvolupament del llenguatge (TDL) és un trastorn sever i persistent en l'adquisició i el desenvolupament del llenguatge oral, que no està associat a cap patologia i que pot involucrar un o més components del llenguatge en graus diferents, tant en l'aspecte expressiu com en el receptiu (comprensió). Els infants amb aquest trastorn sovint veuen afectat el desenvolupament social i escolar.
Raquel Balboa, investigadora del Neurodevelop eHealth Lab i coautora de l'estudi, afirma que "moltes de les activitats escolars es basen en el llenguatge escrit, això representa una gran limitació per als infants amb TDL. Creiem que les conclusions del nostre estudi haurien de tenir-se en compte a l'hora de planificar i dur a terme activitats d'escriptura amb aquests infants, un camp on tenen moltes dificultats".
“El trastorn del desenvolupament del llenguatge (TDL) és un trastorn sever i persistent en l'adquisició i el desenvolupament del llenguatge oral, que no està associat a cap patologia i que pot involucrar un o més components del llenguatge en graus diferent”
Intel·ligència artificial per analitzar les redaccions
L'estudi va analitzar la redacció de textos expositius de vint-i-sis infants amb TDL i vint-i-sis infants amb un desenvolupament típic del llenguatge amb una mitjana d'edat de deu anys i mig. Tots van escriure una redacció sobre el seu animal preferit. Els textos es van transcriure amb el programa Codes for the Human Analysis of Trascriptions (CHAT) i, a continuació, es van analitzar amb el programari Computerized Language Analysis (CLAN), dins del projecte Child Language Data Exchange System (CLAN), que té per objectiu estudiar l'adquisició del llenguatge per part dels infants. "Aquests programes permeten poder codificar tots els tipus d'errades i poder-les quantificar d'una manera efectiva i ràpida", explica Andreu.
L'anàlisi va mostrar que els infants amb TDL van ometre més paraules de contingut (noms, adjectius i verbs), van cometre més errors en paraules funcionals —com ara determinants, preposicions i adverbis —, en la conjugació verbal i en morfemes flexius, i van cometre un elevat nombre d'errors ortogràfics. A més, van escriure menys paraules i menys frases, i els seus textos eren més simples en l'estructura i el lèxic que els dels nens de l'altre grup.
Nadia Ahufinger, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació i coautora també de l'estudi, explica que "la investigació ha permès veure que el tipus d'errors que cometen els nens amb TDL en els textos escrits són similars als que fan quan s'expressen oralment. Tenen dificultats en la morfologia verbal (per exemple, diuen i escriuen 'no m'agrada les abelles' en lloc de no 'm'agraden les abelles') i també en l'ús de paraules funcionals com les preposicions (per exemple, 'poden sentir distància' en comptes de 'poden sentir a distància') o els pronoms (per exemple, 'mi raza de mi perro' en lloc de 'la raza de mi perro')".
La investigadora creu que seria necessari, a partir d'ara, realitzar nous estudis per avaluar si aquestes dificultats també existeixen quan escriuen altres tipus de text i descobrir quins són els millors suports per assistir els infants amb TDL a l'hora d'escriure: "La introducció de petites tasques d'escriptura en l'avaluació d'aquests infants ajudaria a conèixer millor el seu perfil i dissenyar intervencions més ajustades a les seves necessitats", assegura.
Nou estudi del Neurodevelop eHealth Lab per a infants catalanoparlants amb TDL
L'equip d'investigadors del NeuroLab ha publicat un altre estudi destacat en l'àmbit del trastorn del desenvolupament del llenguatge (TDL): Grammatical correction and morphological productivity tasks as potential identifiers of developmental language disorder in Spanish-Catalan bilingual children: a pilot study, que posa les bases per dissenyar eines que donin suport en la identificació del TDL en infants que tinguin el català com a llengua materna. Els autors proposen dues tasques que poden fer diferenciar si un infant té TDL a través d'una eina de correcció gramatical (GramCorr) i una de productivitat morfològica (MP), que creuen que tenen potencial per diagnosticar acuradament el TDL en aquests infants.