"Els algorismes de les plataformes turístiques poden influir en com, quan i on viatgem"

L'última edició del Premi UOC-Santander a la millor estada postdoctoral a la UOC el 2024 ha recaigut en Maartje Roelofsen, investigadora del grup de Geografia cultural de la Wageningen University, que ha desenvolupat la seva recerca a la UOC dins del grup Noves perspectives en turisme i oci (NOUTUR). Des del 2021, ha participat en el projecte Processos adaptatius i impactes de l'economia de plataformes turístiques a Espanya en un context de canvi continu: una anàlisi des d'una comparació territorial. A més, entre el 2020 i el 2023, Roelofsen va formar part del projecte Desafiar el capitalisme de plataformes des de dins: un estudi sobre l'activisme digital, que explora com els usuaris de plataformes mobilitzen els seus esforços i accions directes cap a les empreses de plataformes per aconseguir canvis en les seves pràctiques i polítiques.

En aquesta entrevista, Roelofsen reflexiona sobre la importància de premis com el UOC-Santander en el suport a la recerca i comparteix algunes de les conclusions principals del seu treball.

Com creu que el Premi UOC-Santander contribueix a realçar el valor de la seva recerca?

El premi crea un espai i un impuls per reflexionar públicament sobre la feina que he dut a terme durant un període molt concret de la meva trajectòria acadèmica, i estic molt contenta de tenir aquesta oportunitat. Aquest tipus de reconeixement a un projecte postdoctoral no és habitual ni evident. En molts contextos, una estada postdoctoral té un caràcter transitori, serveix de pont entre el final del doctorat i el començament d'una feina en un altre lloc. Alguns utilitzen aquest període, normalment d'un o dos anys, per finalitzar la redacció de projectes o per desenvolupar noves vies de recerca. Per a molts postdoctorands també és una època d'incertesa i previsió d'una futura ocupació, dedicada a l'enviament de sol·licituds de finançament i a l'assistència a entrevistes de feina. Com que la meva estada postdoctoral es va prolongar durant tres anys, vaig tenir l'oportunitat de desenvolupar i treballar en un projecte totalment nou. Quan vaig rebre la notícia del premi, em vaig posar immediatament en contacte amb els meus col·laboradors de NOUTUR-UOC per compartir el reconeixement. Ho dic perquè el premi sembla que se centra en l'investigador individual, però tota la feina que he fet durant la meva estada a la UOC s'ha basat completament en la participació, l'estímul, la retroalimentació i l'aportació d'altres. Aquests "altres" són col·legues, participants en la recerca, mentors, familiars i amics. En concret, dec molt a la Julie Wilson, la Soledad Morales Pérez, el Lluís Garay Tamajón i la Mar Alsina Folch, que em van acollir i van col·laborar amb mi gairebé diàriament.

Per què és important reconèixer els investigadors i quins criteris creu que s'han de tenir en compte a l'hora d'avaluar la seva feina?

El reconeixement de la feina que fem com a investigadors, sigui a través de premis o de qualsevol altra manera, és molt important, sobretot en moments en els quals el coneixement i la cerca d'aquest es veuen fortament limitats a causa de les agendes polítiques en determinats contextos. És precisament en aquests moments, però també en temps de relativa estabilitat, quan el suport i el reconeixement institucional són realment crucials. Quant a criteris diferents dels que s'utilitzen per assignar el premi, potser l'investigador o investigadora podria afegir el seu propi criteri, alguna cosa que consideri important destacar i que realment hagi possibilitat positivament la seva feina. Per exemple, poder destacar les circumstàncies i les col·laboracions que permeten als investigadors prosperar.

Part de la seva recerca l'ha dut a terme amb el grup NOUTUR. Per què va triar la UOC i com valora el seu pas per ella?

Com a investigadora de tecnologies digitals, em va semblar que la història de la UOC i el seu model d'ensenyament encaixaven perfectament amb mi. I quan, un any abans del postdoctorat, vaig conèixer els meus futurs companys en una conferència, vaig pensar que els nostres interessos de recerca coincidirien perfectament si treballéssim junts. I així va ser, també a escala departamental. Però treballar en una universitat en línia va ser una cosa totalment nova. Jo venia d'un entorn de treball més "analògic", així que no em va ser fàcil acostumar-me a un entorn de treball molt digitalitzat. Però després de la meva primera reunió en línia amb els meus col·legues de NOUTUR i del departament d'EEE, em vaig convèncer que era possible crear un entorn obert, estimulant i de companyonia. Em vaig sentir com a casa. Altres parts del meu treball les vaig continuar fent en un lloc físic i em va encantar treballar a la nova oficina de Barcelona, al Poblenou, que a més em quedava a prop de casa. Però el que de debò va marcar la meva estada postdoctoral va ser que va coincidir amb la pandèmia de la COVID-19, ja que vaig començar el novembre del 2020. Va ser una època increïblement difícil per a molta gent, però, així i tot, em vaig sentir recolzada en la meva feina des del principi. No només pels meus col·legues de NOUTUR, sinó també per una institució que tenia tota aquesta infraestructura en línia fàcilment disponible per continuar treballant i compartir aquest coneixement amb altres sobre com fer-ho. Em va ajudar a superar moments difícils.

