La millora de l'oferta d'habitatge rural de lloguer, clau per atreure nous habitants a l'Espanya despoblada

Tot i que accedir a un habitatge és una de les principals preocupacions de la societat actual, aquesta realitat s'acostuma a presentar només com una problemàtica urbana o de municipis turístics. Davant d'aquesta idea, el 42 % dels municipis espanyols presenten problemes de despoblament, tal com assenyala el Banc d'Espanya. Un estudi (resum disponible aquí) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), desenvolupat juntament amb la iniciativa Holapueblo, posa de manifest com, malgrat aquesta dinàmica poblacional desfavorable, la presència de tensions en l'accés a l'habitatge residencial és una realitat palpable.

"El debat està obviant que el mercat de l'habitatge també pot afectar processos de revitalització de zones rurals", confirmen investigadors de la Xarxa UOC Rural. Josep Lladós, del Digital Business Research Group (DigiBiz), i Soledad Morales Pérez, del grup Noves Perspectives en Turisme i Oci (NOUTUR), tots dos professors dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC, han elaborat La qüestió de l'habitatge en les ruralitats contemporànies. Un estudi exploratori, en el qual aborden la problemàtica de l'habitatge a l'Espanya despoblada i aporten propostes de solucions per revitalitzar-lo.

"Des d'Holapueblo, hem impulsat aquesta recerca per trobar solucions al repte de l'accés a l'habitatge en el medi rural. Treballar amb investigadors de la UOC ens ha permès fer un diagnòstic detallat de la situació actual i desenvolupar propostes d'actuació concretes", assenyala Elena García, coordinadora d'Holapueblo, plataforma contra el despoblament impulsada per Redeia, AlmaNatura i IKEA. 

El repte principal de l'estudi ha estat entendre què influeix en l'accés a l'habitatge en àrees rurals, tant en el despoblament com en la seva possible revitalització. Com a mostra, l'anàlisi ha estudiat quatre municipis: Belorado (Burgos), Bot (Tarragona), Fuentes de León (Badajoz) i Tragacete (Conca), que comparteixen un fort procés de despoblament en l'última dècada, molt per sobre de la mitjana provincial. Aquesta classe de localitats experimenten "despoblament, envelliment de la població, emigració juvenil i dificultats per revitalitzar les seves economies, cosa que comporta atur, desigualtat social i canvis en els seus sectors productius", assenyalen els experts.

Els resultats de la recerca s'han presentat avui en un d'aquests pobles, Tragacete, en el marc de la I Trobada d'Holapueblo—amb el suport de l'Ajuntament de Tragacete, la Diputació de Conca i la Junta de Castella-la Manxa—, amb la presència d'ajuntaments, entitats i nous pobladors de la plataforma.

L'estudi, que ha tingut en compte més de 70 indicadors sociodemogràfics, espacials, socioeconòmics, turístics i del parc d'habitatge, ha aplicat una anàlisi complexa del mercat de l'habitatge en el qual aquest és tractat com un bé immoble i també com una llar familiar amb càrrega emocional i cultural. Així mateix, la recerca ha dut a terme unamirada específica al paper del turisme, avaluant la incidència de les segones residències i dels habitatges d'ús turístic en àrees rurals.

Atreure joves entre l'embranzida turística

Els investigadors assenyalen que, tot i que l'activitat turística es percep en zones rurals de manera positiva, s'ha integrat sense una planificació o gestió clara, amb absència de plans o reflexions estratègiques més enllà dels límits municipals i en relació amb la resta del territori.

L'informe també posa en relleu el paper de les segones residències, no sols vinculades a l'oci, sinó com a nexe amb la ruralitat de famílies originàries d'aquests municipis i potencial focus atractor —encara que temporal, remarquen els investigadors— de generacions joves, mitjançant el workation (treballar de manera remota des d'un lloc turístic o relaxant) o el coworking.

Les tensions en l'accés a l'habitatge residencial són una realitat palpable en zones rurals,malgrat els processos de despoblament, conclou l'informe. Els investigadors handetectat patrons comunsals municipis analitzats que penalitzen l'accés a l'habitatge de nous residents, així com de joves que es volen independitzar i continuar mantenint un projecte de vida en municipis rurals, fet que frena els processos de revitalització.

Els factors que afecten l'accessibilitat a l'habitatge varien entre els municipis, indica l'informe, i són més intensos en els més petits a causa dels seus recursos i capacitat de gestió limitats, així com de l'embranzida del turisme, que podria "originar tensions futures si no s'aborden les restriccions actuals del mercat d'habitatge".

