El frau científic, una pràctica nociva en augment

El frau i les pràctiques de recerca qüestionables semblen estar cada vegada més estesos entre la comunitat científica. Això influeix directament en la confiança pública en la ciència, en la qualitat de les recerques i en l'ús efectiu dels fons per a recerca i pot tenir, fins i tot, conseqüències negatives per a la població en funció del camp d'estudi. Però quina és la prevalença real del frau científic? Quines són les causes que provoquen el seu augment en els darrers anys? I quina és la resposta institucional per fer-hi front?

Aquestes són algunes de les preguntes que intenta respondre el catedràtic Eduard Aibar, dels Estudis d'Arts i Humanitats i membre del grup de recerca Filosofia per als Reptes Contemporanis (MUSSOL), de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), en els seus últims treballs publicats en obert.

Les causes rere el frau científic

En els darrers anys, ha crescut l'interès de la comunitat científica i del públic general pel frau científic. Els casos més escandalosos han aparegut en els mitjans de comunicació generalistes i el nombre d'estudis i publicacions sobre aquests temes s'ha multiplicat arreu del món. A més, dins de la comunitat investigadora s'han creat congressos i revistes especialitzats en la temàtica, així com iniciatives per detectar i denunciar les males pràctiques.

"Definir el frau científic no és senzill. D'una banda, hi ha una definició clàssica estàndard que el resumeix com la manipulació i la invenció de dades o resultats i el plagi", explica Eduard Aibar. "Però, de l'altra, han aparegut pràctiques noves que no tenen a veure amb el contingut mateix de la recerca, sinó amb la manipulació de les mètriques sobre la producció científica, com ara autories fantasma, adulteració dels índexs d'impacte de les revistes, càrtels per assegurar cites o revisions falses".

Per a l'investigador, hi ha dues maneres d'analitzar aquest fenomen. Primer de tot, podem pensar que és provocat per un nombre petit de científics que, com en altres camps i professions, cometen frau. Però també podem veure-ho com un símptoma que hi ha certs fenòmens estructurals en la ciència contemporània que incentiven aquesta mena de comportaments. En aquest últim cas, les causes primordials rauen en el mateix sistema d'avaluació, que premia la productivitat i l'impacte per sobre de la qualitat i contribueix a fer que els investigadors es vegin pressionats a publicar més i més de pressa. Els canvis en l'ecosistema de publicació vigent són també un element que cal tenir en compte.

"A més, crec que hi ha coses potser més profundes que tenen a veure amb el clima accelerat de la recerca científica actual, provocat, en part, perquè hi ha certes lògiques de mercat que s'han introduït en l'àmbit de la ciència. Una recerca més accelerada malda per produir el nombre màxim d'outputs possibles per obtenir més impacte i recaptar més fons de recerca", afegeix Aibar. "Més que una única causa, el que es detecta és una concatenació de factors generals i, també, de fenòmens més locals".

Està augmentant el frau científic?

Malgrat les dificultats per delimitar el frau científic i les pràctiques de recerca qüestionables, hi ha indicis clars que assenyalen un augment destacable de les males pràctiques en els últims anys. El primer d'aquests indicis, i el més evident, està relacionat amb el creixement del nombre d'articles retirats de les revistes científiques. El 2023, es van retirar més de 10.000 articles. Fins i tot, tenint en compte l'augment de publicacions científiques, aquesta xifra representa tres vegades més retirades que fa una dècada. A més, cal considerar que les revistes són, en general, molt reticents a retirar articles, perquè danya la seva reputació. De fet, hi ha estimacions que indiquen que el nombre de papers retirats hauria de ser vint vegades més alt.

"A més, trobem altres indicadors. Per exemple, últimament s'han fet un gran nombre d'enquestes entre científics de molts països diferents i els seus resultats mostren que el frau ja no és un fenomen residual, sinó que està creixent", subratlla l'investigador de la UOC. L'última metaanàlisi (un estudi d'estudis) publicada sobre el tema va analitzar les dades de 43 enquestes fetes entre 1992 i 2020: del total de 23.228 investigadors participants, un 2,9 % admetia haver comès falsificació, manipulació o plagi, i un 12,5 % reconeixia alguna altra forma de pràctica qüestionable. A més, assenyalaven (en percentatges encara més elevats) que coneixien altres companys de professió que havien seguit conductes similars.

Solucions per posar fre al frau en la ciència

El frau científic i les males pràctiques tenen moltes conseqüències. En primer lloc, perjudiquen el funcionament mateix de la recerca, ja que els resultats erronis contaminen el registre científic sobre el qual altres investigadors construiran el seu treball en el futur. També provoquen una pèrdua de confiança del públic en general i, a més, poden tenir conseqüències sobre la vida de les persones. "En biomedicina, que és l'àmbit de recerca més important actualment en termes quantitatius, aquestes conductes poden tenir un efecte indirecte sobre la salut de moltes persones que s'hi veuen afectades perquè, per exemple, els medicaments o les cures proposades per a una malaltia no són efectius", assenyala Eduard Aibar.

Malgrat la gravetat de la qüestió, les solucions no són senzilles. Algunes de les mesures que s'estan provant són la creació de comitès d'integritat amb capacitat de sancionar les males pràctiques i no només de fer recomanacions. Aquests comitès han de ser també independents i transparents. Per abordar els aspectes més estructurals del problema, conclou Aibar, cal dissenyar una altra mena d'estratègies, més enllà de l'elaboració de codis ètics, i qüestionar la visió productivista de l'activitat científica, així com altres fetitxes contemporanis que hi estan associats, com l'impacte o l'excel·lència.

Aquesta recerca afavoreix l'objectiu de desenvolupament sostenible de l'ONU: 8, Treball decent i creixement econòmic.

Article relacionat

Aibar Puentes, E. (2024). El fraude y las malas prácticas científicas: Apuntes sobre la situación en España. Salux: revista de ciencias y humanidades, 10(18), 3-12: https://recerca.uoc.edu/documentos/67c602682eb22546dc72c4d2?lang=ca

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.