La inseguretat jurídica llasta la implementació del teletreball

La pandèmia va fer que el terme teletreball comencés a ressonar amb força. Durant l'estat d'alarma, segons xifres de l'Institut Nacional d'Estadística, més de la meitat dels ocupadors i ocupadores d'Espanya va oferir la possibilitat de treballar a distància i el 46,7 % de la plantilla va aprofitar aquesta oportunitat. No obstant això, les dades actuals mostren que en l'actualitat menys del 8 % dels empleats teletreballen, per la qual cosa, quatre anys després, aquesta modalitat laboral es troba molt per sota del seu potencial.

"La falta d'implementació generalitzada del teletreball és una realitat, malgrat que l'experiència de les persones que el van practicar durant la pandèmia va ser majoritàriament positiva", apunta Irene Rovira Ferrer, investigadora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). De fet, el treball a distància també pot aportar beneficis per als ocupadors i l'ONU ho considera una eina important per aconseguir els seus Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

Aquesta és la premissa de la recerca L'estímul als ocupadors i la mitigació de la inseguretat jurídica: dos factors clau en la consolidació del treball a distància, dirigida per Rovira, qui forma part del grup Fiscalitat, relacions laborals i empresa (TAXBUSINESS) i és professora de Dret Financer i Tributari dels Estudis de Dret i Ciència Política.

El seu objectiu és identificar i analitzar els principals motius de reticència dels ocupadors a l'hora de permetre als seus empleats treballar a distància i els problemes d'inseguretat jurídica que genera el seu exercici, elements clau per a la seva consolidació, amb la finalitat d'aportar coneixement rellevant i efectiu per al disseny de polítiques públiques.

L'estudi s'inclou en el projecte coordinat La necessària consolidació del treball a distància: oportunitats, desafiaments i propostes (CTD) —finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats—, coordinat per la professora de la UOC, en el qual també s'emmarca la recerca No discriminació, benestar laboral i teletreball de personal estranger: tres elements clau per a la consolidació del treball a distància, dirigida per Fernando Camas, director de la Càtedra d'Immigració, Drets i Ciutadania de la Universitat de Girona.

La importància de la consolidació del teletreball

"Consolidar el teletreball aporta avantatges per a tots els actors implicats: els ocupadors, els empleats i el propi Estat. Hi ha estudis que demostren els beneficis per als ocupadors en termes econòmics i de rendibilitat. A més, l'experiència majoritària és positiva per als empleats i, quant a l'Estat, el teletreball és especialment avantatjós per complir amb l'Agenda 2030", explica Rovira.

"A tall d'exemple, en un món cada vegada més independent, complex i globalitzat, és evident que l'absència de barreres físiques que caracteritza el seu exercici permet una ampliació de les oportunitats d'aconseguir treballs dignes i de qualitat des de qualsevol lloc del planeta, així com una reducció dels costos per als ocupadors i la multiplicació de la seva capacitat d'aconseguir talent", exposa la professora de la UOC fent referència a l'ODS 8: Treball decent i creixement econòmic.

"Treballar a distància permet la reducció dels desplaçaments, amb el consegüent impacte en el planeta, i una major conciliació laboral i familiar, juntament amb una millor distribució de les labors domèstiques", afegeix, esmentant els ODS 13, Acció pel clima, i 5, Igualtat de gènere.

S'hi sumen els impactes en l'ODS 3, Salut i benestar, en afavorir l'estalvi de temps en desplaçaments; o en el 10, Reducció de les desigualtats, en fomentar la inclusió sociolaboral de persones amb discapacitat i la repoblació de localitats petites.

Els reptes per aconseguir-ho: el cas d'Espanya

Recerques prèvies fetes a escala nacional per la professora Rovira —que van donar com a resultat la monografia La fiscalidad del trabajo a distancia— la van portar a prendre consciència que, per consolidar el teletreball a Espanya, és necessari erradicar dos factors clau: la reticència dels ocupadors a oferir-lo i la inseguretat jurídica que deriva de la normativa actual, "tant a causa de les seves característiques inèdites com per les conseqüències d'algunes de les regulacions creades ad hoc —especialment la Llei 10/2021, de 9 de juliol, de treball a distància—", detalla la investigadora, qui ha estat seleccionada com a un dels 22 càrrecs científics que assessoraran els ministeris del govern espanyol en la presa de decisions amb l'Oficina Nacional d'Assessorament Científic.

En conseqüència, l'equip de recerca treballa actualment per identificar els motius principals que porten els ocupadors a no contemplar el treball a distància, entre els quals estima que es troba, especialment, el compliment de les obligacions que imposen els articles 11 i 12 de la Llei de treball a distància.

En concret, tals preceptes estableixen "el deure de subministrar les eines, mitjans i equips necessaris per al desenvolupament del treball a distància i el de compensar els empleats les despeses, directes i indirectes, suportades per la prestació laboral no presencial", apunta Rovira. L'atenció a recursos i despeses "no solament pot ser complexa, sinó que pot comportar conseqüències tributàries i fins i tot incidir en les cotitzacions de la Seguretat Social", afegeix.

A més d'aportar coneixement rellevant per al disseny de polítiques públiques, l'objectiu del projecte de recerca és crear guies que serveixin de protocol per ajudar els ocupadors a complir amb les obligacions de la forma més operativa i òptima possible, i aportar coneixement necessari per identificar, aclarir i analitzar l'impacte jurídic del treball a distància de caràcter internacional.

La recerca liderada per Irene Rovira també pretén aportar propostes normatives de reforma per a la seva correcta adequació. "Especialment, a l'efecte de garantir el respecte dels drets i el benestar dels ocupadors i treballadors, la sostenibilitat de les obligacions que es deriven i la protecció de la justícia tributària mundial", explica la investigadora.

"Amb la nostra recerca esperem aportar informació rellevant per poder adoptar polítiques que influeixin en la consolidació del treball a distància i propostes de modificació normativa per a la seva adequada regulació", conclou la professora de la UOC.

Aquesta recerca afavoreix els ODS de l'ONU: 3, Salut i benestar, i 5, Igualtat de gènere. També afavoreix els ODS 8, Treball decent i creixement econòmic, i 10, Reducció de les desigualtats. I també impacta en l'ODS 13, Acció pel clima.

Projecte PID2023-146204OB-C21 finançat per MCIU /AEI /10.13039/501100011033 / FEDER, UE.

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.