Discalcúlia, quan els números es converteixen en un desafiament

Cada 14 de març se celebra el Dia Internacional de les Matemàtiques, una data dedicada a una ciència que apassiona i terroritza a parts iguals. I és que el seu estudi no és senzill.  La dificultat per aprendre matemàtiques pot ser deguda, entre d'altres, a la discalcúlia, un trastorn de l'aprenentatge que podria afectar entre el 3 i el 5 % de la població, segons explica Josep Maria Serra-Grabulosa, professor col·laborador dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), expert en dislèxia i discalcúlia.

Què és la discalcúlia i com es detecta

"La discalcúlia és una dificultat en l'aprenentatge de les matemàtiques. Els nens que la manifesten tenen un nivell que està, com a mínim, dos cursos acadèmics per sota del que els correspon per edat i nivell d'escolarització", explica el professor.

Les causes de la discalcúlia no són clares. Encara que es creu que hi ha un origen multifactorial, sí que té "uns marcadors biològics molt clars: alteracions estructurals en el volum de substància grisa en diferents àrees cerebrals (solc intraparietal, per exemple) i en la integritat de la substància blanca que interconnecta diferents regions. A més, en termes d'activitat cerebral funcional, es detecten alteracions en diferents xarxes neurals, com la default mode network (DMN), una xarxa cerebral que s'activa sobretot en repòs, quan el subjecte no està concentrat en cap tasca concreta, i es desactiva quan s'està executant una tasca externa", apunta l'expert.

Atès que en la discalcúlia conflueixen diferents causes, detectar-la tampoc és fàcil. "Es manifesta de manera heterogènia", explica el professor, que destaca que les conseqüències d'aquest trastorn en realitat transcendeixen les matemàtiques i el seu aprenentatge. "En general, es veu afectat el processament tant de la magnitud simbòlica com de la no simbòlica. En aquest sentit, hi pot haver dificultats en fer comparacions (major-menor, més-menys) o estimacions, posicionar números en una recta numèrica, identificar xifres, resoldre problemes o dur a terme càlculs estimats i exactes, per exemple. És a dir, en tots aquells processos que impliquin processar una magnitud, ja sigui en quantitat, temps o espai", subratlla. Això pot donar pistes a pares, tutors i docents per detectar la discalcúlia en nens, la qual cosa permetrà ajudar-los a millorar la seva comprensió de les matemàtiques, encara que no arribarà a canviar-la. "La discalcúlia és una condició per a tota la vida. Es pot millorar, sobretot en l'aspecte acadèmic, a través de programes específics d'intervenció, però forma part de la cognició d'una persona", puntualitza.

Com ajudar nens amb discalcúlia

Un dels desafiaments que planteja la discalcúlia és com ajudar els nens amb aquest trastorn, capaç de generar una frustració que derivi en abandonament escolar en veure que el sobreesforç per aprendre matemàtiques no es tradueix en millors resultats acadèmics. I és que la discalcúlia pot perjudicar el rendiment acadèmic general de l'estudiantat i afectar, fins i tot, la seva vida personal. "Diferents estudis científics indiquen que els nens amb discalcúlia tenen una incidència més elevada de trastorns psiquiàtrics per ansietat i depressió, així com de fracàs escolar", explica el professor, i afegeix que "en termes socials i laborals, hi ha estudis que indiquen que el nivell de matemàtiques a primer i segon d'educació primària es correlaciona amb l'estatus socioeconòmic en l'adultesa". És a dir, la discalcúlia suposa un desavantatge que transcendeix l'etapa escolar i influeix en tota la vida dels que pateixen aquest trastorn, gairebé sempre incomprès per la societat i, fins i tot, per les persones més pròximes, que poden pensar que els que el tenen no s'esforcen prou o que no paren atenció.

Per això, l'expert convida a fer un perfil cognitiu exhaustiu dels nens que presentin dificultats per aprendre matemàtiques a fi d'identificar si es pot tractar de discalcúlia i, si és així, elaborar un itinerari formatiu específic que els ajudi de manera especialitzada. Aquesta ajuda requereix fer la identificació des de molt aviat. "En l'etapa infantil ja hi pot haver marcadors de risc. Per exemple, menors als quals els costa fer comparacions, identificar les primeres xifres o realitzar els primers recomptes. A primer i segon d'educació primària ja comencen a tenir dificultats per identificar les xifres i fer càlculs, i es van quedant enrere progressivament respecte de la resta de companys", explica el professor de la UOC, que a més alerta que les persones amb discalcúlia "tenen més risc de patir dificultats lectores o dislèxia i dificultats atencionals o trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH). Aquestes condicions són habitualment comòrbides amb la discalcúlia i, en cas que es manifestin les tres, les dificultats acadèmiques són molt més elevades", apunta sobre un trastorn gairebé desconegut, però amb un gran impacte en la vida de qui hi conviu.