"Volem que la UOC sigui capdavantera i també un motor de canvi i de progrés social"

Xavier Prats Monné és el nou president del Consell Assessor de la Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya. El Consell és un òrgan consultiu que té per objectiu garantir una àmplia representació de la societat catalana en el funcionament de la institució. En aquesta entrevista, Prats comparteix quins són els seus principals objectius com a president del Consell i quina és la visió que guiarà la seva presidència.

Prats, que és president del Patronat de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona i conseller de l'Institut Jacques Delors de París, és llicenciat en Antropologia Social per la Universitat Complutense de Madrid i posseeix postgraus en polítiques de desenvolupament econòmic i estudis europeus. Ha estat reconegut amb un doctorat honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili i el 2016 va rebre l'Orde d'Alfons X el Savi a Espanya. Així mateix, va ser director general de Salut i Seguretat Alimentària entre el 2015 i el 2018 a la Comissió Europea i va liderar polítiques i programes de la Unió Europea en salut pública i seguretat alimentària. Anteriorment, del 2011 al 2015, va ser director general d'Educació i Cultura, càrrec en què va gestionar iniciatives com Erasmus, Marie Curie i Europa Creativa. També és assessor especial de Teach For All, una organització global sense ànim de lucre dedicada a ampliar les oportunitats educatives a tot el món.

Vostè s'ha estrenat fa poc en la presidència del Consell Assessor. Quines són les funcions que se li reserven com a president d'aquest òrgan?

Diria que la meva funció més important és garantir que el Consell Assessor actuï com un aliat estratègic de la UOC, aportant idees i punts de vista que ajudin a enfortir la missió de la Universitat d'oferir una educació de qualitat oberta, innovadora i transformadora per a tothom.

Per tant, crec que la meva primera responsabilitat com a president és crear un espai on les opinions i les experiències de tots els membres es posin al servei de la Universitat. Això vol dir fomentar un clima de col·laboració per assegurar que les diverses perspectives del Consell convergeixin en propostes que marquin un impacte real i constructiu.

La força del Consell Assessor és la seva diversitat —de trajectòries professionals, d'idees, de gènere— i la gràcia de ser-ne el president és treure'n tot el partit.

Sota la seva presidència, on vol posar el focus i quins són els objectius que es planteja assolir?

Com que sempre s'és a temps de ser menys ambiciosos, espero que al final dels meus quatre anys de mandat el Consell Assessor hagi contribuït a assolir dos objectius estratègics de la UOC. El primer és apropar encara més la UOC a la societat, anticipant els reptes que sens dubte vindran i impulsant iniciatives que connectin amb el nostre entorn cultural, econòmic i professional. I donant més visibilitat al que la UOC ofereix a la societat: crec que, tot i el progrés assolit en tres dècades, l'impacte i el potencial de la UOC com a universitat amb una missió d'utilitat pública no són prou coneguts, ni per les institucions ni per la ciutadania.

El segon objectiu és la sostenibilitat de la UOC. Aquesta universitat és un exemple únic d'accés inclusiu combinat amb qualitat acadèmica: espero treballar amb els altres membres del Consell per preservar aquest model únic i donar-li estabilitat financera i institucional.

Volem que la UOC sigui sostenible i augmentar el seu lideratge en l'ecosistema educatiu: que continuï sent no només una institució acadèmica capdavantera, sinó també un motor de canvi i de progrés social. Espero que puguem teixir prou connexions amb universitats, centres de recerca, agents socials i societat civil per obrir noves vies d'innovació i col·laboració.

Quina importància tenen les col·laboracions entre institucions educatives i empreses i quins resultats s'esperen d'aquestes aliances?

Les universitats amb finalitat pública com la UOC han de ser independents dels interessos particulars, però no indiferents a l'interès general: les aliances amb l'empresa serveixen per enfortir la posició de la UOC com a líder en educació digital, impulsar la innovació en la societat del coneixement i contribuir al progrés tant de l'acadèmia com de l'economia.

Esperem que aquestes col·laboracions donin com a resultat investigacions de més impacte i programes de formació millorats que creïn ciutadans globals, i que ofereixin més oportunitats de mobilitat estudiantil i de beques internacionals.

Les col·laboracions amb empreses ens permeten mantenir-nos a l'avantguarda de la innovació digital i proporcionar als nostres estudiants habilitats pràctiques i rellevants per a la indústria i la societat, mentre que les empreses obtenen accés a talent i solucions innovadores.

En els pròxims anys, en quins àmbits creu que la UOC pot tenir més possibilitats d'incidir? En quins aspectes pot millorar i què necessita per fer-ho?

Crec que la UOC té una gran capacitat d'incidència, sobretot en la formació contínua i la inclusió educativa: són les àrees centrals de la missió de la UOC, i també aquelles on la nostra societat té més necessitats i el sistema universitari menys capacitat de satisfer-les.

La nostra universitat es pot consolidar com a referent en educació digital per contribuir a construir una societat més justa i equitativa i crear un ecosistema d'aprenentatge que respongui i s'adapti a les necessitats de les persones. Podem oferir oportunitats d'aprenentatge a persones de tots els àmbits, incloses aquelles amb trajectòries més complexes.

