'Stealthing': el parany sexual que la justícia espanyola ja considera agressió

Una dona va denunciar a Sevilla el 2017 una parella que s'havia tret el preservatiu sense avisar durant una trobada sexual. Ella havia exigit l'ús del preservatiu com a condició per a aquestes relacions. L'acusat va fingir posar-s'ho i va mantenir la relació sense
protecció. Aquest acte va constituir delicte i l'home va ser condemnat a tres anys de presó per abús sexual i sis mesos addicionals per lesions, ja que va transmetre una infecció de transmissió sexual (ITS) a la víctima. Aquest cas va asseure un precedent a Espanya,
consolidant la il·legalitat de l'stealthing i la seva consideració com un delicte sexual.

La Universitat Oberta de Catalunya (UOC), per mitjà dels Estudis de Dret i Ciència Política, ha liderat la reflexió acadèmica sobre aquest fenomen i l'ha tractat en una jornada recent, titulada El consentimiento sexual a propósito del stealthing. 

L'stealthing és una pràctica que consisteix a treure's el preservatiu durant una relació sexual sense el consentiment de l'altra persona. El terme prové de l'anglès i deriva de stealth, que significa 'sigil, ocultació o acció furtiva'. Té l'origen en certs cercles homosexuals dels Estats Units, país on una subcomunitat digital ha promogut aquesta conducta amb finalitats degradants i misògines, partint de la idea d'un suposat dret a "difondre la pròpia llavor". L'advocada i activista de drets sexuals Alexandra Brodsky va popularitzar aquest concepte entre els cercles acadèmics l'any 2017.

A Espanya, on el terme va arribar el 2019, l'stealthing s'ha consolidat com una agressió contra la llibertat sexual. Una sentència pionera del Tribunal Suprem (TS) el juny del 2023 va establir un precedent important reforçant la centralitat del consentiment en el marc dels delictes sexuals. Tot i que no té una tipificació específica, els tribunals espanyols poden jutjar aquesta pràctica com un abús o una agressió sexual, segons el cas, amb penes de un a dotze anys.

"L'stealthing suposa una variació substancial del tipus de relació consentida en un primer moment. L'stealthing no només és una agressió física, sinó també una violació de la llibertat sexual i l'autonomia personal", explica Oriol Martínez Sanromà, professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC.

Tot i que encara és aviat per parlar d'una jurisprudència consolidada, la sentència del 2023 és fonamental per dos aspectes clau. "El primer és que l'stealthing constitueix un delicte d'agressió sexual perquè suposa una variació substancial del tipus de relació consentida. I el segon és que els anomenats "errors en els motius" (com per exemple, consentir una relació sexual amb algú per professar una doctrina, ser fan d'un equip o d'una creença), o ser fan d'un equip) no són rellevants per al dret penal", indica Martínez Sanromà.

A Espanya, la sentència del Tribunal Suprem del 2023 va ratificar que l'stealthing constitueix una agressió sexual, seguint precedents com un cas de Sevilla del 2017 en què un home va ser condemnat per abús i lesions després de transmetre una infecció de transmissió sexual (ITS) per haver-se tret el preservatiu de manera no consensuada.

El debat sobre si l'stealthing era delicte o no havia discorregut fins llavors per canals principalment acadèmics, i s'havia estès de manera pràcticament unànime la necessitat que fos considerat una forma d'agressió sexual. "Com a tal, la reforma no ha aportat cap canvi substancial a aquesta consideració: amb el Codi penal anterior era possible arribar a la mateixa conclusió", afirma Martínez Sanromà.

