Quins són els trets en comú de les persones centenàries?

L'esperança de vida de la població arreu del món va en augment. Gràcies al progrés global per garantir l'accés a l'atenció sanitària, el sanejament, l'educació i la lluita contínua contra la fam, les persones no només viuen més anys, sinó que també tenen més possibilitats de sobrepassar el segle de vida. Segons totes les estimacions, el grup d'edat de les persones centenàries serà més nombrós els anys vinents. Quins són els factors que determinen la longevitat? Hi ha un secret per viure cent anys? Les societats estan preparades per proporcionar al nombre creixent de centenaris una vellesa amb prou qualitat de vida?

Durant segles, l'esperança de vida de la població mundial va romandre fixada a la ratlla dels trenta anys. No va ser fins a principis del segle XX, gràcies a les millores en àrees com la higiene, l'expansió dels antibiòtics i l'accés a la vacunació, que les gràfiques poblacionals van començar a mostrar corbes ascendents relatives a l'edat de les persones, una tendència que continua creixent i que no s'espera que s'aturi aviat. Segons la Divisió de Població de les Nacions Unides, l'esperança de vida global en néixer va arribar als 72,8 anys el 2019, una millora de gairebé 9 anys des del 1990. Es preveu que noves reduccions de la mortalitat donaran lloc a una longevitat global mitjana d'uns 77,2 anys el 2050.

Més enllà de les tendències generals, hi ha una dada que sorprèn particularment, i és que, en les darreres dècades, la quantitat de persones que arriben als cent anys s'ha disparat substancialment. Al món hi havia prop de mig milió de centenaris el 2015, més de quatre vegades la xifra dels centenaris de l'any 1990, segons estimacions de les Nacions Unides. I s'espera que aquest creixement s'acceleri: les projeccions anticipen que hi haurà 3,7 milions de centenaris al món el 2050.

La fórmula d'una vida més llarga

Quin és el secret per viure cent anys? "No hi ha un punt de vista demogràfic separat del social. La demografia calcula, en les condicions d'un moment donat en el temps, quina és la probabilitat que un nadó acabat de néixer arribi als cent anys a Catalunya. En els últims anys, aquest indicador ha estat del 2 % en els homes i del 4 % en les dones", explica Pau Miret, demògraf del Centre d'Estudis Demogràfics i professor col·laborador dels Estudis d'Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). "Així que podríem dir que el secret de viure molts anys des del punt de vista exclusivament demogràfic és néixer dona, cosa que no podem escollir", bromeja.

Salvador Macip, metge i director dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, investiga les bases biològiques de l'envelliment des de fa més de 25 anys, sempre amb la idea d'entendre per què envellim per tal de poder cercar després maneres d'alentir aquest procés. "Al meu laboratori actualment treballem en diverses línies al voltant d'aquest tema, sobretot per cercar marcadors que ens permetin saber l'edat real dels nostres teixits i definir dianes terapèutiques. També investiguem fàrmacs i altres intervencions que puguin millorar l'envelliment", explica sobre els avenços de la seva recerca. "Entre altres aspectes, hem millorat un 30 % l'esperança de vida d'uns ratolins i, la cosa més important de totes, un 400 % la seva salut al tram final de la vida. També estem estudiant la resposta a canvis dietaris en dones menopàusiques, per veure si tenen algun efecte en l'envelliment que experimenta aquesta població", assenyala.

Els experts conclouen que no hi ha una fórmula única per arribar als cent anys en bones condicions, ni poden determinar del cert per què algunes persones viuen més que d'altres. "Hi ha molts factors que sabem que determinen com envellim, i segurament no els coneixem tots", admet Macip. "N'hi ha de genètics, que depenen del que heretem dels nostres pares, i d'altres relacionats amb l'entorn i els hàbits de vida, i el pes que tenen els uns i els altres encara no està clar". Macip troba que s'ha abusat massa del concepte de les zones blaves, llocs del planeta on es concentren persones centenàries de manera inusual, intentant vendre la idea que tot era a causa de la dieta o d'alguna característica de l'entorn, quan la realitat és molt més complexa.

Els trets en comú de les persones centenàries

Hi ha consens en el fet que la genètica té, sense dubte, una gran incidència en la longevitat, així com els hàbits saludables: una dieta equilibrada i sense gaires excessos, exercici moderat constant i no fumar ni beure són algunes de les recomanacions dels experts per conservar una bona salut i, a la vegada, retardar els processos biològics de l'envelliment. "També és important disposar d'una bona xarxa social que et mantingui actiu, que és un factor que s'esmenta poc: si no es tenen motius per viure, no s'arriba a aquestes edats", apunta Macip.

Diversos estudis al llarg dels anys han assenyalat que, en efecte, el nostre estat d'ànim té certa incidència sobre la longevitat. No patir estrès o ansietat són alguns dels factors clau que ens fan viure més anys. "També són més longeves les persones que tendeixen a l'optimisme, que viuen en parella o estan ben envoltades d'una comunitat, i, per tant, eviten l'aïllament. Pel que fa a la personalitat, viuen més les persones que no són impulsives", explica Montserrat Lacalle, psicòloga experta en gent gran i professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC.

"No hem de caure en la simplicitat de pensar que qui és més feliç viu més anys, sinó que hem de considerar que aquesta variable influeix en d'altres. Per exemple, una persona amb bon estat d'ànim probablement té més vida social i una quotidianitat més plena d'estímuls que no pas una persona que pateix una depressió i que, segurament, actua d'una manera radicalment diferent", aclareix l'experta.

I si parlem d'allargar la vida, la qüestió clau és de quina manera volem viure-la. Tot i que la qualitat de vida ha augmentat també en els darrers temps, no ho ha fet de la mateixa manera que l'esperança de vida. "Això vol dir que cada cop vivim més anys en mala salut, que no és ni de bon tros l'objectiu", conclou Macip, que aclareix que "els que investiguem l'envelliment sobretot el que busquem és precisament allargar aquests anys bons. La longevitat ja vindrà després". De moment, però, per a Lacalle "les societats no s'estan adaptant gaire a l'envelliment, i no hi estan preparades. Avui en dia les famílies tenen molta mobilitat geogràfica, cosa que dificulta que els fills puguin tenir cura dels pares, si no viuen al mateix país. A més, cada cop es tenen menys fills, i això complica les atencions". En aquest context, Miret opina que "cal donar resposta als nous patrons socials, als nous rols de gènere. La resposta col·lectiva té a veure amb l'estat del benestar: la cura surt de l'àmbit estrictament familiar i passa a un àmbit públic. Tanmateix, observant les tendències en la nostra societat, no sembla que anem pel bon camí, i així fa l'efecte que només el mercat privat, de pagament individual, doni resposta a aquests nous problemes d'atencions".