Per aconseguir-ho, hem de millorar constantment les nostres capacitats pedagògiques, la nostra infraestructura digital i el ritme d'adopció de les innovacions tecnològiques en educació. Això requereix, sobretot, estabilitat jurídica i sostenibilitat financera.

El que necessita la UOC és, d'una banda, resoldre la seva indefinició jurídica per poder operar amb més flexibilitat i eficàcia. Des dels nostres orígens tenim una missió d'universitat pública i una governança de fundació privada, i patim dels inconvenients d'ambdós models. D'altra banda, necessitem un contracte plurianual amb els poders públics que asseguri el finançament adequat per mantenir la competitivitat acadèmica i tecnològica.

La intel·ligència artificial és, sens dubte, un dels aspectes que marcarà més el futur de l'educació superior els pròxims anys. Quins reptes creu que té la UOC al davant en aquest àmbit en particular?

La intel·ligència artificial transformarà l'educació superior tan profundament com la resta de les nostres societats. La UOC no serà una excepció: també haurà de repensar la seva tecnologia i el model pedagògic. En certs aspectes, la UOC està més avançada que altres universitats perquè va néixer digital, però, per la mateixa raó, el repte de mantenir el lideratge quan la tecnologia es fa omnipresent és més important.

Crec que l'objectiu ha de ser utilitzar la IA per empoderar els nostres estudiants en el reconeixement i la gestió del seu propi desenvolupament competencial i connectar-los directament amb les necessitats del mercat laboral i de la societat.

L'experiència d'una aula virtual aviat serà radicalment diferent de la d'avui: més immersiva, sens dubte, i tècnicament més sofisticada. Per exemple, podrem monitorar amb gran eficàcia els hàbits d'aprenentatge i les preferències pedagògiques individuals dels nostres 90.400 estudiants per incrementar la seva satisfacció i productivitat i reduir l'abandonament. La IA no només pot millorar l'educació, sinó reinventar-la posant l'estudiant al centre d'una experiència d'aprenentatge personalitzada i adaptativa, en un entorn digital més ètic i segur, amb itineraris formatius flexibles i millors sistemes de gestió acadèmica.

A banda de la IA, quina altra tendència o aspecte cal que una universitat com la UOC tingui en compte per tal de mantenir el seu lideratge com a universitat en línia?

Crec que la tendència dominant en educació superior serà l'aprenentatge al llarg de la vida, impulsat per la ràpida evolució tecnològica i els canvis socials que ja estem experimentant. Si avui el coneixement es renova a un ritme sense precedents i la IA transforma radicalment el mercat laboral, la idea d'estudiar fins a obtenir un títol i després aplicar el que has après durant 40 anys de vida laboral no és gaire plausible. I, malgrat això, els sistemes educatius encara estan organitzats com fa cent anys.

Crec que l'educació evolucionarà cap a un model que ofereixi accés permanent al coneixement produït per les universitats, i no accés restringit a cohorts successives d'estudiants. Aquest nou paradigma implica que les institucions educatives hauran de proporcionar plataformes i recursos que permetin accedir de manera flexible i contínua a continguts actualitzats, cursos modulars i oportunitats d'aprenentatge personalitzades. La UOC, amb la seva experiència en educació en línia i el seu enfocament en l'aprenentatge continu, ja està excepcionalment ben posicionada per oferir solucions innovadores; el que no té encara són els recursos humans i financers per assolir aquesta transició.

Com avalua l'impacte de la UOC en l'accés a l'educació superior i en la transformació social?

Crec que en 30 anys la UOC ha emergit com un agent transformador: va ser pionera en educació digital no solament a Catalunya, sinó al món; ha trencat barreres geogràfiques i socials, i ha obert les portes del coneixement a col·lectius tradicionalment exclosos de l'educació superior de qualitat.

Moltes universitats tradicionals solen predicar l'accés universal i practicar l'accés exclusiu: fan de la dificultat d'accés dels estudiants a la seva institució una qüestió de prestigi, i publiquen amb orgull percentatges descoratjadors de candidats admesos. L'impacte de la UOC consisteix a fer el contrari: la combinació d'accessibilitat, flexibilitat i qualitat fa que la UOC sigui un actor clau en la transformació digital de l'educació superior i en la democratització de l'accés al coneixement.

El model de la UOC és especialment valuós per a les persones que volen una educació de qualitat i no poden accedir-hi presencialment per raons geogràfiques, laborals o personals. Per a qui ha d'equilibrar responsabilitats familiars i creixement acadèmic, per exemple: 3 de cada 10 estudiants de la UOC tenen fills, comparat amb 1 sol de cada 100 en les universitats presencials. I avui la UOC acull la meitat de l'alumnat universitari amb discapacitat certificada de tot Catalunya.

A mesura que el coneixement i l'educació es vagin fent més determinants per als individus i per a la societat, l'impacte de la UOC en termes d'accés, inclusió i diversitat també creixerà. Però la UOC no es limita a transmetre coneixement: també el crea, i de qualitat; en l'àmbit de la recerca, sobretot sobre l'impacte de la tecnologia en la societat, la UOC ha aconseguit un impacte considerable en producció científica.