Solitud postnadalenca: com abordar l'aïllament després de les festes

Les festes nadalenques constitueixen un moment de gran intensitat emocional en un període de temps curt. No només perquè rescaten la nostàlgia de la infància i de temps passats —que, per a segons qui, són millors que els presents—, sinó perquè obren la porta a relacions socials amb persones importants que, potser, durant la resta de l'any estan congelades o són inexistents. I encara que es pugui pensar que aquesta obertura a la vida social podria beneficiar les persones en situació de solitud no desitjada, els experts coincideixen que la realitat és que podria tenir l'efecte contrari una vegada finalitzat Nadal.

"La cultura i les tradicions socials són una part important de les maneres de convivència. Hi ha dates molt assenyalades en les quals les famílies es reuneixen i se celebren determinats esdeveniments. Però això no és cap garantia per rebaixar el sentiment de solitud que puguin viure algunes persones. És més, pot ser una manera de reviure aquesta solitud i d'aprofundir-hi, encara que estiguin envoltades de persones properes", explica Daniel Rueda, professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i director del màster universitari de Treball Social Sanitari de la UOC.

Què és la solitud no desitjada

El fenomen de la solitud no desitjada preocupa els experts en salut mental per les implicacions socials que té. A Espanya, aquest problema afecta una de cada cinc persones, segons l'informe "Barómetro de la soledad no deseada en España 2024". I si bé sovint es focalitza en les persones grans, es tracta d'una qüestió transversal present en totes les franges d'edat, sense importar ni tan sols si aquestes persones conviuen amb d'altres.

"Hi ha dos tipus de solitud no desitjada: una en la qual pots estar envoltat de persones, però no sentir cap connexió amb elles, i una altra en què fora no hi ha ningú amb qui estar", explica Zenaida Aguilar, professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, que afegeix un tercer tipus de solitud: la triada. "Moltes vegades la solitud que vivim en el present no té a veure amb l'ara, sinó que és una emoció que he pogut sentir al llarg de la meva vida d'una manera plaent o bé moments en els quals m'he sentit sol i que fan que integri la solitud com una cosa aclaparadora o angoixant", apunta.

La complexitat d'aquest fenomen resideix, precisament, en què la solitud és una sensació, més que no pas una realitat objectiva. Per aquest motiu, els períodes extraordinaris, com les festes nadalenques, poden ser experimentats de maneres molt diferents per cada persona. "Hi ha estudis i dades que parlen de la solitud en els nens quan els seus acompanyants són les pantalles i els dibuixos, que substitueixen el contacte físic dels pares, i en els adolescents, que cada vegada estan més desconnectats de la relació física i són més dependents de les xarxes virtuals. O de la solitud en el matrimoni quan entre la parella es produeixen distàncies o desacords afectius o de relació", apunta Daniel Rueda. "Els problemes de la vida, com la fragilitat de l'ocupació, la falta d'expectatives a la feina o els problemes d'independència i d'habitatge, estan influint de manera negativa en la salut mental de molts joves que no troben sortida a la seva situació, la qual cosa pot derivar en problemes de salut mental, aïllament o conductes poc saludables", afegeix.

Com destaca Zenaida Aguilar, "no gaudir d'estar en companyia o sentir-se incòmode" són algunes de les conseqüències de la sensació de solitud en les persones. "S'aïllen o reneguen de poder vincular-se bé, o exigeixen constantment les altres persones que estiguin per ells", afegeix. Hi ha factors que poden complicar encara més la sensació de solitud pròpia d'aquestes persones si els seus familiars i amics decideixen allunyar-se'n i que reforcen els efectes de la solitud no desitjada en la salut mental i física; per exemple, l'estrès, la tristesa, l'angoixa, la pèrdua de gana, la manca d'exercici físic, els sentiments destructius i les temptatives de suïcidi.

Com abordar la solitud

De moment, no existeix una estratègia única que permeti abordar la solitud i les seves conseqüències, principalment perquè les causes difereixen segons cada persona. Tampoc hi ha cap resposta clara a l'efecte rebot després d'esdeveniments especials com Nadal. "Nadal és com una bombolla: els llums, la felicitat, tot per a qui ho pot viure i gaudir és molt plaent. Però quan acaba, arriba el dilluns més trist de l'any, una caiguda en picat des d'aquesta bombolla, que no és real", remarca Zenaida Aguilar. "Davant d'una societat de soroll i de canvi accelerat, ocupar-se dels altres i poder escoltar i donar suport comencen a ser conductes cada vegada més infreqüents. És a dir, la persona gran que pateix la solitud no sol comunicar-ho perquè no vol donar preocupacions o perquè tem no trobar la resposta en qui pensa que hauria de donar-la-hi", raona, per la seva banda, Daniel Rueda.

Això no només pot contribuir al fet que l'afectat se senti sol fins i tot en dates assenyalades, sinó que agreujarà el problema una vegada que acabin per no haver pogut expressar els seus sentiments mentre estava acompanyat. "Comencen a no ser anecdòtiques les notícies que informen de persones grans a les quals troben mortes a casa seva sense que ningú les hagi trobat a faltar. El fet que en aquesta societat es produeixin aquestes situacions hauria de fer-nos pensar en si l'estil de vida, l'individualisme, la proclamada autonomia i el respecte a la privacitat han de ser els valors del que entenem per societat, comunitat, proximitat. Posem moltes barreres físiques i mentals que ens porten a aquesta desvinculació i desinterès pel proïsme", afirma.

Com posar límit a la solitud

La solució al problema de la solitud no desitjada no és senzilla ni única. No obstant això, si es té en compte que aquesta sensació endinsa les seves arrels en una societat individualista en la qual les relacions no sempre són properes i, moltes vegades, són interessades o circumstancials, sembla evident que apostar per vincles més empàtics podria contribuir a millorar la sensació de solitud que tots, en major o menor mesura, podem sentir en algun moment. "La societat urbana, molt diferent de la rural, no facilita la transversalitat, sinó que segrega per edats, i el desacord, el desconeixement i la falta de sintonia entre les persones en les diferents etapes del cicle vital contribueixen a una certa exclusió o percepció d'exclusió. Conèixer les aspiracions, els desitjos, els anhels o els problemes que pugui viure cada segment de població i interessar-s'hi són coses que cada vegada es veuen menys. El respecte, la no‑ingerència i la llibertat contribueixen a fer una societat més dividida, més independent i menys interdependent", conclou Daniel Rueda.

L'expert destaca que, si la solitud s'ha convertit en un problema per a algú, "el pas més adequat és acudir a professionals, entre els quals reivindico els treballadors socials sanitaris, que són capaços de dissenyar conjuntament el servei i el recurs més adequats per a cada situació".

Així que sembla una tasca de tots apostar per un model social en el qual Nadal sigui el dia a dia: un moment de pau, felicitat, amor i amistat. Potser massa bonic per ser real, però absolutament desitjable per evitar situacions que compliquen el futur de moltes persones.