Neurociència i esport: la UOC i Neuros exploren la millora del rendiment i la salut cerebral

La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i Neuros, una empresa basca ubicada al Campus Donostia del Parc Tecnològic d'Euskadi (Guipúscoa), han posat en marxa una innovadora recerca que explora com la neurociència pot transformar tant el rendiment esportiu com la salut cerebral. Aquesta col·laboració, que s'estendrà fins a l'octubre del 2027, combina l'expertesa científica de la UOC amb la infraestructura i els recursos tècnics de Neuros, a fi d'obrir nous camins en l'àmbit de la neurociència aplicada.

Explorant les capacitats del cervell en l'esport

El projecte se centra en l'ús de tècniques de neuromodulació i neuroimatge per entendre millor com funciona el cervell durant la pràctica esportiva, especialment en esportistes d'elit. Segons explica el doctor Diego Redolar, coordinador principal del grup Cognitive NeuroLab i director del grau de Psicologia dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, aquestes tècniques permeten observar i modificar el funcionament de regions específiques del cervell de manera no invasiva, capacitat que té aplicacions en la millora del rendiment i en el tractament del dolor crònic.

"Volem entendre com influeix el cervell en la planificació i l'execució de la pràctica esportiva, i fins i tot millorar aquestes capacitats mitjançant tècniques com l'estimulació magnètica transcranial", explica Redolar sobre el projecte. "Això es podria convertir en una mena de dopatge cerebral, atès el potencial que té en la millora del rendiment. Evidentment, sempre s'hauria d'aplicar dins d'uns marcs ètics i científics, sobre els quals s'està treballant", destaca.

Aquest enfocament inclou aspectes crucials, com ara la identificació de biomarcadors relacionats amb el dolor, que permetrien dissenyar tractaments més personalitzats per als esportistes que pateixen dolor crònic. "Les tècniques de neuroimatge ens donen una finestra directa al funcionament del cervell i ens ajuden a identificar patrons que poden estar alterats", explica Redolar. Aquesta informació també es pot aplicar a la població general per abordar problemes com la fibromiàlgia o el dolor neuropàtic.

Un altre element clau del projecte és l'anàlisi de l'activitat prefrontal, que té un paper fonamental en la presa de decisions i la planificació estratègica durant l'activitat esportiva. En disciplines com el surf professional, els esportistes han de prendre decisions ràpides en entorns canviants. "Actualment, estudiem com podem millorar aquestes habilitats cognitives clau mitjançant aquest mètode d'estimulació no invasiva", comenta l'expert.

Rendiment esportiu i salut pública

El projecte es divideix en dues grans línies de treball: la primera se centra a optimitzar el rendiment esportiu, començant amb surfistes professionals, per ampliar-lo posteriorment a altres disciplines; la segona línia busca millorar la salut cerebral en la població general mitjançant programes combinats d'exercici físic i estimulació cerebral. Aquesta combinació, explica Redolar, pot augmentar la "reserva cognitiva", una característica que protegeix el cervell davant de malalties neurodegeneratives, com ara l'Alzheimer.

El projecte també té un vessant de salut pública, ja que promou la importància de l'activitat física regular com a factor clau per al benestar cerebral. "Sabem que l'exercici físic és crucial per a la salut mental i cognitiva. Si això ho combinem amb l'estimulació cerebral, podríem crear programes altament efectius per millorar la qualitat de vida de la gent", afegeix el doctor Redolar.

"Si unim l'exercici físic i la neuroestimulació, podem promoure una salut cerebral que ajudi a prevenir malalties neurodegeneratives i a mantenir una vida activa i saludable fins a edats avançades", apunta Redolar, sobre els beneficis en la qualitat de vida a llarg termini de la població general.

També es vol contribuir a objectius més amplis, com ara reduir la desigualtat en l'accés a tractaments innovadors. Aquest projecte obre portes a implementar solucions en contextos amb recursos limitats, atès que fa accessible la neurociència aplicada a una part més important de la població. "Estem posant les bases per a un futur en què la salut cerebral sigui una prioritat accessible per a tothom", destaca l'investigador.

El projecte també aborda reptes com el dolor crònic, un problema habitual en esportistes i en persones amb malalties com la fibromiàlgia. Aquest enfocament interdisciplinari no solament reforça la vinculació entre esport i salut, sinó que ofereix solucions innovadores per a problemes socials i sanitaris complexos.

Neuros, un soci clau

L'empresa Neuros aporta al projecte accés directe a esportistes i una xarxa de col·laboracions al País Basc, a més de tecnologia complementària. Aquesta aliança també ha permès obtenir finançament addicional a través de subvencions locals, fet que amplia les possibilitats del projecte. "Ells ens proporcionen el teixit esportiu i tecnològic que necessitem, i nosaltres hi contribuïm amb el nostre coneixement i la nostra capacitat investigadora", assenyala Redolar.

La col·laboració de la UOC amb Neuros no és un fet aïllat, i és que el nombre de projectes de recerca contractada ha crescut de manera sostinguda els últims anys. Aquesta tendència reflecteix el compromís de la Universitat amb un model de recerca que combina excel·lència acadèmica i aplicabilitat pràctica.

Els beneficis de la col·laboració entre la Universitat i el món empresarial

Aquest projecte exemplifica el potencial de la col·laboració entre les universitats i les empreses, una línia estratègica clau per a la UOC. Segons Mireia Riera, directora de l'Àrea d'Impuls a la Transferència de la UOC, aquestes aliances generen beneficis per a totes les parts implicades. "Per a la Universitat, impliquen recursos addicionals, actualització del coneixement i reconeixement institucional. Per a les empreses, ofereixen accés a recerques d'avantguarda i solucions personalitzades. Finalment, per a la societat, impulsen la innovació i milloren la qualitat de vida", explica Riera.

Aquest tipus de col·laboració també contribueix a l'actualització de continguts, metodologies i objectius educatius, i fomenta la participació en projectes europeus conjunts i iniciatives publicoprivades. Com indica Riera, "la interacció amb empreses ajuda a traslladar els coneixements pràctics al dia a dia de la recerca i la docència, fet que permet millorar la qualitat acadèmica i l'impacte social dels projectes".

La recerca contractada a la UOC ha experimentat un creixement significatiu: ha passat de 35 projectes el 2019 a 65 el 2024 (dada provisional), amb un augment correlatiu en els ingressos generats. Aquest tipus d'iniciatives no només contribueixen al desenvolupament econòmic, sinó també al foment de la innovació i la sostenibilitat, i permeten reforçar el paper de les universitats com a motors de canvi social.

Aquest projecte de recerca de la UOC afavoreix l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) 3, salut i benestar.

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.