La falta de temps: quins efectes té l'estrès per al cervell, la salut i les relacions (i què es pot fer sobre aquest tema)

La sensació de falta de temps és un problema persistent en una societat moderna accelerada, en què sovint la gent sent que té l'obligació de fer-ho tot de pressa i malament, amb llistes interminables de tasques. Aquesta situació pot generar frustració i, en el pitjor dels casos, té conseqüències significatives per al cervell, la salut i les relacions. Experts en sociologia i neurociència de la UOC expliquen que, si entenem aquestes perspectives, podrem adoptar mesures per recuperar el control del temps i el benestar.

Segons dades recents del sindicat UGT, l'estrès laboral i la pressió de temps són factors clau en l'augment de les baixes per problemes de salut mental. L'any 2023, es van registrar més de 600.000 baixes laborals per trastorns mentals a Espanya, un 17 % més que durant l'any anterior. Un estudi de la Confederació de Salut Mental d'Espanya indica que el 15 % de les baixes més prolongades es deuen a l'estrès, i que aquesta és la segona causa de baixa laboral després dels problemes musculoesquelètics.

L'estrès laboral és el més prevalent a Espanya, però el financer i el personal també afecten la salut mental. Un 24,7 % de les persones ateses en l'atenció primària presenta algun problema de salut mental, segons el Ministeri de Sanitat. Un 6,7 % de la població pateix ansietat i un 4,1 % depressió, amb una prevalença lleugerament superior en dones i persones amb ingressos baixos.

La perspectiva sociològica: per què estem tan ocupats?

Francesc Núñez, professor dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC, explica l'escassetat de temps per mitjà del concepte d'acceleració, del sociòleg alemany Hartmut Rosa. "La vida en les societats contemporànies s'ha accelerat", afirma Núñez, "cosa que significa que la quantitat d'accions per unitat de temps ha augmentat". Tot i que els avenços tecnològics prometien estalviar temps, en molts casos han tingut l'efecte contrari.

Segons Núñez, encara que la tecnologia hagi accelerat processos com la producció, la comunicació i el transport, sembla que el temps esdevé més escàs. Un exemple és el correu electrònic, que prometia agilitzar la gestió i l'organització de la feina, però que avui ocupa més temps que abans. La vida quotidiana s'ha omplert de tràmits i regulacions: la necessitat de comprar bitllets, emplenar formularis i demanar cites en línia consumeix gran part del temps. La sobrecàrrega d'informació impedeix processar-la adequadament, explica el sociòleg.

Cada vegada queda menys temps per a activitats essencials, com ara menjar, dormir, passejar o conversar, fet que genera frustració i inseguretat. La presència constant de pantalles i l'acceleració del ritme de vida donen lloc, en paraules de Rosa, a una pèrdua de "ressonància amb el món", fet que provoca que la realitat perdi sentit per a les persones.

Aquesta pressió del temps i la pèrdua de sentit tenen com a conseqüència un augment de les baixes laborals per estrès, depressió i altres variants de malestar en relació amb la frustració i insatisfacció amb la pròpia vida i amb la incapacitat de fer front a totes les exigències, explica el sociòleg. Alhora, i malgrat l'aparent facilitat per establir relacions socials o contactes a través de la comunicació electrònica, augmenta la sensació de solitud, fins al punt que la població afectada pot necessitar suport institucional.

La neurociència de la pressió del temps

La neurocientífica Diego Emilia Redolar, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, ofereix una perspectiva neurocientífica sobre l'impacte de la pressió del temps. Explica que la pressió constant del temps, especialment quan es combina amb una percepció de falta de control, afecta tres regions cerebrals clau: l'amígdala, l'escorça prefrontal i l'hipocamp. "Quan tenim aquesta percepció de falta de control a causa de la pressió constant del temps, s'allibera cortisol", explica Redolar. "Aquest cortisol es manté al cos durant més temps del que seria recomanable, i actua en l'àmbit cerebral", afegeix.

