Ets un pare "llevaneu"? Els riscos d'evitar les dificultats als nens

Preparar-li la motxilla abans d'anar a entrenar encara que ja sigui un adolescent, evitar que resolgui els seus conflictes amb un company de classe intervenint de seguida, fer amb ell o ella els deures sense deixar que s'equivoqui… Són exemples dels progenitors "llevaneu", un terme encunyat fa més d'una dècada pel professor David McCullough en el seu llibre Tú no eres especial.

Fa referència als pares que intenten evitar fins a tal punt les frustracions dels fills que els acaben aplanant el camí de manera extrema, cosa que té conseqüències. "L'aprenentatge per assaig i error és imprescindible. No podem pretendre que un nen creixi de manera saludable sense permetre-li equivocar-se, enfrontar-se a reptes, dificultats o situacions que són més doloroses per als pares que les observen que per al nen", explica Enric Soler, professor col·laborador dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). "Sobreprotegir equival a inutilitzar. Els pares 'llevaneu' són fàbriques de nens inútils", sosté.

Per a la psicopedagoga Sylvie Pérez, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, els pares o mares "llevaneu" són progenitors que estimen molt, però que es comporten de manera excessivament controladora. "En el pare sobreprotector en el fons hi ha molta necessitat de control permanent. Fins i tot a l'escola, amb els amics… Si alguna cosa va malament, cal canviar al professor. Si no aconsegueix fer els deures, és que els deures estan mal posats. I, si no juga tot el que ens agradaria en un partit, l'entrenador no val res", exemplifica.

Els experts troben diverses explicacions al fet que aquest tipus de criança sigui més freqüent en l'actualitat. Però la principal és que avui abunda més "l'ansietat, que ja s'ha convertit en el trastorn més generalitzat de la nostra societat", afirma Soler. Afegeix que si els pares s'alliberen de l'ansietat de veure el que ells consideren un sofriment, encara que en realitat sigui un aprenentatge, potser podran suportar millor altres focus d'ansietat que provenen de diferents fonts, com ara la feina, la instrumentalització del dia a dia quan es tenen fills, les pujades dels tipus d'interès o qualsevol altre element extern enfront del qual l'adult no pot fer gran cosa. "És més fàcil sobreprotegir el nen que enfrontar-se a reptes propis dels adults", assenyala.

A més, segons el parer de Sylvie Pérez avui dia hi ha més pors que fan que es tendeixi a la sobreprotecció. "La societat actual es percep com a més insegura. I aquella qüestió tribal o de poble, quan tots ens ocupàvem una mica de tots i baixar al carrer no era un perill, perquè la veïna de davant o el senyor de la botiga també hi feien un cop d'ull, ja no es dona a la ciutat", descriu.

Finalment, a més de l'ansietat o les pors, molts pares es troben amb falta de temps. "Alguns pares estem tan estressats i vivim amb tanta acceleració que a vegades fem les coses als nostres fills per guanyar temps. Els solucionem els problemes de cada edat perquè no tenim temps que ells ho facin i ho facin malament", manté l'experta.

Conseqüències de ser fill d'uns progenitors "llevaneu"

Malgrat les bones intencions, evitar als fills qualsevol possible situació de dificultat o frustració suposa un fre al seu desenvolupament. "Els infantilitza i n'impedeix de manera molt greu el desenvolupament normatiu, en qualsevol aspecte. És igual si és en la gestió d'emocions desagradables com la frustració, en la creativitat o en la capacitat de resolució de problemes. L'important és que amb tota la bona fe del món ens convertim en el seu pitjor enemic i en frenem el desenvolupament", explica Enric Soler.

Concretament, els pot afectar negativament en aquests aspectes:

- Herència de pors

Com explica Sylvie Pérez, en percebre tot l'entorn com a amenaçador es tendeix a traspassar les pors pròpies als fills. "Si tinc por d'alguna cosa i en parlo com si fos amenaçadora, el meu fill, per a qui això mateix podria ser una cosa neutra, segurament l'acabarà veient com a amenaçadora. Per exemple, dormir fora de casa. Si als pares els fa por i ho manifesten, el nen segurament també tindrà por d'anar-se'n de colònies o a casa d'un amic", comenta l'experta.

