La UOC investiga quina mena de bilingüisme pot arribar a prevenir la demència

Parlar més d'una llengua, especialment en les persones que en fan servir dues diàriament, pot ser un factor protector en l'aparició de la demència, segons han mostrat alguns estudis. Malgrat tot, el bilingüisme presenta moltes variables, per exemple, l'edat d'adquisició de les llengües, la competència, la freqüència d'ús, i no és clar quina d'aquestes representa un avantatge a l'hora de prevenir o endarrerir els símptomes d'aquesta malaltia.

Una recerca dirigida per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) estudiarà diferents classes de bilingüisme en parlants de català i castellà i determinarà quines de les seves variables són més beneficioses per al cervell. El projecte, titulat El bilingüisme en els trastorns associats a l'envelliment: des de la cognició fins a les xarxes neuronals (BILiARD), el liderarà Marco Calabria, professor dels Estudis de Ciències de la Salut i investigador del NeuroADaS Lab, amb la col·laboració de Laia Subirats, també investigadora d'aquest grup de recerca.

"Alguns estudis han demostrat que parlar més d'una llengua té beneficis a l'hora d'endarrerir els símptomes cognitius de la demència fins a quatre i cinc anys. En la nostra recerca, compararem diferents classes de bilingüisme i, a partir de proves cognitives i dades de neuroimatge, determinarem si hi ha realment avantatges i en quins àmbits", explica Calabria, que té un llarg recorregut en l'estudi del paper del bilingüisme en la cognició i l'envelliment.

Els investigadors analitzaran una mostra de dades de 2.700 individus sans obtingudes en el marc delprojecte ALFA, dut a terme pel Barcelonaβeta Research Centerde la Fundació Pasqual Maragall. La major part dels individus, en edats compreses entre els 45 i els 74 anys, són fills de pacients d'Alzheimer —el tipus de demència més comuna— i han estat avaluats en l'àmbit cognitiu, d'hàbits d'estil de vida, i amb tècniques d'imatge cerebral. Un 32 % de les persones participants són portadores de la variant genètica APOE4, que incrementa de manera important el risc de desenvolupar la malaltia, i s'analitzarà si el bilingüisme també té efectes beneficiosos en el seu cas. Del 2016 al 2022, el Barcelonaβeta Research Center va fer un seguiment dels portadors d'aquesta variant cada tres anys i, per tant, es tenen dades de la seva evolució durant aquest període.

Estudi ALFA: un volum de dades ingent de gran valor

Els investigadors treballaran amb dues menes de dades: de cognició i de neuroimatge, i analitzaran diversos aspectes al voltant del bilingüisme: com influeix en la memòria i el control executiu; quin impacte té pel que fa a l'estructura i el metabolisme cerebral; com afecta la cognició i les connexions neuronals en el risc de demència —especialment en les persones portadores del gen APOE4— i quins canvis hi va haver en la reserva cognitiva i cerebral al llarg del temps. 

Les dades de cognició recollides a l'estudi ALFA inclouen dominis com la memòria, l'atenció, les funcions executives i la fluència verbal, paràmetres que s'empren en el diagnòstic del deteriorament cognitiu. Per a l'estudi de l'estructura cerebral i l'impacte que hi té el bilingüisme, es disposa de dades de neuroimatge estructurals i funcionals (de metabolisme) de l'activitat del cervell. En aquesta part del projecte s'aplicaran tècniques avançades d'anàlisi de dades que inclouen un mètode innovador utilitzat per la UOC, l'anàlisi multicapa, el qual permet connectar diferents menes de dades de ressonància magnètica (de morfologia, estructurals i funcionals) en una única representació. Amb aquest mètode es poden analitzar volums ingents d'informació per detectar canvis subtils en el cervell que, d'altra manera, no seria possible percebre'ls. Aquesta anàlisi multicapa ja ha estat utilitzada amb èxit anteriorment pel NeuroADaS Lab amb pacients d'esclerosi múltiple.

El repte principal en l'anàlisi i la interpretació dels resultats és la gran complexitat del cervell. A banda d'estudiar les diferents àrees d'aquest òrgan, cal analitzar les xarxes neuronals i la correlació d'activitats entre àrees: "Passar dels resultats científics que mostren la implicació d'unes àrees més que d'altres a la interpretació del que això significa en la prevenció de la demència és un repte estimulant, però no sempre fàcil", diu l'investigador.

El valor del cas català: un model de bilingüisme gairebé únic 

Per a Calabria, un dels valors afegits de l'estudi és que "es tractad'una oportunitat per estudiar una població amb una experiència lingüística gairebé única al món. En l'àmbit del bilingüisme, hi ha pocs estudis amb mostres de gran volum de participants. Gràcies a la col·laboració amb el Barcelonaβeta Research Center, tenim l'oportunitat d'explorar una mostra d'individus amb perfils bilingües diferents, i això ens facilitarà poder identificar quines variables són més rellevants a l'hora de determinar un benefici cognitiu i neural. El bilingüisme social que hi ha a Catalunya es troba a pocs països del món, amb excepcions com l'Índia o una part del Canadà", explica Calabria.

El projecte tindrà una durada de tres anys i durant aquest temps es faran tasques de divulgació dels resultats en congressos internacionals i en la Brain Awareness Week. Els resultats finals es donaran a conèixer en un workshop que s'organitzarà a la Universitat Oberta de Catalunya, amb la participació d'experts internacionals en aquest àmbit.

Poder confirmar els beneficis del bilingüisme en la cognició i l'eficiència cerebral serà una eina potent que caldrà tenir en compte en les estratègies de salut pública per a la prevenció de la demència, en un escenari en què l'esperança de vida continua augmentant, però també la prevalença de les malalties neurodegeneratives. "El missatge que caldrà donar, doncs, és que parlar més d'una llengua és útil quan les persones es fan grans i que cal cultivar-ho des de petits", afirma l'investigador.

Aquesta recerca afavoreix l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) número 3. Salut i benestar.

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.