"No hi ha dones que serveixin de models reals en els llibres escolars de matemàtiques"

El curs 1985-1986, les dones representaven més de la meitat de les matrícules en la carrera de Matemàtiques a les universitats públiques espanyoles. El curs 2019-2020, aquest percentatge havia caigut fins al 36 %. I aquest és només un dels molts exemples que posen de manifest que no s'està fent prou per aconseguir la igualtat de gènere en les disciplines CTEM (ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques, STEM per les sigles en anglès).

Una de les vies per capgirar aquesta situació i aconseguir la igualtat entre homes i dones és acabar amb els estereotips de gènere presents en recursos fonamentals dels processos educatius: els llibres de matemàtiques. Aquesta és una de les premisses de la recerca "The Representation of Gender Stereotypes in Spanish Mathematics Textbooks for Elementary Education"—en català, La representació d'estereotips de gènere en els llibres de matemàtiques d'educació primària espanyols—, de Virgínia Guichot-Reina i Ana María de la Torre-Sierra.

Amb aquest treball, Ana María de la Torre-Sierra, professora ajudant doctora del departament de Ciències de l'Educació de la Facultat d'Educació i Psicologia de la Universitat d'Extremadura, ha guanyat el Premi Cecilia Castaño 2024 de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) —que coordina el grup de recerca Gènere i TIC (GenTIC), de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3)— en la recerca sobre desigualtats de gènere en ciència i tecnologia.

 

La teva recerca gira entorn de la representació d'estereotips de gènere en l'educació primària. Per què vas triar centrar-te en els llibres de matemàtiques?

Els llibres de matemàtiques són un recurs fonamental en el procés educatiu i, al mateix temps, són a l'epicentre de la problemàtica de la bretxa de gènere en camps CTEM. Les nenes es comencen a distanciar de les matemàtiques en l'etapa d'educació primària, en part, a causa de la persistència d'estereotips de gènere profundament arrelats, com ara que "les nenes no són bones en matemàtiques". 

Aquests estereotips no només condicionen la percepció que les noies tenen sobre les seves capacitats, sinó que també influeixen en les seves tries acadèmiques i professionals. Analitzar de quina manera els llibres de matemàtiques reforcen o desafien els estereotips de gènere permet visibilitzar els biaixos i contribuir a dissenyar recursos educatius més inclusius.

 

Els personatges representats en aquests llibres contribueixen a reforçar els estereotips de gènere tradicionals?

Aquesta recerca revela que, encara que els llibres de text presenten una freqüència igual de personatges femenins i masculins, hi ha una absència de dones com a models reals en els camps CTEM. A més, els personatges reforcen els estereotips de gènere tradicionals en l'assignació de rols socials. 

En l'àmbit familiar, per exemple, les dones són representades exclusivament com a cuidadores de menors i persones dependents, fent tasques domèstiques com ara preparar menjars o anar a comprar. En contrast, els homes només exerceixen rols de cura quan estan vinculats a treballs remunerats, com el de metge o professional sanitari. 

En el context d'oci, d'altra banda, els homes predominen en activitats esportives que reflecteixen competitivitat i esperit de superació, i es destaquen com a guanyadors. Les dones es mostren interessades en activitats com ara espectacles, lectura, viatges o compres, amb poques excepcions de dones que triomfin en esports.

De quines altres maneres la desigualtat de gènere és present en aquests llibres?

En els contextos de resolució de problemes, s'hi representen les dones utilitzant les matemàtiques en activitats quotidianes limitades i se les presenta com a insegures i incapaces de resoldre certs desafiaments matemàtics. Per exemple, fan servir les matemàtiques generalment per calcular el seu pes, cosa que perpetua estereotips perillosos sobre la imatge corporal. 

L'anàlisi també revela que les nenes i les dones mostren manca d'interès i motivació cap a les matemàtiques i actituds de bloqueig i inseguretat en resoldre problemes. Sovint, demanen ajuda a personatges masculins per trobar solucions. En contrast, els personatges masculins mostren un interès vocacional des d'edats primerenques, acompanyat d'actituds de gaudi, satisfacció i confiança cap a l'aprenentatge matemàtic.

 

Com afecta aquesta representació l'autoestima de les nenes?

Tot això permet que persisteixin idees com ara que "els nois són millors en matemàtiques i els agraden més". El 28,3 % de les nenes de 9 i 10 anys diuen que no els agrada aprendre matemàtiques, i les nenes han reportat més sentiments de tensió i angoixa relacionats amb les avaluacions matemàtiques que els nens. 

A més, el fet que els personatges femenins es mostrin insegurs i incapaços de resoldre problemes pot portar a una pèrdua d'autoestima i reproduir prejudicis sobre la seva capacitat intel·lectual. El 36,7 % de les nenes de quart grau (quart de primària a Espanya) no se senten segures de si mateixes en abordar problemes matemàtics, la qual cosa fa crucial abordar aquesta qüestió al més aviat possible.

 

I fins a quin punt condiciona el seu interès a seguir carreres CTEM?

