Com són els estereotips que promouen l'edatisme digital a Espanya?

Per què només una de cada tres persones majors de 75 anys fa servir internet? Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya (INE) de 2023, aquest percentatge és del 60 % entre els ciutadans de 65 a 74 anys, que utilitzen la xarxa per comunicar-se mitjançant eines com WhatsApp, mentre que entre els joves s'apropa al 100 %. La xifra és encara més baixa en el cas de l'ús de serveis bancaris en línia: només un 7,4 % dels majors de 75 anys fa compres en línia.

Un nou projecte de recerca de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) vol ajudar a mitigar aquest problema social rellevant, conegut com la bretxa digital grisa, que fa referència a la desigualtat en l'accés, l'ús i l'aprofitament efectiu de les tecnologies digitals entre les persones grans. Amb l'augment de la longevitat, una inclusió digital justa en la vellesa ha de ser una prioritat, ja que quedar-ne fora suposa una exclusió social significativa. Aquesta situació es va agreujar amb la pandèmia, que va posar de manifest la necessitat de polítiques actives per garantir l'exercici de la ciutadania digital també entre els adults majors. La hiperdigitalització ha arribat per quedar-se, i Espanya no n'és una excepció.

Lluitar contra els estereotips edatistes

L'envelliment ha estat objecte de discriminació social, i aquesta discriminació s'ha traslladat a la bretxa digital. Els més grans sovint se senten confosos amb l'ús de les tecnologies en àmbits com el transport públic, el pagament d'impostos o la sanitat pública. Segons recerques recents, és l'edatisme, més que l'edat cronològica, el que influeix en el fet que els productes digitals no estiguin dissenyats per a les persones grans. A més, aquests estudis també esmenten els autoestereotips que desincentiven l'ús de la tecnologia entre els més grans, com el sentiment de ser massa vell per al món digital.

L'edatisme és, per tant, un problema multidimensional que es manifesta a través d'estereotips (pensaments), prejudicis (sentiments) i discriminació (accions) contra les persones per la seva edat, segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

El projecte de recerca de la UOC #Vellisme

El nou projecte de recerca de la UOC, Digital ageism: Ageist stereotypes and the vicious circle of digital exclusion in Spain, #Vellisme, pretén combatre la desigualtat digital que afronta la gent gran a Espanya identificant els elements crítics i els estereotips més interioritzats per una bona part de la població que fomenten l'edatisme digital, a fi de promoure una digitalització justa entre aquest col·lectiu.

La recerca està liderada per Mireia Fernández-Ardèvol, investigadora del grup Communication Networks and Social Change (CSNC) de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC.

L'objectiu de #Vellisme és combatre la desigualtat digital en la tercera edat i ajudar els responsables polítics, el tercer sector i la indústria a ser més justos i inclusius. Aquest projecte està finançat per la Convocatòria Flash per donar suport a projectes de recerca sobre l'impacte social de les vides longeves de l'Observatori Social de la Fundació "la Caixa".

Trencar el cercle viciós de la discriminació

“Existeix un cercle viciós que perpetua l'exclusió de les persones grans en l'àmbit digital i que està format per tres elements: els estereotips i autoestereotips, la manca de dades i la inadaptació del disseny”, apunta Mireia Fernández Ardèvol

El primer element, els estereotips i els autoestereotips, són les suposicions generalitzades que creennocions edatistes que converteixen aquestes persones en marginats digitals, com ara que les persones grans no tenen interès o no poden aprendre a utilitzar tecnologies digitals.

El segon element és la manca de dades detallades sobre la vida digital de les persones grans. “Moltes dades disponibles fan un èmfasi excessiu en aspectes sanitaris, cosa que fomenta la una imatge d'aquestes persones principalment com a pacients. Això fa que s'obviï el seu paper com a contribuents, viatgers i consumidors de serveis culturals”, assenyala la investigadora.

Pel que fa al tercer element, els serveis i els productes digitals sovint passen per alt les necessitats i la important heterogeneïtat de les persones grans durant la fase de recerca i disseny. “El nostre objectiu immediat és abordar aquests estereotips i autoestereotips com a primer pas per millorar la manca de dades i la inadaptació del disseny a fi de trencar aquest cercle de discriminació”, indica la professora de la UOC.

Metodologia i impacte social

#Vellisme té com a objectiu mesurar i explicar els estereotips relacionats amb el món digital que s'observen al llarg de la vida i ho farà comparant diferents cohorts de la població espanyola.

L'equip investigador durà a terme una enquesta per identificar els estereotips d'edat associats a les habilitats digitals, amb una mostra representativa de 2.000 persones adultes de tot Espanya, sense límit superior d'edat. Per fer l'enquesta, combinarà qüestionaris telefònics i en línia. Els resultats d'aquesta investigació proporcionaran dades noves i originals sobre l'edatisme digital i també oferiran recomanacions als responsables de polítiques, empreses tecnològiques i entitats del tercer sector per fomentar una digitalització més equitativa i accessible per a les persones grans.

Així mateix, el projecte explorarà les relacions intergeneracionals i avaluarà la discriminació percebuda basada en l'edat. La finalitat és fomentar l'entesa i l'empatia entre grups d'edat per combatre els estereotips i promoure la inclusió equitativa.

L'enfocament de #Vellisme és únic en la recerca dels estereotips edatistes relacionats amb la discriminació digital en la vellesa en l'àmbit social. A més, el projecte té el valor afegit que proporcionarà recomanacions teòriques als responsables polítics i a la societat en general per promoure la conscienciació i trencar el cercle viciós de l'(auto)edatisme digital.

Aquesta recerca afavoreix l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) 10 de l'ONU, que busca reduir les desigualtats i té implicacions globals.

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.