Reptes en l'aplicació legal

Malgrat els avenços normatius, l'aplicació pràctica d'aquesta tipificació presenta reptes importants, especialment en l'àmbit probatori, destaca Martínez Sanromà. "Com podem assegurar que una persona s'ha tret el preservatiu sense consentiment en un context de relació íntima? En aquests casos, la paraula de la víctima acostuma a ser la prova principal de càrrec", assegura l'expert. No obstant això, els criteris del Tribunal Suprem sobre la validesa del testimoni poden ser determinants per dictar una condemna. "Si la víctima es manté ferma al llarg de tot el procediment, amb el seu testimoni n'hi pot haver prou per a la condemna", agrega.

Quant a l'evolució del dret penal, encara és aviat per parlar d'una jurisprudència consolidada. "El Tribunal Suprem té marge per canviar d'opinió, i encara més quan la sentència presenta un vot particular amb una consideració alternativa que cal tenir en compte", assenyala l'expert de la UOC.

Un altre aspecte rellevant és la distinció entre consentiment "feble" i "fort", establerta pel Tribunal Suprem en la Sentència 603/2024: mentre que el consentiment "feble" es refereix a una simple acceptació de l'acte sexual (encara que estigui basada en enganys), el consentiment "fort" implica una acceptació plenament informada i lliure. En el cas de l'stealthing, el Tribunal no el considera delicte per l'engany en si, sinó perquè l'acte sexual (sense preservatiu) desborda allò consentit (amb preservatiu) i es transforma en una agressió sexual.

Impacte social i psicològic de l'stealthing

L'stealthing no solament té conseqüències legals, sinó també un impacte social i psicològic profund. Moltes víctimes experimenten ansietat, depressió, estrès posttraumàtic i sentiments de vulnerabilitat, culpabilitat i vergonya, segons un estudi publicat a Psychology l'any 2023. L'engany sobre l'ús del preservatiu es percep com una violació de l'autonomia i el consentiment, fet que pot generar desconfiança en futures relacions i afectar la vida sexual de la víctima.

Aquesta pràctica no solament viola el consentiment, sinó que també comporta riscos com la transmissió d'infeccions de transmissió sexual (ITS), embarassos no desitjats i un impacte psicològic profund en les víctimes, com indica un estudi de la Universitat de Northumbria.

L'stealthing en les democràcies liberals

Com a delicte sexual, l'agressió profilàctica solament està recollida en la legislació d'algunes democràcies liberals, com a resultat d'una consciència social i legal més gran sobre les llibertats sexuals. No obstant això, la majoria d'aquestes democràcies la interpreten com una violació del consentiment, ja sigui amb lleis específiques o generals d'agressió sexual.

El terme stealthing ha guanyat rellevància global els últims anys, amb casos internacionals com el de Julian Assange, que han contribuït a visibilitzar aquesta pràctica i les implicacions legals que té.

En l'àmbit europeu, Suïssa va ser el primer país a aplicar una condemna per aquest delicte l'any 2017, segons l'article 190 del Codi penal. El 2018, Suècia va emetre la seva primera condemna i va aprovar una llei de consentiment afirmatiu en què es considera l'stealthing com una violació. Dinamarca ja prepara una llei per criminalitzar-lo.

Als Estats Units, Califòrnia va ser pionera el 2021 a l'hora de tipificar l'stealthing com a delicte civil. En altres estats, els fiscals poden processar aquesta pràctica amb lleis d'agressió sexual o violació. Al Regne Unit, el cas R v Lawrance, del 2020, va establir que el fet de treure's el preservatiu sense consentiment anul·la aquest consentiment i pot ser considerat agressió sexual.

Entre els experts, uns demanen una llei específica per a l'stealthing, mentre que uns altres consideren que ja encaixa en els delictes d'agressió sexual o violació, com ja ha passat a Espanya i el Regne Unit, on es reconeix la gravetat d'aquest delicte dins del marc legal vigent.

El reconeixement de l'stealthing com a agressió sexual a Espanya el 2022 representa un avenç significatiu en la protecció dels drets sexuals i la llibertat individual. No obstant això, els reptes probatoris i la necessitat d'augmentar la consciència social continuen essent obstacles importants.