Des de la infància, les nenes i els nens es projecten i tracten d'ajustar-se als patrons establerts socialment. La representació desigual en els manuals escolars i la manca de models femenins en tecnologies i informàtica reforcen la idea que aquestes àrees no són "pròpies" de les dones. 

Això no reflecteix un desinterès inherent, sinó una educació i una socialització que pot desincentivar les nenes d'explorar carreres CTEM i, en canvi, les orienta cap a àrees més tradicionalment acceptades per al seu gènere. El resultat és una pèrdua significativa de talent femení en ciències i de talent masculí en altres àrees, fet que causa bretxes de gènere en el món laboral.

 

Què va fer que t'interessis per la representació d'estereotips de gènere en l'educació?

El meu interès va sorgir pel meu compromís amb la igualtat d'oportunitats i per la meva preocupació per com els missatges que rebem en etapes primerenques poden modelar les nostres aspiracions, decisions i autoestima. L'educació, especialment en la infància, és un espai clau en el qual es configuren les percepcions sobre les pròpies capacitats i el lloc que ocupem en la societat.

El meu objectiu és aportar evidències que contribueixin a una educació més igualitària, en la qual totes les persones, independentment del seu gènere, es puguin veure reflectides com a capaces, valuoses i amb un futur ple de possibilitats.

 

Al llarg de la teva carrera, has vist millores en la lluita per acabar amb el sexisme i la diferència de gènere a les aules?

He pogut observar avenços significatius, tot i que encara queda molt per fer. En els últims anys, s'han implementat polítiques educatives més inclusives, com ara la revisió de materials didàctics per eliminar representacions sexistes i el foment d'una major diversitat en els rols i models que es presenten a l'alumnat. 

També s'han desenvolupat programes per animar les nenes a participar en àrees tradicionalment dominades per homes, com les CTEM, que estan ajudant a desmuntar estereotips de gènere des d'edats primerenques. 

Així mateix, he vist com la formació del professorat comença a incloure més continguts relacionats amb la perspectiva de gènere, i com algunes editorials han fet esforços per revisar els llibres de text i representar dones i homes d'una manera més equitativa i empoderada.

 

Quines claus recomanaries per posar fi a la representació d'estereotips de gènere en els llibres de text?

Recomanaria desenvolupar un currículum escolar més inclusiu, que destaqui les contribucions de les dones en el desenvolupament de la societat i en el coneixement de la humanitat; visibilitzar activitats sense estereotips de gènere, representant homes i dones de manera equitativa en diverses activitats i rols, i utilitzar un llenguatge inclusiu i no sexista.

Quant a la formació del professorat, recomanaria incorporar continguts d'igualtat i coeducació, perquè els docents puguin identificar i abordar totes les formes d'exclusió en l'entorn escolar. Finalment, considero que les universitats han de promoure la recerca en igualtat de gènere de manera transversal en totes les disciplines acadèmiques, i en particular ampliar l'horitzó en la manualística escolar amb perspectiva de gènere. 

 

Què suposa per a tu que aquest treball hagi rebut el premi Cecilia Castaño 2024 de la UOC?

Representa un gran honor, ja que reconeix el valor d'un treball que aborda una temàtica crucial. Valora la importància de generar coneixement sobre la participació de les dones en aquestes disciplines i visibilitza l'impacte que els materials educatius tenen en la perpetuació o superació dels estereotips de gènere.

A més, el premi reforça la necessitat de continuar investigant i fomenta un canvi necessari cap a una educació més inclusiva i equitativa. Per a mi, aquest reconeixement és també una font de motivació per continuar treballant en aquesta causa, aportant eines que permetin construir una societat on el gènere no limiti l'accés a la ciència i la tecnologia.

 

L'11 de febrer és el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència: per què creus que són importants aquestes celebracions? 

Permeten posar en el debat públic les desigualtats estructurals a què s'enfronten les dones i les nenes en l'àmbit científic i tecnològic. A més, destaquen els assoliments de dones científiques passades i presents, i ofereixen models a seguir. Tenir referents femenins és clau per trencar amb la idea que les disciplines CTEM són territoris masculins i per inspirar més nenes a explorar els seus interessos en aquestes àrees, enfortint-ne la confiança i aspiracions.

 

Creus que continua sent més difícil fer carrera investigadora a Espanya sent dona que home?

Sí, malgrat els avenços aconseguits en les últimes dècades, les dones continuen afrontant més dificultats i persisteixen desigualtats estructurals i barreres específiques que afecten principalment les dones.

Un clar exemple és el fenomen de la fuga de talent femení (leaking pipe), que il·lustra com, a mesura que avancem en la carrera científica, la proporció de dones es redueix de manera significativa. Entre les causes, destaca la persistència d'una cultura laboral sexista, on els estereotips i els rols de gènere influeixen tant en les oportunitats disponibles com en l'autopercepció de les investigadores. 

A més, factors com la falta de conciliació entre la vida professional i la personal, els biaixos inconscients en els processos de contractació i promoció i l'escassa representació femenina en rols de lideratge perpetuen aquestes desigualtats. Per això, és crucial promoure una representació igualitària de dones i homes en totes les àrees professionals, començant pels llibres de text i l'educació primària.

 

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.