Cinc consells per ajudar els infants a afrontar la separació dels pares

Durant l'any 2023 es van registrar 80.065 casos de separació i divorci a Espanya, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). En un 48,4 % dels divorcis es va atorgar la custòdia compartida, 2,9 punts més que l'any anterior. La separació dels pares té un impacte emocional, social i econòmic en la família, especialment en els fills. "Els menors d'edat poden arribar a sentir por i ansietat durant la separació dels pares: un nen pot sentir molta inseguretat i inestabilitat si, de sobte, un dels progenitors desapareix del seu entorn sense una estructura familiar clara. Els infants necessiten continuïtat i suport", assenyala Zenaida Aguilar Vijande, professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Com a psicòloga clínica, Aguilar constata que en la seva pràctica professional cada vegada són més habituals les teràpies familiars en processos de separació. Un dels problemes principals que s'observa és la falta d'acord entre els pares en decisions importants que afecten la vida del menor, com ara el fet de facilitar-li una teràpia apropiada si la separació l'afecta, ja que legalment es necessita el consentiment dels dos progenitors."En molts casos, un dels pares s'hi oposa, fet que genera conflictes i afecta el benestar emocional de l'infant. Si un dels progenitors intenta excloure l'altre de decisions i activitats relacionades amb els fills, provoca que els menors se sentin atrapats en aquest conflicte. La comunicació i l'acord entre els pares són fonamentals per evitar que els fills pateixin les conseqüències emocionals de la separació", explica l'experta.

Com i quan és millor comunicar la separació als menors?

Aguilar reconeix que, tot i que no hi ha un moment perfecte per comunicar la separació, és crucial triar-ne un en què els pares puguin ser presents i oferir suport emocional als fills, que sigui un moment de connexió amb ells i que se'ls doni espai per processar la informació. Si els fills encara són molt petits, és important fer servir un llenguatge senzill i assegurar-se que entenen que la separació no és culpa seva. "És probable que, quan sentin la notícia, comencin a plorar sobtadament o a mostrar signes d'ansietat. Per això, és fonamental que els pares estiguin preparats per respondre a les preguntes dels fills, que els ofereixin seguretat emocional i que estiguin molt pendents de qualsevol símptoma inusual després de comunicar-los la separació", assegura l'experta de la UOC, amb centre d'atenció psicològica a Madrid i Barcelona.

Entre els errors més comuns que cometen els pares en gestionar la separació, destaca la falta de coherència en les normes entre les dues cases, com ara diferències horàries en el son o en els àpats. Aquest fet pot generar confusió i estrès en els menors. Un altre error és involucrar els nens en els conflictes dels pares, com ara demanar-los que prenguin partit o que actuïn com a missatgers entre ells dos. Aguilar en dona un exemple clar: "Hi ha nens que es poden sentir pressionats a triar entre estar amb la mare o amb el pare, fet que els provoca una gran càrrega emocional". 

L'impacte emocional i psicològic d'una separació varia en funció de l'edat del menor, explica la psicòloga de la UOC. Els més petits poden mostrar ansietat, plor sobtat sense motiu aparent o aïllament social, símptomes que poden expressar una dificultat per processar la separació. Segons un estudi de la Universitat de Virgínia, aquests infants tenen més risc de patir problemes d'ajustament, com ara dificultats acadèmiques, problemes de conducta i estat d'ànim deprimit. El divorci desencadena angoixa emocional, tristesa, ansietat, ira i por, juntament amb sentiments de culpa que els afecten l'autoestima. Els menors de cinc anys poden, a més, experimentar ansietat per separació, problemes de son i regressions. Els infants en edat escolar (de sis a dotze anys) han de fer front a sentiments d'abandonament i culpa, juntament amb problemes de comportament. Els adolescents, per la seva banda, es poden veure atrapats en conflictes de lleialtat entre els pares, confusió, problemes de comportament i més rebel·lia. En general, la inseguretat impulsa els fills a buscar constantment l'aprovació dels pares. 

Claus per fer més suportable la separació als infants

L'experta dona cinc claus per evitar aquestes repercussions i reduir l'impacte que pot tenir en els fills la nova situació familiar:

1. Mantenir una comunicació clara i constant entre els pares. És important que els pares es continuïn comunicant després de la separació, fins i tot a través de correus o missatges, per coordinar decisions i estar al corrent del que passa amb els fills, i que alertin sobre qualsevol problema per adoptar solucions coordinades.
2. Establir normes coherents a les dues cases. És important mantenir els mateixos límits i normes a les dues cases per evitar confusions entre els infants pel que fa a horaris, pautes d'alimentació, acompanyament a l'escola o activitats extraescolars, i també en els contactes amb l'entorn social del menor. 
3. Evitar que els infants se sentin obligats a prendre partit. És perillós involucrar els infants en els conflictes entre els pares, i especialment demanar-los que triïn entre l'un o l'altre. Els pitjors casos són els que acaben en tribunals en què s'exigeix als menors que declarin amb qui es volen quedar. És molt important que els pares evitin parlar malament de l'altre progenitor davant dels fills. Sovint, aquestes situacions són conseqüència de l'afany de manipulació o venjança per part dels progenitors, i s'han d'evitar.
4. Proporcionar seguretat i estabilitat emocional als fills. Els pares s'han d'assegurar que els infants se sentin segurs i estables, especialment en situacions de canvi. Els més petits poden necessitar objectes de transició, com ara un peluix, un amulet o una foto, per sentir-se connectats amb l'altre progenitor quan es traslladen d'una casa a una altra. 
5. Buscar ajuda professional si cal. Si els menors mostren senyals de no gestionar bé la separació, és recomanable que els pares busquin ajuda professional, com ara teràpia familiar o individual per als infants. 

Com a consell addicional, Aguilar recorda que la pitjor situació és aquella en què els pares fan servir els fills per manipular emocionalment l'exparella, juntament amb la violència vicària. "La manipulació emocional causa un mal enorme entre els menors", assegura. "Els pares han de ser flexibles i comprensius, han de permetre que els infants mantinguin una relació sana amb els dos progenitors sense que se sentin pressionats a prendre partit", conclou.