“A Zimbàbue, a més de l’apartheid, s’hi sumava el gènere”

Tsitsi Dangarembga va néixer a la colònia britànica de Rhodèsia del Sud, actual Zimbàbue. Va passar part de la seva infància a Anglaterra, en una família d’acollida, i més tard es va formar en medicina a Cambridge, en psicologia a Harare i en cinema a Berlínl. És escriptora i cineasta i les seves obres, guardonades i reconegudes internacionalment, capturen l’heterogènia realitat social del continent africà i reflexionen sobre les marques del colonialisme en l’experiència personal i l’escriptura. La nova resident internacional del CCCB, amb la col·laboració de la UOC, ha parlat sobre la seva vida, com la va condicionar el fet de ser dona i negra, i com va acabar esdevenint escriptora i cineasta, i ho ha fet en el seu acte de presentació als mitjans de comunicació, celebrat a Barcelona el 12 de febrer.

Dangarembga ha explicat que ja de ben petita es va adonar que la seva condició de dona l’estava determinant i limitant: “no se’m permetia fer el mateix que als meus germans i de seguida em vaig adonar que era pel meu cos”. Quan volia fugir d’aquests sentiments, usava “la imaginació i la lectura”. I és que no només vivia en un entorn que discriminava per gènere, sinó també per sexe: “A Zimbàbue, a més de l’apartheid, s’hi sumava el gènere”, declara. 

Quan comença a escriure?

Dangarembga recorda que no trobava obres literàries on s’hi veiés representada. Però un moment de la història ho va canviar tot: “les dones americanes van començar a tenir representació i això em va inspirar per començar a escriure”. “Escrivia sobre els meus desitjos, però això no encaixava amb la realitat de Zimbàbue”, recorda.

Quan ja vivia a Anglaterra, va topar-se amb una de les editorials on havia enviat la seva primera novel·la. “Una editorial de Londres va rebre el meu manuscrit i un editor africà, que tenia experiències amb l’apartheid, em va trucar. Sense ell no hauria tingut representació. Així vaig començar a ser escriptora”. 

Se la considera la millor escriptora africana de la seva generació i compta amb premis de prestigi com el Premi de la Pau de la Fira del Llibre de Frankfurt (2021), el PEN Printer Prize (2021) o el Windham-Campbell de literatura (2022) de la Yale University. En l’àmbit editorial, destaquen l’assaig Mujer y negra (Plankton Press, 2024; 2022 en anglès) i la trilogia semiautobiogràfica inaugurada amb Neguit permanent (L’Agulla Daurada, 2023; 1988 en anglès), que la va consagrar com a escriptora.

El 2021 va publicar-ne l’última part, This Mournable Body (Faber & Faber), finalista del Booker Prize i que pròximament estarà traduïda al català.

Quan comença a fer cinema?

Dangarembga va estudiar cinema a Berlín. I recorda que, igual com va passar en la literatura, “les persones melanitzades estaven només representades com a apartheid”. Calia trencar amb aquest estigma. 

Un dels aspectes que més li va cridar l’atenció del cinema era “la narrativa de les imatges en moviment” perquè “s’acceptava com a certa”. I “la proposta de narratives de dones em va agradar molt”, ha explicat.

Dangarembga també ha parlat del concepte del “divident jove”, és a dir, inversió estrangera adreçada a joves cineastes africans. “Així aconsegueixen uns recursos econòmics que d’altra manera no tindrien”. El que passa, però, “és que aquestes inversions venen de fora l’Àfrica i les històries que expliquen aquests joves han de satisfer aquests altres països”. A més, el que acaba passant és que “els joves que tenen èxit acaben marxant cap al nord global”, ha remarcat. 

Dangarembga ha participat en pel·lícules com Neria (1993) o Everyone’s Child (1996), considerades fites en la història del cinema de Zimbàbue, i ha fet de jurat a la Berlinale. També és fundadora d’algunes de les plataformes més destacades de dinamització del la creació feta per dones a l’Àfrica com l’International Images Film Festival for Women (IIFF) i l’Institute of Creative Arts for Progress in Africa Trust (ICAPA), i està al capdavant de la productora audiovisual Nyerai Films.

Activitats a Barcelona

• 24-02 No Simple Way Home. Un documental sobre l'alliberament de Sudan del Sud 
• 26-02 Akuol de Mabior. Pertànyer a un continent 
• 04-04 Milisuthando. Un documental sobre créixer durant l'apartheid 
• 05-04 Milisuthando Bongela. L'arxiu de l'apartheid

Programa de residències internacionals

El programa de residències internacionals del CCCB, en el qual s’emmarca la seva estada a la ciutat, acull entre el 2024 i el 2027 nou figures dels àmbits del pensament, el periodisme i la creació d’arreu del món amb l’objectiu de generar projectes conjunts i de possibilitar els vincles amb pensadors i institucions locals. El primer “Resident CCCB” (juny-juliol 2024) va ser Patrick Radden Keefe, periodista d’investigació dels Estats Units i un dels referents de la no-ficció literària. El va seguir la també periodista i escriptora Eliane Brum, reconeguda activista pel clima de Brasil (setembre-desembre 2024).

Aquest projecte és possible gràcies al suport i finançament de la Fundació Privada Mir-Puig i la col·laboració de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).