Turisme frenètic: gaudim de les vacances o les patim?

Vint minuts d'espera per aconseguir fotografiar la Gioconda al Museu del Louvre per, després, penjar la imatge a les xarxes. El mateix dia, dues hores més d'espera per entrar a la torre Eiffel i també capturar el moment. Acabes la tarda en un creuer pel riu Sena que gairebé perds a causa de les llargues cues a la torre Eiffel. El turisme frenètic, el que omple l'agenda d'activitats, experiències o visites, sense temps de parar, va guanyant cada vegada més terreny, convertint les vacances en un nou període d'estrès. "Encara que no es pot generalitzar, sempre hi ha hagut cert ànim exhibicionista en la pràctica del turisme i els viatges. Els àlbums de fotos dels viatges i especialment els dels nuvis tenien aquest propòsit", assegura Pablo Díaz, professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i expert en turisme. "Actualment, però, la tecnologia i les xarxes socials han multiplicat aquest efecte, i hi ha certs grups de turistes que poden sentir aquesta obligació de fer coses, viatjar i donar-les a conèixer", afegeix l'expert. Tot i que aquest fenomen encara no s'ha batejat, segons Díaz, estaria relacionat amb el FOMO (fear of missing out, en anglès) o, el que és el mateix, el "temor de perdre's alguna cosa", o amb el FOEN (fear of exhibiting nothing), la "por de no exhibir res".

La demanda d'un turisme intensiu es "retroalimenta" amb l'oferta que proporciona el sector turístic. "Hi ha una oferta creixent d'experiències i una orientació d'aquestes a impulsar que els mateixos clients les promocionin a les xarxes socials. Les empreses o els emprenedors turístics estan molt preocupats per la seva imatge a les xarxes i, per això, s'adapten en molts casos a les demandes dels públics", apunta l'investigador del grup NOUTUR. 

Més control, més estrès

Però per què ens costa tant parar i desconnectar? "No desconnectem perquè vivim en un bucle de voler tenir-ho tot controlat, també la planificació de les vacances, però paradoxalment quan més controlat ho tenim tot, més estrès es genera", assegura Sylvie Pérez, professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC. Un altre factor, segons Pérez, és que ens costa gaudir del procés, en aquest cas fer turisme, i només volem el producte final, i quan aquest s'aconsegueix, volem demostrar als altres el nostre assoliment, com una foto a la Capella Sixtina o al cim d'una muntanya.

"El que hauríem de fer durant les vacances és aixecar-nos i decidir si ens ve de gust fer alguna cosa aquell dia i, en cas afirmatiu, decidir en aquell moment què ens agradaria veure o quina activitat volem fer", apunta Pérez. S'ha arribat al punt, afegeix l'experta, que, si optem pel descans, ens sentim malament, i si nosaltres no tenim aquest sentiment, ens el fan tenir els altres amb preguntes com: "I dius que no has fet res aquestes vacances?".

Perfil de turista frenètic

Encara que fa uns anys aquest tipus de turisme de moltes visites a diferents llocs en poc temps es relacionava amb un perfil de turista asiàtic, en particular els japonesos, actualment, assegura Díaz, és una pràctica estesa en tota mena de població i molt relacionada amb la dependència de l'exhibició i la tecnologia. "Pot haver-hi grups de població més intensos en aquestes pràctiques de frenesí actiu, com és el cas dels mil·lennistes [els nascuts entre la dècada dels 80 i els 90]", afegeix Díaz. En aquest sentit, la professora de Psicologia assegura que quan estàs de vacances acabes compartint les teves fotos "per no quedar-te desplaçat". "Si no, per què es veuen tantes fotos de peus a la platja a l'estiu? Per demostrar als altres que tu també estàs de vacances i que també fas coses", apunta.

Aquest frenesí turístic, apunta el professor d'Economia i Empresa, ha fet aflorar un nínxol de negoci "per negació". "Són aquells que fugen d'aquestes pràctiques i busquen un turisme slow i desconnectat". Desconnectar, però, recorda Pérez, no s'aconsegueix en un sol dia, sobretot quan es tracta de vacances llargues. "Si tens un mes de vacances, potser necessitaràs dos o tres dies per entendre que entres en una altra mena de ritme", apunta. Finalment, la psicòloga aconsella que abans d'unes vacances, siguin curtes o llargues, només es planifiqui el que realment faci molta il·lusió visitar. "Per a la resta, aconsellaria autoobligar-se a improvisar i gaudir d'aquesta improvisació". El que sí que és important, afegeix, és planificar la tornada perquè no sigui d'avui per demà i, en cas que sigui així, assumir que es passaran dos o tres dies "dolents".