La UOC investiga els interessos polítics que determinen la circulació global de la literatura

Un grup de quatre investigadores, amb col·laboracions de l'Argentina, Bèlgica, Colòmbia i Espanya, es dedica a estudiar com funcionen les polítiques de traducció i quin tipus de diversitat cultural i literària es promou en els territoris iberoamericans. Amb aquest projecte de recerca, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) es proposa examinar els mecanismes que tenen els governs nacionals i regionals per exercir la seva influència en el camp literari i editorial, i reconstruir les polítiques de traducció finançades per l’administració —local, regional, nacional i global—. L'objectiu és conèixer millor el paper de les institucions públiques en l'espai literari i editorial global.

La recerca, titulada Traduciendo la diversidad: agentes institucionales y políticas de traducción literaria en Iberoamérica (2001-2022), respon a l'increment significatiu dels programes de traducció i les subvencions a la traducció que s'han concedit els últims anys, no només a Iberoamèrica, sinó a tot el món. "Volem estudiar quins són els mecanismes de consagració de la literatura i quins són els agents —editors, traductors, agents literaris, fires de llibres i instituts nacionals de cultura— que intervenen en aquest procés", especifica Diana Roig Sanz, professora de recerca ICREA i coordinadora d'aquest projecte amb Laura Virginia Fólica, que també és investigadora al CSIC. Roig-Sanz i Fólica són membres del Laboratori d'Estudis Literaris Globals (GlobaLS), adscrit als Estudis d'Arts i Humanitats i a l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC.

Les traduccions contribueixen a la creació de valor literari i capital simbòlic, i són una eina excel·lent per a la difusió i la projecció d'escriptors nacionals en el mercat literari internacional. En aquest sentit, el projecte parteix de la hipòtesi que les polítiques de traducció dels instituts nacionals de cultura tenen un propòsit doble. D'una banda, són una eina per crear la marca d'un país i exercir soft power (poder suau), ja que ajuden a exportar textos literaris relacionats amb una llengua i una literatura. D'altra banda, les polítiques de traducció acostumen a estar alineades amb les tendències del mercat editorial, de manera que reforcen un cànon determinat. En aquesta línia, el projecte examinarà si les institucions públiques afavoreixen un cànon alternatiu a les tendències del mercat editorial o si, per contra, s'alineen amb les autores i autors més consagrats per la indústria editorial. Així mateix, el projecte examinarà fins a quin punt els canvis governamentals impacten en la indústria editorial llatinoamericana, que tendeix a ser considerada com a econòmicament vulnerable i necessita més ajuda i protecció.

Roig-Sanz i Fólica treballen conjuntament amb Lucía Campanella, investigadora Marie Curie a la UOC, i amb Elizabete Manterola, de la Universitat del País Basc. Més endavant, s'afegirà a l'equip Ventsislav Ikoff, especialista en mineria de dades i humanitats digitals.

Traduint la diversitat (Trad-Divers), amb un focus especial en les dones

El projecte de recerca, l'acrònim del qual és Trad-Drivers, posa el focus en la diversitat de les publicacions que es tradueixen en relació amb el gènere, la llengua o el que es coneix com a bibliodiversitat, i dedica una atenció especial a l'estudi de les dones traduïdes —escriptores, però també traductores o directores dels instituts nacionals de cultura o dels programes de traducció—. "Hem estat treballant molt amb la noció de diversitat cultural, en un sentit ampli —diversitat lingüística, bibliodiversitat, en matèria de gènere, etc.—, i aquest interès per promoure un coneixement que sigui més plural, democràtic i inclusiu ens va fer veure que calia examinar, de manera empírica i sistemàtica, quin era el grau de diversitat real que els diferents actors implicats en la circulació de la literatura estan promovent", indica Roig Sanz.

Per dur a terme l'estudi, que està finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, les investigadores estan analitzant en quina mesura es fomenta la diversitat literària i cultural a través d'una mostra representativa dels programes de traducció dels instituts nacionals de cultura d'Iberoamèrica —a Espanya i a l'Amèrica Llatina— en les dues primeres dècades del segle xxi. S'agafa el 2001 perquè és l'any de la Declaració Universal de la UNESCO sobre la Diversitat Cultural, mentre que el 2022 és l'any en què Espanya va ser convidada com a país d'honor a la Fira del Llibre de Frankfurt.

La metodologia triada per al projecte combina enfocaments quantitatius —mitjançant humanitats digitals i mineria de dades— i qualitatius —entrevistes i anàlisi textual—. S'examinarà comparativament, i per primera vegada, la publicació de l'extraducció, és a dir, tot allò que, a Iberoamèrica, es tradueix a altres llengües que no són l'espanyol o el portuguès, a través de programes amb finançament públic. En l'anàlisi, el projecte es desenvolupa en cinc etapes, en què s'exploren els fluxos de traducció i les autores i autors traduïts, així com els gèneres, a partir d'amplis conjunts de dades que s'encreuaran i es compararan. Trad-Divers uneix recursos per identificar pràctiques culturals sostenibles i no sostenibles, i proposar polítiques de traducció que puguin ser més diverses i inclusives, per tal de millorar els models culturals dominants.

Comparar les polítiques de traducció iberoamericanes

El projecte discorre amb tres objectius. En primer lloc, establir un marc teòric que apliqui la noció de soft power (poder suau) als estudis de traducció i a la història i les polítiques de traducció. "Això implica posar en relació perspectives crítiques de l'àmbit de les relacions internacionals i les ciències polítiques amb els estudis de traducció i els estudis literaris globals", assenyalen les investigadores principals.

El segon propòsit consisteix a proposar una anàlisi comparativa transregional de les polítiques de traducció a Iberoamèrica, i proporcionar-ne evidència empírica amb dades noves i de confiança. Aquesta anàlisi permetrà recopilar els diferents programes de traducció que s'han engegat, des de la perspectiva de la seva fundació, evolució i tipologia. A més, es generaran noves dades per analitzar quin és el cànon institucional que s'està afavorint en les traduccions i si aquest cànon està alineat amb el tipus de literatura que promou el mercat editorial. En aquesta mateixa línia, s'examinarà com les polítiques de traducció contribueixen a allò que es coneix com a nation-branding.

Finalment, el tercer propòsit és oferir una recerca innovadora i sòlida que pugui ajudar a millorar les polítiques de traducció i les polítiques culturals en general.

Projecte PID2023-147380NB-I00 finançat per MCIU/ AEI / 10.13039/501100011033 / FEDER, UE.

Aquesta recerca de la UOC afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible 5 i 10 de l'ONU, corresponents a igualtat de gènere i a reducció de les desigualtats, respectivament. 

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.