Una recerca apunta que TikTok i Instagram afecten més el benestar psicològic de les noies adolescents que el dels nois

Un estudi de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) revela que les noies usuàries d'Instagram i TikTok valoren més negativament que els nois l'impacte d'aquestes xarxes sobre el seu benestar psicològic. Entre les possibles causes, la recerca assenyala que les noies fan un ús més intensiu de les xarxes i que se senten més observades i pressionades per la imatge i l'aspecte físic que hi projecten, a més de necessitar més validació externa. 

La recerca analitza la percepció dels joves sobre l'impacte de les xarxes en molts altres aspectes de la seva vida social –com la pertinença grupal o la capacitat d'expressar-se tal com són. Aquest és el primer estudi quantitatiu dedicat a la percepció que tenen els adolescents espanyols de l'impacte d'aquestes xarxes sobre tantes dimensions de la seva vida social.

Un article recent de la publicació científica Revista de Comunicación, publicat en obert, exposa els resultats d'aquesta recerca, dirigida per Mònika Jiménez, de la UPF,i Mireia Montaña,de la UOC, que en són les investigadores principals. Tant Jiménez com l'autora principal de l'article, Clara Virós, són investigadores del grup Communication, Advertising and Society (CAS) del Departament de Comunicació de la UPF. Montaña forma part del grup Aprenentatges, Mitjans i Entreteniment (GAME), dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC. 

L'estudi parteix d'una enquesta a una mostra representativa de 1.043 adolescents espanyols de 12 a 18 anys –el 50,5 % noies i el 49,5 % nois–, dels quals el 70,7 % són usuaris de TikTok i el 63,8 %, d'Instagram. Els enquestats han valorat de l'1 al 5 l'impacte de les xarxes sobre nou ítems de la seva vida social –de més negatiu a més positiu. Globalment, els ítems més ben puntuats són els següents: la capacitat d'organització col·lectiva (amb un 3,52), la pertinença grupal (3,51) i la possibilitat d'expressar-se tal com són (3,48). En totes les dimensions de l'estudi, excepte en el benestar psicològic, no hi ha diferències rellevants per gènere.

Les xarxes en la comunicació amb els adults, menys valorades 

Per contra, els ítems amb una valoració més baixa tant entre els nois com entre les noies són el benestar psicològic i la comunicació amb les persones adultes més properes (3,06 en ambdós casos). En el cas del benestar psicològic, les noies puntuen aquesta dimensió amb un 2,99, davant del 3,13 dels nois. La resta de les dimensions valorades són l'habilitat per argumentar i debatre, la socialització entre iguals, l'acceptació de les normes establertes i la presa de decisions i l'autonomia social. 

En termes generals, l'estudi indica que els joves consideren que l'ús d'aquestes xarxes té un impacte neutre sobre les seves vides, és a dir, que els efectes negatius es veuen contrarestats pels positius. Per això, les puntuacions de totes les dimensions se situen per sobre de l'equador del 2,5. Els joves indiquen, fins i tot, certs efectes positius de l'ús de les xarxes sobre el seu benestar psicològic:per exemple, valoren que els facilitin connexió, suport i espais de debat amb persones en situacions similars.

Una altra de les conclusions de l'estudi és que els joves perceben de manera més positiva l'impacte d'aquestes dues xarxes en la seva vida social quan en són usuaris que quan no ho són. Entre els usuaris d'Instagram, la capacitat d'organització col·lectiva i la pertinença grupal són les dimensions més ben valorades, amb un 3,55.

L'algoritme de TikTok reforça els rols tradicionals de gènere

Una de les tres dimensions més valorades pels joves usuaris de TikTok és la possibilitat de ser i d'expressar-se tal com són (3,54). Això podria confirmar que encara existeix cert desconeixement de l'algoritme d'aquesta xarxa entre els joves, quant a la seva capacitat d'oferir continguts personalitzats. Ara bé, la recerca també indica que els joves han trobat noves maneres de socialitzar a TikTok, tot i que aquesta xarxa, a diferència d'Instagram, no està concebuda per a la interacció social. 

El que més valoren els joves usuaris de TikTok és que les interaccions amb els altres els facilitin la comprensió i l'acceptació de les normes i les convencions socials (3,56). Però l'estudi alerta que aquesta tendència resta capacitat crítica als adolescents respecte a les tradicions socials establertes, per exemple, pel que fa als rols de gènere. Les investigadores alerten del "biaix de gènere" de continguts de TikTok, com els suggerits a la pàgina "Per a tu", amb importants efectes sobre els adolescents.

Segons apunta Mònika Jiménez, "els continguts sobre moda i bellesa que l'algoritme sol oferir per defecte a les noies tenen una clara incidència sobre la seva imatge corporal o l'autoestima. En el cas dels nois, el fet que els continguts suggerits estiguin molt relacionats amb esports i jocs de competició, amb conductes sovint agressives, refermen la idea de l'home dominant vinculat a la masculinitat tòxica, amb pocs espais per mostrar les seves emocions".

Per a Mireia Montaña, "les adolescents tenen una percepció més crítica i sovint més negativa de l'impacte de les xarxes socials en el seu benestar, possiblement perquè s'hi exposen més intensament i senten més pressió per l'aparença i la validació externa. Això apunta a una necessitat urgent de reforçar la seva educació emocional i la mirada crítica a les xarxes".

Tot i això, Montaña adverteix que els nois i les noies no són consumidors passius de les xarxes: "L'estudi mostra que tenen una percepció força acurada dels efectes que les xarxes tenen en la seva vida social i emocional, tot i que encara hi ha marge per treballar en la seva capacitat crítica, especialment pel que fa a l'algoritme de TikTok". En la mateixa línia, Jiménez conclou que "fins ara no existeixen estudis que determinin fins a quin punt els adolescents tenen eines per copsar i afrontar les conseqüències de la dictadura algorítmica, per la qual cosa cal analitzar quina és la seva capacitat real per fer-ho i, a partir d'aquí, decidir les eines que necessiten".

Article relacionat

Virós-Martín, C., Jiménez-Morales, M., & Montaña-Blasco, M. (2025). "Adolescentes, TikTok e Instagram: percepcionessobre el impacto de las tecnologías digitales en su vida social". Revista de Comunicación, 24(1), 519-537. https://doi.org/10.26441/RC24.1-2025-3774

Aquesta recerca afavoreix l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) de les Nacions Unides, número 3, de salut i benestar.

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.