El seu camp d'estudi aborda la digitalització del sector turístic. Quina importància tenen les plataformes digitals en aquest àmbit?

Encara que plataformes com Airbnb i Booking.com encara puguin considerar-se noves en el discurs públic, les infraestructures digitals bàsiques que sustenten moltes d'aquestes plataformes tenen unes arrels que es remunten a la dècada dels 60. Per exemple, els sectors relacionats amb el turisme, com l'aviació, van ser històricament uns dels primers a digitalitzar els processos de treball en aquells anys, començant pels sistemes informatitzats en xarxa per reservar seients a les aerolínies (el Computer Reservation System). Si ens fixem en aquells sistemes, que anaven fonamentalment dirigits a economies centrades en l'eficiència i a la maximització dels beneficis de les empreses, veiem que hi ha moltes similituds amb les plataformes turístiques que tenim avui dia. Assumeixen el paper de mediadors en l'intercanvi monetari de productes o serveis que existeixen des de fa temps en la indústria turística, com l'allotjament o la guia turística. Però aquestes plataformes també són noves en altres aspectes. Han proporcionat els mitjans per monetitzar certs tipus de feina quotidiana que en un passat la gent no hauria considerat oferir professionalment, com l'hostalatge, la conducció o la neteja. I han proporcionat xarxes globals perquè les persones es connectin entre elles i intercanviïn, comprin o venguin. En molts contextos, aquestes plataformes també han desafiat greument i eludit indegudament les normatives vigents en matèria laboral o d'ús d'habitatges residencials amb finalitats turístiques. A més, els algorismes en els quals es basen aquestes plataformes han adquirit un poder significatiu en la reconfiguració de l'espai turístic i la mobilitat global. La seva capacitat real d'influir en com, quan i on viatja la gent és real. En aquest sentit, aquestes plataformes són més importants que mai.

Quines són les conclusions principals de la seva recerca fins al moment?

El març del 2020, el turisme es va paralitzar per complet en la majoria dels països, i durant els anys posteriors va continuar patint greus restriccions. Això va tenir conseqüències importants no només per al sector de l'allotjament tradicional, sinó també per als qui participaven en economies de plataforma. Els amfitrions professionals que havien depès completament de les seves residències per generar ingressos van haver d'interrompre immediatament les seves activitats per motius de salut i de seguretat, i van veure com els seus ingressos s'evaporaven. El que vam descobrir a través de les entrevistes amb els amfitrions d'Airbnb va ser que la pandèmia els va fer adonar que dirigir el seu propi negoci a través d'una plataforma comporta certs riscos que abans no havien contemplat. Estaven treballant amb programari, no per a una empresa que pogués assegurar-los uns ingressos i suport en temps de crisi. Durant la pandèmia, els models de negoci d'aquestes grans plataformes van posar en evidència la vulnerabilitat dels seus usuaris. A més, com a empresa amb seu als Estats Units, la idea que Airbnb tenia de l'hostalatge i de la neteja sovint no era representativa d'uns estàndards que fossin culturalment desitjables per als amfitrions. La majoria dels amfitrions que vam entrevistar acceptaven les condicions de la plataforma només per poder apropiar-se de la seva infraestructura digital i operar en el seu mercat. Però mentre ho feien, mantenien els seus propis valors culturals i pràctiques d'acolliment. En molts casos, els usuaris d'aquestes plataformes es mostren crítics amb els efectes que tenen les seves eleccions i, en alguns casos, s'uneixen per pressionar les empreses de plataformes perquè canviïn els seus models de negoci o les autoritats locals que pretenen regular l'activitat de les plataformes. Durant la crisi, alguns amfitrions van recuperar el lloguer a mitjà i llarg termini, però van ser excepcions i, en general, de caràcter temporal. La majoria han tornat a la forma de negoci habitual o han deixat d'oferir allotjament.

Quines iniciatives està duent a terme actualment o té previst continuar en aquesta línia de treball?

