La UOC reforça el seu compromís amb la lluita contra la discriminació racial

El 21 de març és el Dia Internacional de l'Eliminació de la Discriminació Racial, una data clau per visibilitzar i denunciar les múltiples formes de racisme que encara persisteixen en la societat. La Unitat d'Igualtat, Diversitat i Inclusió de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) se suma a aquesta commemoració amb una campanya de sensibilització que reforça el seu compromís amb la lluita contra la discriminació i amb la promoció de la diversitat en l'entorn universitari. Des d'una perspectiva interseccional, aquesta iniciativa vol posar en relleu de quina manera diferents sistemes d'opressió, com el racisme, el sexisme o la discriminació per diversitat funcional o identitat de gènere, s'entrellacen i es reforcen entre si, també en l'àmbit acadèmic.

"Estem treballant per incorporar la perspectiva de la diversitat cultural al nostre Pla d'igualtat, diversitat i inclusió establint protocols i mesures antiracistes que garanteixin la protecció de la nostra comunitat i combatin la discriminació en l'espai universitari", explica Maria Olivella, directora de la Unitat d'Igualtat, Diversitat i Inclusió de la UOC. "Fomentem activitats i promovem la sensibilització en interculturalitat a fi de formar professionals compromesos amb la igualtat i el respecte a la diversitat", afegeix Olivella. Així, el 12 i 13 de maig tindrà lloc la VI Trobada de la Xarxa d'Universitats per la Diversitat (RUD) al campus UOC a Barcelona, on personal acadèmic i expert juntament amb les universitats participants debatran els reptes en matèria de diversitat cultural, ètnica, racial i sexual, entre altres qüestions, per millorar les actuacions en aquest àmbit.

En aquesta línia, Manel Jiménez, vicerector d'Aliances, Comunitat i Cultura de la UOC, destaca la importància de continuar avançant en la construcció d'espais universitaris més inclusius i subratlla el paper clau que exerceix la universitat en la promoció de la diversitat: "A la nostra universitat creiem fermament que la diversitat és un principi acadèmic que no només ens defineix, sinó que també ens enriqueix. Per això, hem de proporcionar eines al personal docent i de gestió i a tota la comunitat universitària per aprendre des de la globalitat, a fi de fomentar el debat i la recerca sobre la discriminació racial".

Dones indígenes interconnectant sabers

A més de la iniciativa de la Unitat d'Igualtat, Diversitat i Inclusió, la UOC participa en recerques científiques que aborden aquestes qüestions, contribueixen a generar coneixement i ofereixen eines per combatre la discriminació racial i altres formes de desigualtat. És el cas del projecte Indigenous women interconnecting knowledge: bodies, territories and technologies for life (INDIWOMINT), liderat per Ana María Noguera, investigadora del grup Gènere i TIC (GenTIC) de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3). Aquest estudi, finançat pel programa europeu Accions Marie Skłodowska-Curie, visibilitza les resistències de dones indígenes davant de la injustícia climàtica i el colonialisme a l'hora de defensar els seus territoris i sabers ancestrals.

Noguera subratlla la importància de generar diàlegs més enllà dels coneixements occidentals i destaca la necessitat de visibilitzar aquesta problemàtica en l'agenda universitària: "La discriminació racial en l'acadèmia sol ser subtil i invalida altres formes de producció de coneixement".

Educació contra el racisme

Una altra iniciativa acadèmica que reforça el compromís de la UOC amb l'equitat i la lluita contra el racisme és el projecte Crossing Borders to Connect Routes (Crossing Borders), liderat pel grup de recerca Transdisciplinary research on contemporary social challenges (NODES). Aquest estudi, finançat per la Spencer Foundation, analitza les desigualtats que afecten joves migrants en diferents contextos educatius i com les polítiques i pràctiques poden millorar-les.