L'amígdala, encarregada del processament emocional, esdevé hiperactiva per la pressió constant del temps, fet que pot donar lloc a ansietat. Aquest estat es veu agreujat perquè l'estrès fa augmentar les excrescències dendrítiques de les neurones presents en aquesta zona, que en potencien l'activitat i eleven el risc de respostes ansioses. D'altra banda, el cortisol, hormona alliberada durant l'estrès, afecta negativament altres àrees cerebrals clau. En l'escorça prefrontal, fonamental per a la presa de decisions, el raonament i l'eficiència cognitiva, la inhibició del cortisol provoca una disminució de la capacitat de prendre decisions encertades i de raonar de manera efectiva. No obstant això, aquests canvis són funcionals i s'acostumen a revertir quan l'estrès desapareix.

En contrast, l'hipocamp, essencial per a la memòria i l'aprenentatge, pateix efectes més duradors. L'estrès crònic atrofia les neurones piramidals i redueix la capacitat de l'hipocamp per consolidar informació. A més, inhibeix la neurogènesi, és a dir, la formació de noves neurones en aquesta regió, fet que afecta encara més la memòria i la capacitat d'aprenentatge. Així, mentre que l'escorça prefrontal es pot recuperar, l'amígdala i l'hipocamp poden experimentar canvis més persistents, amb conseqüències significatives per a la salut mental i cognitiva.

Recuperant el temps: estratègies contra l'estrès

Ambdós experts coincideixen que cal un canvi tant social com individual per fer front a aquest problema. Núñez proposa una transformació en la relació que establim amb el món per mitjà del llibre Reclaiming Conversation, de la psicòloga del MIT Sherry Turkle. L'obra destaca la importància de recuperar la conversa cara a cara davant dels efectes negatius de la comunicació electrònica, com ara la pèrdua d'empatia, la dificultat per escoltar, la superficialitat en els diàlegs, la distracció, la falta de concentració, el ghosting i la manca d'introspecció i creativitat. Turkle suggereix recuperar el benestar en l'era digital creant espais lliures de tecnologia, fomentant la introspecció i practicant la unitasca per millorar la concentració. També recomana aplicar la regla dels set minuts, per aprofundir en les converses i enfortir la comunicació conscient.

No obstant això, Núñez adverteix que no hi ha solucions màgiques per millorar la qualitat de vida. Activitats com delegar tasques, retirar-se a un monestir, fer ioga o agafar vacances poden oferir alleujament temporal, però no transformen la relació que tenim amb el món. El mateix passa amb l'ús de fàrmacs o drogues, que només proporcionen solucions superficials. Per aconseguir una vida plena i recuperar un món amb sentit, cal canviar la manera de ser al món. Això implica abandonar l'obsessió per controlar i posseir el que ens envolta, i acceptar, sense ressentiment, la indisponibilitat d'un món que ens confronta i desborda, conclou el sociòleg.

Per la seva banda, Redolar destaca que, tot i que no hi ha solucions fàcils per abordar la falta de temps, hi ha estratègies i tècniques de gestió que poden ajudar a recuperar una sensació de control i millorar el benestar. Fins i tot algunes tècniques simples, com ara fer llistes, poden resultar beneficioses. L'ús d'aquestes eines augmenta la percepció de control, i alguns estudis en neurociència indiquen que, com més gran és aquesta percepció, menys impacte té el cortisol en el sistema nerviós.

En el seu llibre La mujer ciega que podía ver con la lengua (2024), Redolar dedica un capítol sencer a l'estrès amb recomanacions per combatre'l, com ara fomentar la resiliència a través de l'esport, l'aprenentatge i l'activitat social: la pràctica d'activitat física trenta minuts al dia a l'aire lliure; la meditació i la consciència plena (mindfulness); la teràpia cognitivoconductual per reduir l'activitat de l'amígdala; un son i un descans adequats per recuperar l'equilibri emocional; una nutrició sana i uns hàbits saludables (evitar el consum excessiu de cafeïna i sucre), i el suport social en la família, els amics o la comunitat, per alliberar oxitocina. I el més important: cal aprendre a dir que no.