El meu interès s'ha centrat en la mà d'obra que sosté l'economia del lloguer a curt termini. La recerca acadèmica continua centrant-se molt en com plataformes com Airbnb i Booking.com incentiven el lloguer a curt termini i contribueixen a les crisis de l'habitatge, que són un resultat important i, alhora, un incentiu per al capitalisme de plataforma. Se sap molt menys sobre com les plataformes de lloguer a curt termini recorren a personal de neteja i altres proveïdors de serveis que a vegades treballen en condicions poc segures. M'agradaria fer més visible aquest aspecte a través del meu treball, ja que es va convertir en un tema destacat en les entrevistes que vaig mantenir amb amfitrions de plataformes en l'última dècada. Amb un grup interdisciplinari d'investigadors, actualment estic estudiant quins recursos, serveis i suports són necessaris per al benestar del personal de neteja que treballa en aquest sector de l'allotjament i l'hostalatge en general.

Com pot beneficiar-se el sector turístic actual de les aportacions científiques dels projectes en els quals ha participat? 

Malgrat les regulacions relacionades amb el lloguer a curt termini en contextos com Barcelona, crec que és important no centrar-se únicament en les plataformes i empreses que permeten el lloguer a curt termini, sinó pensar més àmpliament en com abordarem la qüestió general que l'habitatge continua sent vist i promogut com una classe d'inversió i finançament. Podem veure que els habitatges de lloguer a curt termini estan adoptant diferents formes i es dirigeixen a persones amb una mobilitat diferent, més enllà dels turistes. Hi ha molts grups de persones que han de llogar en condicions insegures i temporals perquè encara hi ha possibilitats d'oferir aquest tipus d'allotjament i les alternatives són limitades.

Més enllà d'això, com podrien plataformes com Airbnb aconseguir una integració més sostenible en la nostra societat?

Ja existeixen algunes empreses de plataformes que podrien considerar-se més sostenibles en comparació amb les grans signatures del sector del lloguer a curt termini. Fairbnb, una cooperativa, o HomeExchange, són plataformes més petites en termes de base d'usuaris i escala. Tenen un concepte de l'hostalatge centrat en una trobada i una estada transcendents, més enllà d'un simple intercanvi de claus. Algunes d'aquestes plataformes investiguen primer detingudament els contextos en els quals volen operar i tenen en compte la normativa local existent i les qüestions en joc en relació amb la densitat turística, l'habitatge, la mà d'obra, la fiscalitat, etc. Les empreses de plataformes també poden anticipar-se i qüestionar-se quines possibles conseqüències negatives tindran les seves accions en relació amb la sostenibilitat, abans fins i tot de concebre i implantar el seu programari. Quin tipus d'efectes no desitjats podrien tenir les pràctiques d'aquestes empreses? Són conscients que són responsables d'això? En una reunió a la qual vaig assistir la setmana passada, la professora Mary Gilmartin em va parlar del concepte d'"exnovació", és a dir, el procés d'interrompre o eliminar una pràctica o tecnologia no sostenible. Això succeeix amb certes "innovacions" que s'introdueixen en el sector del turisme i de l'hostalatge com a tecnologies que es venen com una solució, però que en realitat agreugen problemes estructurals majors, com la crisi de l'habitatge o unes condicions laborals insostenibles. L'"exnovació" també ens permet pensar molt més en el que ja existeix, en lloc de centrar-nos en la novetat.

Com creu que el seu camp de recerca pot contribuir a afrontar els reptes presents i futurs del sector turístic?

El meu camp de recerca exerceix un paper important a l'hora de documentar la complexitat dels problemes relacionats amb el turisme que es desenvolupen en llocs determinats al llarg del temps. És un camp de recerca que també mostra com els temes generals de la societat s'entrellacen de manera crucial amb el turisme, com l'habitatge, el treball, la migració, la digitalització i moltes altres qüestions que estan fortament condicionades per les tendències polítiques. Crisis contemporànies com la climàtica i la pandèmia de la COVID-19 han exercit pressions noves sobre el futur del turisme i han portat la mobilitat turística literalment a les llars. El sector turístic encara té molt marge de maniobra per beneficiar-se d'una recerca que articuli amb audàcia una cultura de l'hostalatge que beneficiï una comunitat més enllà dels guanys a curt termini. I hi ha moltes oportunitats per tornar a centrar l'atenció en el valor del quotidià i l'inesperat que podem trobar en la proximitat. Mobilitat amb baixes emissions de carboni, turisme regeneratiu i economies de dònut, decreixement, condicions i salaris dignes per als treballadors del turisme... Tots aquests temes suggeridors aborden actualment els futurs reptes del turisme. 

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.