Els adolescents gais tenen menys benestar emocional que els heterosexuals

Els nois adolescents de Catalunya que s'identifiquen com a gais tenen menys benestar emocional que els que s'identifiquen com a heterosexuals, però només als municipis petits. Així ho constata l'estudi "Benestar emocional, orientació sexual i estigma interpersonal en adolescents cisgènere de Catalunya, des d'una perspectiva de gènere i territorial", publicat a la revista Psychology of Sexual Orientation and Gender Diversity.

En l'estudi liderat per la investigadora i docent d'UManresa, Gemma Drou, ha participat també la investigadora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i coordinadora principal del grup de recerca epi4Health, Marina Bosque. També hi han col·laborat investigadors de l'Agència de Salut Pública de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Per fer el treball, les autores han usat dades de les enquestes DESKcohort, que es fa entre joves de la Catalunya Central, i l'enquesta FRESC, de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, que es fa entre joves de Barcelona. Les dades es van recollir durant els anys 2020 i 2021 entre més de 7.000 adolescents d'edats de 15 a 19 anys. 

Més malestar emocional com més petit és el municipi

Als municipis de menys de 30.000 habitants, els nois gais tenen menys benestar emocional que els nois heterosexuals, diferència que s'observa en menys mesura i de manera no significativa a les ciutats intermèdies com Manresa, Igualada i Vic o Barcelona i la seva àrea metropolitana. A més, aquestes diferències observades als municipis petits estan relacionades amb el fet d'haver patit assetjament escolar o de tenir unes males relacions amb la família.

Una altra conclusió a la qual han arribat les autores de l'estudi és que els nois i les noies que s'identifiquen com a bisexuals són els que presenten menys benestar emocional, independentment del tipus de municipi on visquin. Els resultats constaten que no hi ha diferències significatives entre el benestar emocional de les noies i els nois que s'identifiquen com a lesbianes o gais en comparació amb els que s'identifiquen com a heterosexuals, però sí que n'hi ha entre les persones bisexuals i les heterosexuals, tant a pobles petits com a ciutats intermèdies i a la metròpoli barcelonina. Les autores conclouen que aquestes desigualtats també es poden explicar pel fet d'haver patit assetjament escolar, sobretot en el cas de nois bisexuals, o per les males relacions familiars, sobretot en les noies bisexuals.

Els resultats coincideixen amb altres estudis que mostren com dins del col·lectiu LGB (lesbianes, gais, bisexuals), les persones bisexuals són les que tenen menys benestar emocional, en part pel fet que la bisexualitat és encara una orientació sexual qüestionada tant per part del col·lectiu heterosexual com del mateix col·lectiu LGB, la qual cosa suposa una font d'estigma extra per als adolescents bisexuals.

Així, si bé sembla ser que a Catalunya hi ha hagut una acceptació progressiva de la homosexualitat, menys penalitzada socialment sobretot a les ciutats intermèdies i a la metròpolis de Barcelona, l'acceptació de la bisexualitat va encara un pas per darrere.

Solucions col·lectives i alliberadores

El treball constata que les orientacions sexuals no heteronormatives són penalitzades socialment perquè no s'ajusten a les normes establertes de gènere i orientació sexual. Tot i que la despenalització de l'homosexualitat a Espanya i les polítiques recents han avançat cap a la igualtat de drets per a les persones LGTBIQ+ en l'àmbit català i espanyol, "encara queda molt per fer per assegurar una protecció efectiva d'aquests drets". Segons afirmen les autores, "l'educació en la diversitat sexual es considera una eina per avançar cap a una societat on les normes de gènere i d'orientació sexual no limitin el benestar emocional ni la llibertat dels adolescents".

Aquest estudi amb participació de la UOC afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS), 3, salut i benestar, i 5, gènere i 10, reducció de les desigualtats.

Article de referència:

Drou-Roget, G., Bosque-Prous, M., González-Casals, H., Teixidó-Compañó, E., Vives-Cases, C., Folch, C., Sánchez-Ledesma, E., Rogés, J., Serral, G., & Espelt, A. (2025). Mental well-being, sexual orientation, and interpersonal stigma in cisgender adolescents in Catalonia, from a gender and territorial perspective. Psychology of Sexual Orientation and Gender Diversity. Advance online publication. https://doi.org/10.1037/sgd0000800

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.