"L'educació fa servir dades de l'estudiant per prendre decisions, però potser oblida altres fonts d'informació"

Laia Blasco, investigadora del grup Disseny, Art, Tecnologia i Societat (DARTS), professora dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació i directora del grau d'Arts de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), va desenvolupar la seva tesi doctoral, titulada Visualizar planes de estudios para ver competencias, crear visualizaciones para generar preguntas, en el marc del programa de doctorat de Tecnologies de la Informació i de Xarxes de la Universitat. Per aquest treball va rebre recentment el premi UOC-Santander 2024 a la millor tesi interdisciplinària. La ja doctora ens explica els continguts, la metodologia i les conclusions de la seva premiada tesi, així com la seva experiència en aquest autèntic periple vital que li ha costat deu anys dur a terme.

En primer lloc, què ha suposat rebre el premi UOC-Santander 2024 a la millor tesi interdisciplinària?

La veritat és que em va fer molta il·lusió tenir aquest reconeixement, que a més és sobre una manera de fer, la interdisciplinaritat, amb la qual estic treballant en l'actualitat i que m'interessa especialment.

Com ha estat l'experiència del teu projecte de tesi doctoral a la UOC?

La meva trajectòria fent la tesi és una mica particular, perquè és de molt llarg recorregut. Jo soc professora a la UOC, i la tesi ha conviscut amb això, ha estat una companya de viatge durant molt de temps. Poder fer la tesi doctoral a la UOC m'ha permès regular-la d'una manera segurament més fàcil que si l'hagués fet en un altre lloc, perquè han passat moltes coses durant el període de la tesi que no eren pròpiament la tesi. He pogut anar-la regulant, aturant-la si era necessari, o fer-la més intensa o lleugera segons el moment, per poder anar compaginant-la amb tota la resta al llarg dels pràcticament deu anys que m'ha portat.

La teva recerca porta per títol Visualizar planes de estudios para ver competencias, crear visualizaciones para generar preguntas. Què és el que et va convidar a interessar-te per aquest tema? I quin era l'objectiu principal de la teva tesi?

La motivació inicial és una mica casual, però al llarg del temps he vist que tenia el seu sentit i que en realitat diu molt sobre mi. Jo vaig arribar a la UOC l'any 2010 com a professora, quan estàvem en plena implantació de l'Espai Europeu d'Educació Superior. Els programes s'estaven adaptant a aquest nou marc europeu, i llavors començava a sorgir un concepte que acabaria sent molt important, el de les competències. Tothom en parlava, semblava que havien de ser el centre de la formació i estructurar els programes formatius.

Després, el 2013 vaig fer un curs sobre visualització amb una eina que em permetia visualitzar dades i plantejar-les com a xarxes, veient les relacions que hi havia entre els diferents nodes. Llavors, per curiositat, se'm va ocórrer intentar visualitzar els programes formatius com a xarxes. Aquesta curiositat va ser la llavor de la qual vaig començar a estirar.

El que vaig fer llavors va ser començar a desenvolupar un prototip que visualitzava les diferents assignatures d'un programa formatiu relacionant-les en funció de les competències que compartien. Això em permetia visualitzar els plans d'estudis tenint en compte les competències de les quals tothom parlava, però que fins llavors no deixaven de ser una llista d'elements que l'estudiant havia d'adquirir, però que quedaven desconnectades de les assignatures.

Vaig començar a testar i a afinar el prototip, i a parlar amb col·legues i professors per veure si ells hi trobaven sentit, i vaig començar a veure que, a través d'aquesta visualització, es podia començar a parlar d'aquests programes i de les competències, i fins i tot a qüestionar-les. D'alguna manera, aquesta intuïció, que al principi era molt innocent, el fet que potser jo no estava entenent bé les competències, va resultar ser una mica el quid de la qüestió per posar en primer pla un problema molt més extens i general.

Llavors, per què consideres que falta visibilitat de les competències en els plans d'estudis universitaris?

Les competències en el context de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) són una cosa que ha d'articular el pla d'estudis. Però, si bé vaig trobar algunes recerques que tractaven de visualitzar plans d'estudis i les competències com a fites, no vaig trobar propostes que relacionessin les assignatures i les competències. A partir d'aquesta intuïció inicial i de la falta de treballs en aquesta línia, inicio un procés d'experimentació i construcció d'un prototip que interroga aquesta falta de visibilitat.

La primera subpregunta que planteja la teva tesi és: com seria possible visibilitzar aquestes competències?

Sí, aquesta pregunta de tipus més pràctic és la que mou la construcció del prototip. Tant el procés de construcció d'aquest prototip com el mateix prototip en si tracten de donar resposta a aquesta pregunta.