- Inseguretat

Una altra conseqüència de ser un progenitor "llevaneu" és que fomenta que els fills es tornin insegurs. "Els han ensenyat, encara que sigui inconscientment, que ells sols no poden fer les coses i que sempre necessiten algú. Seran nens, joves i adults als quals els costarà prendre decisions i tendiran a anar amb altres nens més líders", sosté la psicopedagoga.

- Dependència

Igualment, els costarà més afrontar problemes, ja que en ser dependents necessiten que una altra persona els ajudi a solucionar els problemes. "L'ideal seria que nosaltres primer solucionéssim un problema, però després, quan creixen, els ensenyéssim com poden solucionar ells aquest problema. I, a mesura que es van fent més grans, els hauríem d'ensenyar a pensar en com solucionar les dificultats", assenyala la professora de la UOC.

- Intolerància a la frustració

La incapacitat de tolerar la frustració és un altre risc que corren els fills de pares i mares "llevaneu"; una frustració que, segons els experts, és beneficiós experimentar de tant en tant per poder aprendre. "Els nens tenen dret a frustrar-se", afirma Sylvie Pérez. "Si evitem constantment que facin les coses i els surtin malament perquè no els hem ajudat, no seran autosuficients. Necessiten equivocar-se per ser autosuficients. Tenen dret a passar per una frustració per experimentar-la i poder aprendre'n", recorda la professora de la UOC, que també afegeix que, tot i que la societat convidi a no equivocar-se i estigui orientada a resultats, l'ideal no és centrar-se en els resultats, sinó en el procés. "Com que no valorem els processos, no deixem que s'equivoquin. Però hi tenen dret, és una manera d'aprendre", conclou.

No tan sols els fills pateixen les conseqüències de la criança sobreprotectora. També hi ha conseqüències per als adults. Com explica Enric Soler, "si es porta a l'extrem el mite de la paternitat perfecta, molt ben il·lustrat en la sèrie Això no és Suècia, a part de generar una ansietat insuportable, fa que hi hagi pares que fins i tot s'oblidin d'alimentar la seva relació de parella".

El professor col·laborador de la UOC afirma que pocs pares són conscients que tenen dues relacions simultànies entre ells: la conjugalitat i la criança, a més d'una relació amb si mateixos com a éssers humans individuals. L'aparició d'un nou membre de la família requereix adaptacions, però en cap cas posar en risc les relacions que ja hi havia abans. "El perill més freqüent és oblidar la conjugalitat en pro de la criança entre tots dos adults, i posar tota l'atenció en la relació paternofilial que cada adult té establerta amb el seu fill o filla. Aquest entramat de relacions ha d'estar en un equilibri harmònic", comenta l'expert.

Com s'ha d'actuar

Encara que hi hagi una forta tendència a sobreprotegir els fills, alguns consells poden ajudar a combatre-la. Segons els experts, es tracta d'intentar evitar els extrems entre una permissivitat excessiva i un control excessiu, i buscar l'equilibri:

- Promoure l'autonomia

Promoure que el nen tingui consciència de la gestió del temps, recordant els primers lliuraments de treballs, o dates d'exàmens, pot ser beneficiós. Tanmateix, fer-ho durant tota la seva vida acadèmica "implica deixar de ser pare per passar a ser el secretari personal del fill. D'aquesta manera, mai no aprendrà a gestionar-se per si mateix", recorda el professor col·laborador de la UOC.

- Ensenyar-los a gestionar problemes

També és lícit, segons els experts, verbalitzar les pors pròpies, però sempre que s'acompanyi de maneres de combatre-les. "No puc únicament traslladar la por; el que puc traslladar és la gestió d'allò que em fa por. És a dir, si em fa por la nit, és lícit dir-ho, però acompanyat del que es pot fer per combatre-la: encendre un llum, posar música, ser conscient que hi ha algú al costat…", explica Sylvie Pérez.

- Donar-se temps per descansar com a pares

Amb freqüència, els pares sobreprotectors estan cansats, perquè la sobreprotecció genera un desgast en intentar controlar-ho tot. Per això, un altre consell és intentar descansar d'aquesta sobreprotecció i veure què passa. "Si no puc controlar la por que tinc al fet que el meu fill torni sol a casa, una opció és deixar-lo anar sol i quedar-me a la cantonada. Es tracta d'anar comprovant que els nostres fills tiren endavant i, si no ho fan, veure en què han fallat i intentar ajudar-los. Per ensenyar-los a volar cal donar-los ales", afirma la professora de la UOC.