Per què sento un buit existencial? Causes i consells per combatre'l

La pandèmia va posar de manifest la importància de cuidar la salut mental i va enderrocar algunes barreres, sobretot socials, que impedien a moltes persones demanar ajuda quan no se senten bé. No en va, es calcula que a Espanya una de cada tres persones pateix algun problema de salut mental, segons un estudi internacional del Grup AXA sobre salut i benestar mental dut a terme l'any passat en setze països en col·laboració amb el Col·legi de Psicòlegs d'Espanya. D'aquestes, el 16 % reconeix que té ansietat, fòbia o estrès posttraumàtic, que s'han convertit ja en mals habituals en societats de tot el món i de manera transversal, a qualsevol edat.

Malgrat els avanços tecnològics, la millora substancial de la qualitat de vida i la major percepció d'autocontrol i capacitat per desenvolupar-se que sembla oferir el món actual, ple d'opcions i camins no convencionals que sembla que s'ajusten a cada persona, el buit existencial s'ha convertit en un altre dels grans mals,  no sempre comprès precisament per aquestes creences de llibertat per triar. "El buit existencial és l'experiència emocional que sentim quan ens trobem desubicats a la vida, sense rumb ni propòsit, amb una crisi de valors. En resum, quan no trobem sentit a la nostra existència", explica Aleix Comas, professor col·laborador dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). "La idea que hi ha de fons és que la vida no té cap propòsit inherent i que nosaltres, com a humans, l'hem de construir. En perdre'l o no trobar-lo, connectem amb aquest buit, al qual anomenem buit existencial", afegeix.

Un senyal per donar un nou sentit a la vida

La societat actual és, si és possible, més complexa que la de dècades anteriors. Els camins no estan tan pautats com abans, la qual cosa obliga les persones a definir el seu propòsit vital més enllà de convencionalismes. "El desencantament amb els valors en què havíem cregut unit a una nova manera de relacionar-nos amb la informació que no acabem de poder comprendre avui dia fan que tinguem una sensació de pèrdua, buit i indefensió que ens pot portar amb facilitat al buit existencial", remarca Comas. Però puntualitza que "el buit existencial, en si mateix, no és una malaltia. Més aviat és un indicador o un senyal de la nostra ment, que ens informa que necessitem reubicar-nos: aturar-nos, reflexionar, situar-nos (donar sentit) i llavors actuar", apunta l'expert. Però això no sempre és fàcil en una societat que es mostra implacable amb els que no s'ajusten als nous paràmetres que substitueixen paradigmes del passat.

Aquí entren en joc noves necessitats, com la dependència del reforç extern, la tendència al perfeccionisme o la constant cerca del plaer, la immediatesa, l'evitació del malestar o la desconnexió de les emocions pròpies. "Si comprem aquestes premisses, correm el risc de no saber com gestionar el malestar quan aparegui i recórrer, llavors, a una cerca de plaer immediat que tapi el que no volem sentir", relata l'expert. Perquè, com apunta, "el plaer immediat és passatger i, quan s'acaba, tornem a connectar amb el malestar que teníem tapat. Això fa que necessitem cada vegada més plaer immediat i entrem en una espiral que ens fa connectar, a poc a poc, amb una sensació de malestar constant i una falta de sentit vital fins a arribar al buit existencial", explica.

Arribats en aquest punt, poden aparèixer les veritables malalties mentals com a conseqüència d'un esquema de vida inassolible. "L'ansietat és l'emoció que sentim quan percebem que no tenim recursos per fer front a les amenaces que puguin aparèixer a la nostra vida o per controlar-les. Si ens sentim sense control, apareix l'ansietat. El buit existencial genera, justament, una sensació de falta de control: si no sé per què faig el que faig o què donarà sentit a la meva vida, com podré decidir quines accions em faran sentir més realitzat?", exemplifica el professor.

Els joves, també en risc

Els joves són un dels col·lectius més exposats. “Són els que més risc corren d'entrar en un buit existencial d'aquí a uns anys. La manera de relacionar-se entre ells —24/7 i multicanal— juntament amb l'elevat consum de temps en múltiples xarxes socials, en les quals se'ls indica constantment que la felicitat està vinculada amb estar sempre content i tenir molts likes, fa que no tinguin temps per pensar què volen, què senten i què necessiten. Això, amb el temps, pot facilitar una pèrdua de sentit cada vegada més gran que arribi a generar el buit existencial", adverteix l'expert.

Cinc factors que contribueixen a aquesta sensació

Segons Comas, els hàbits que contribueixen al buit existencial i a les seves conseqüències en forma d'ansietat són:

• Desconnexió emocional i cerca constant i immediata de plaer
• Incongruència entre les nostres necessitats i les conductes que tenim
• Baixa tolerància al malestar
• Aïllament social
• Poca introspecció i escolta personal

No obstant això, sentir o patir aquestes emocions no ens converteix en culpables d'una cosa que no hem triat. "No podem evitar el buit com a tal, ja que no depèn totalment de nosaltres. El que sí que podem fer és mitigar-ne la intensitat i crear conductes protectores per intentar prevenir-lo", aconsella. I en cites diverses, com parar i escoltar-nos ("fer un stop en la nostra vida, repassar el que hem fet, plantejar-nos què volem i què és important per a nosaltres", recomana),ser congruents amb les nostres necessitats i valors ("dur a terme accions que ens facin sentir satisfets i plens, encara que puguin no agradar a altres persones", explica) o fer accions transcendentals per a nosaltres o activitats socials i grupals.

Amb aquestes fórmules senzilles, la sensació de buit existencial podrà perdre vigor i serà possible trobar la il·lusió necessària per afrontar millor la vida des d'una altra perspectiva.