"Comprendre i combatre el racisme a la universitat implica analitzar críticament el llenguatge i les narratives que el perpetuen en polítiques, plans d'estudi i cultura institucional", explica Adriana Ornellas, dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació i coinvestigadora del projecte al costat d'Amalia Creus, coordinadora de NODES, i Inés Martins, dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació. Per a això, l'equip està elaborant un toolkit (una sèrie de recursos digitals) per a una educació antiracista que s'integrarà en els programes de formació del professorat que imparteix la UOC i estarà disponible per a tota la comunitat educativa.

Amalia Creus destaca que la universitat ha de qüestionar el racisme epistèmic: "Les epistemologies no blanques i no occidentals continuen marginades del pensament acadèmic. És essencial fomentar una producció teòrica i pràctica que desafiï el coneixement hegemònic". A més, subratlla la importància de visibilitzar aquesta data en l'agenda universitària: "Ens permet obrir espais de debat i reflexió que involucrin tota la comunitat en la lluita per una ciència i una educació antiracistes".

Els resultats de Crossing Borders es presentaran el pròxim 29 d'abril en un seminari en què es compartiran reflexions i estratègies per promoure una educació més inclusiva.

Educació de joves migrants

El projecte de recerca Trayectorias educativas y urbanas de jóvenes migrantes en tiempos de pandemia. Contribuciones para reducir la inequidad y la segregación (MY-WAY), liderat per Amalia Creus (en què també participa el grup NODES) juntament amb Gabriela Fauth, del LabCiutats, Laboratori interdisciplinari d'estudis urbans (CitiesLab), analitza les desigualtats educatives que han afectat joves migrants no europeus en el context de la COVID-19.

L'estudi, finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, investiga com la crisi sanitària va intensificar la segregació educativa i urbana i va reforçar, a més, discursos i narratives contra la immigració. "És un deure de les universitats fomentar l'equitat i reconèixer la pluralitat de persones, cultures i vivències. Han de ser espais exemplars per al debat crític i la reflexió col·lectiva", destaca Fauth, dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC.

La investigadora comenta que "és important generar accions formatives i recursos que reforcin la perspectiva antiracista en l'ensenyament universitari" i afegeix que "incloure aquesta data en l'agenda universitària és clau per consolidar una política permanent de reconeixement i combat contra la discriminació racial".

Tecnologia contra els biaixos digitals

A més de la sensibilització i la recerca en educació, el personal docent i investigador de la UOC també treballa en el desenvolupament d'eines tecnològiques per combatre la discriminació. En aquest àmbit, els investigadors del grup Systems, Software and Models (SOM Research Lab) de l'IN3 Sergio Morales i Robert Clarisó, que també és professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació, han desenvolupat LangBiTe i ImageBiTe, dues eines dissenyades per a la detecció de biaixos en continguts textuals i visuals generats per intel·ligència artificial.

La inclusió com a part de l'ADN de la UOC

"Hem de garantir polítiques d'inclusió que facilitin l'accés d'aquests col·lectius a través de beques i eines dirigides a estudiants de grups racialitzats a fi de garantir que l'educació sigui justa i flexible", subratlla Maria Olivella.

"Per això, establir el Dia Internacional de l'Eliminació de la Discriminació Racial a la nostra agenda i donar-hi visibilitat és crucial per obrir espais de debat i reflexió que promoguin una cultura antiracista i combatin la xenofòbia, el racisme i qualsevol altra forma de discriminació racial, ètnica, cultural o religiosa", detalla Olivella.

Amb aquesta campanya, la UOC reforça el seu compromís amb la igualtat i la lluita contra el racisme, i s'alinea amb les normatives nacionals i internacionals que busquen garantir una educació més inclusiva i equitativa. "Ens oposem a qualsevol forma de discriminació racial i la condemnem. Així mateix, reafirmem nostre compromís d'avançar cap a una societat en la qual la inclusió i la diversitat siguin celebrades i protegides", conclou el vicerector Manel Jiménez..

Aquestes recerques de la UOC estan alineades amb l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’ONU número 10: Reducció de les Desigualtats.

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.