L'oferta escassa d'habitatges de lloguer accessibles i disponibles durant tot l'any es presenta com l'obstacle principal per atraure pobladors nous i també el fet que hi hagi un parc d'habitatges buits —que en alguns municipis supera el 20 % de l'estoc disponible—, el deteriorament que experimenten per desús amb el pas del temps, la fragmentació de la propietat o el creixement dels usos no residencials dels habitatges. Els experts afegeixen que "el desajustament entre demanda i oferta d'habitatge sovint obeeix al mal estat dels habitatges en desús, la pobra accessibilitat i la limitada eficiència energètica que presenten o bé la seva poca adequació a les preferències actuals de la demanda, molt marcades per l'idil·li rural".

El fre dels segons habitatges a nous habitants

A tot això cal afegir-hi, com confirma el Banc d'Espanya, que els usos alternatius dels habitatges rurals, com són les segones residències o el lloguer turístic, han reduït la disponibilitat d'habitatge residencial. "Els usos diferents del residencial són claus per entendre tant la restricció d'oferta per a nous residents com l'increment de preus, arran de les adquisicions de segones residències." I és que, les residències vacacionals, que es mantenen buides la major part de l'any, representen en alguns municipis el 40 % del parc d'habitatge i aquesta infrautilització encara és més elevada a les localitats més grans. Aquesta tendència, sumada a l'escassa iniciativa de construcció d'habitatge residencial —ràpidament absorbit per a ús turístic o vacacional—, incrementa la manca d'oferta de cases per a nous residents.

"Les poques iniciatives de promoció privada d'habitatges per a ús residencial han estat absorbides per la demanda de segones residències, de manera que no s'ha alleujat l'escassetat d'oferta d'habitatge per a nous residents", conclou l'estudi. A aquesta realitat, cal afegir-hi el seu cost elevat quan els lloguers assoleixen màxims històrics en zones urbanes situades a prop. En aquest context, es detecta que els preus de l'habitatge, tant de compra com de lloguer, a les àrees rurals són similars als urbans.

L'informe assenyala que hi ha una oferta limitada d'habitatges rurals de titularitat pública, amb immobles en desús, susceptibles de destinar-se a lloguer social o en condicions econòmiques assequibles, a fi d'atendre la demanda de nous pobladors. "El seu impacte ha estat favorable però minso i depèn de les possibilitats de finançament intern o de captació de recursos d'altres administracions públiques", esmenten els investigadors.

Propostes per impulsar el repoblament rural

En vista d'aquest escenari, l'informe elaborat per investigadors de la UOC suggereix solucions potencials:

- Traslladar tants habitatges buits o en desús com sigui possible al mercat de lloguer residencial.

- Establir estructures estables d'arbitratge entre demanda i oferta d'habitatge, identificant oportunitats per atreure nous pobladors i tenint en consideració les seves necessitats, la qual cosa inclou allotjament i serveis de suport a l'emprenedoria.

- Dissenyar polítiques estratègiques per gestionar el turisme que redueixin els seus efectes col·laterals i aprofitin el seu potencial per al desenvolupament sostenible.

- Convertir els municipis en espais emprenedors, fomentant estructures de propietat mixta, cosa que beneficiarà també els inversors privats.

- Posar en pràctica polítiques de regulació, que transcendeixin l'àmbit local, per a la regeneració urbanística i l'augment de l'oferta d'habitatge, incloent-hi la rehabilitació d'actius immobiliaris públics per a ús residencial i la creació d'una bossa d'habitatges buits per a demandants potencials.

Sobre Holapueblo

Holapueblo és una iniciativa de Redeia, AlmaNatura i IKEA per lluitar contra el despoblament. Els seus objectius són atreure nous habitants i regenerar el teixit empresarial i l'economia gràcies al llançament de projectes d'emprenedoria a l'Espanya despoblada. Després de quatre edicions, i amb una cinquena en marxa, la iniciativa ja treballa amb 100 municipis. Fins ara, "hem aconseguit que 45 municipis guanyin 167 nous habitants —68 famílies— i que funcionin 42 projectes emprenedors. En els mesos vinents se sumaran 41 persones més, d'unes 20 famílies", assenyalen des de la plataforma.

"El recorregut ha estat molt positiu, no mancat de desafiaments, però realment il·lusionant. Hem aconseguit connectar persones emprenedores amb pobles en procés de revitalització i suscitar oportunitats de desenvolupament econòmic i social en entorns rurals. A més, hem comprovat que la plataforma té un impacte real en l'arrelament de nous habitants en aquestes comunitats", reflexiona Elena García.

Aquesta recerca de la UOC afavoreix l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) de l'ONU: 11. Ciutats i comunitats sostenibles.

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.