I la segona subpregunta és: quines implicacions tindria visualitzar el desenvolupament competencial amb dades de l'estudiantat?

Aquesta segona pregunta és una mica més especulativa. Què passaria si monitoréssim el pas de l'estudiant pel pla d'estudis i el seu desenvolupament competencial, entre altres aspectes? En la tesi hi ha una especulació visual, perquè hi ha un esbós de prototip que l'especula, però el que dispara aquesta pregunta són una sèrie de qüestions. Què passa si ho fem? Quines implicacions té? Té sentit reduir l'estudiant i el seu desenvolupament competencial a dades? Aquest exercici d'especulació planteja una sèrie de reflexions que són pertinents en el context de l'educació datificada del qual formem part.

Quina metodologia has utilitzat en el teu treball? Podries explicar en què consisteixen les cinc fases que has seguit (Escoltant, Experimentant, Construint, Provant i Reflexionant)?

De la mateixa manera que la tesi és multidisciplinària, la metodologia també és una multimetodologia, que va agafant parts de diferents metodologies pròpies dels diferents camps amb els quals es relaciona el treball. Hi ha una part de recerca-acció, una altra de recerca crítica, una altra de processos de disseny… I després hi ha un paraigua més general, que és el practice-based research i la recerca artística, que, a través de la construcció d'artefactes, cerca generar preguntes que ens portin una mica més lluny, que ens facin pensar i que siguin fins i tot una mica incòmodes.

El procés es planteja seguint unes fases. En la primera fase, Escoltant, observo el que els passa a les persones que es relacionen amb els plans d'estudis, i parlo amb elles. És una primera aproximació que permet conèixer les necessitats, els interessos i els buits. Molt lligada a aquesta va la segona fase, l'Experimentació, en la qual tracto de començar a desenvolupar una visualització i a preguntar als actors què és el que veuen, què és el que no veuen, com veuen l'artefacte, etc. Aquesta fase té diferents iteracions: experimento, pregunto, faig canvis, tinc una nova versió, etc.

Una vegada que ja compto amb aquestes proves, passo a Construir el prototip funcional que després podré fer servir, una fase en la qual també hi ha diferents iteracions. Després, el que faig és Provar el prototip, que utilitzo per analitzar les dades de tots els programes de grau de la Universitat. I l'última fase, Reflexionant, l'he situat al final, però en realitat està present en totes aquestes fases, perquè, cada vegada que s'ha iterat en les diferents fases, hi ha una sèrie de conclusions que han alimentat el prototip i unes altres que n'han sortit i han estat llavors per a reflexions una mica més àmplies sobre competències, el sistema universitari, l'educació datificada o el sentit de visualitzar.

I quines serien aquestes conclusions incòmodes de la teva recerca?

Són conclusions en les quals, d'una banda, hi ha evidències que la noció de competència és problemàtica i, de l'altra, la noció de resultat d'aprenentatge, que és la que ara ens empenyen a fer servir, és encara més problemàtica. Aquesta és una conclusió que podria ser incòmoda, perquè significa que durant deu anys tots hem estat dissenyant plans d'estudis a partir d'unes contradiccions importants.

D'altra banda, les conclusions també posen en qüestió el règim de dades i d'algorismes que governen i estructuren els ensenyaments, tant els que són en línia com els presencials. L'educació en general està prenent les dades com una font fonamental per a la presa de decisions, però potser està oblidant altres fonts de coneixement, i això tal vegada pot ser també incòmode d'escoltar.

En resum, la meva tesi juga amb el que es mostra i el que s'amaga. Una visualització ens mostra coses, però sempre que es mostra alguna cosa, alguna cosa queda oculta. En qualsevol visualització –també en la que he creat jo– hi ha sempre un biaix que ve donat, entre altres coses, per l'aproximació cultural –disciplinària, intencional, ideològica, contextual, etc.– del que la crea. Hauríem de ser capaços de llegir les manifestacions de les dades i de les visualitzacions amb les quals interactuem diàriament en clau més crítica, però també de crear visualitzacions que serveixin per interrogar la realitat que ens envolta. Potser una manera de contribuir-hi és investigar integrant punts de vista i mirades diferents i diverses, cosa que ens poden donar els enfocaments interdisciplinaris que comentàvem a l'inici.

 

Tesi relacionada

Blasco-Soplon, Laia. Visualizar planes de estudios para ver competencias, crear visualizaciones para generar preguntas [Tesi doctoral]. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, 2023. http://hdl.handle.net/10609/149360

 

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.