Realistes, ambivalents i entusiastes: els tres perfils de teletreballadors

Les empreses es debaten entre l'aposta pel teletreball o el retorn massiu a l'oficina, al mateix temps que sorgeixen diversos estudis sobre els beneficis i els desavantatges del teletreball. Una recerca recent de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), publicada en obert a la revista d'experts International Journal of Manpower, ofereix un enfocament nou i analitza aquest tema a partir de com els mateixos empleats perceben el treball a distància. Els resultats poden ajudar les empreses a organitzar-se millor la gestió i aconseguir empleats més satisfets.

Vicente Peñarroja, professor i investigador del grup de recerca interdisciplinària sobre les TIC (i2TIC), dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC, assenyala que el seu article indaga una nova manera d'enfocar la planificació de la feina. "La idea de la meva recerca era reconèixer perfils a partir de la percepció que tenen els mateixos empleats sobre el teletreball", explica. "Aquesta qüestió és rellevant perquè, quan es mira des d'aquest punt de vista, es veu que no totes les persones d'una empresa tenen les mateixes preferències o necessitats. Identificar els diferents tipus de treballadors per oferir-los un pla laboral personalitzat pot oferir beneficis tant als empleats com a l'organització", afegeix.

Tres visions diferents del teletreball

Peñarroja va utilitzar les dades de 842 individus que van respondre l'Enquesta sobre equipament i ús de tecnologies d'informació i comunicació a les llars de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) el 2021. El qüestionari incloïa dotze preguntes en què calia valorar sis beneficis i desavantatges del teletreball.

A partir de les respostes, es van identificar tres grans categories de teletreballadors: els realistes, els ambivalents i els entusiastes. Els realistes eren els que no tan sols reconeixien els avantatges del teletreball, sinó que també en constataven molts dels inconvenients; els ambivalents n'assenyalaven més desavantatges, i els entusiastes només en veien els beneficis. "Només hi va haver un aspecte negatiu que van ressaltar els tres grups, incloent-hi els entusiastes: l'aïllament social", explica Peñarroja.

Els individus dels grups compartien certes característiques, segons va constatar l'anàlisi. Els realistes tenien, de mitjana, nivells d'estudis i ingressos a la llar més alts. Els entusiastes, d'altra banda, treballaven més hores fora de l'oficina que els que pertanyien a les altres dues categories. Segons l'investigador, això es pot deure a circumstàncies que caldria estudiar: és probable que els realistes tinguessin càrrecs de més responsabilitat que dificultessin el treball a distància, o que en el grup dels entusiastes hi hagués més joves familiaritzats amb la tecnologia.

Una recerca cada vegada més necessària

Com assenyala el mateix estudi, per aprofitar la classificació dels treballadors en grups, seria apropiat continuar la recerca i saber si aquests perfils es mantenen en el temps o si, per contra, canvien a mesura que les condicions del treballador varien. També caldria estudiar les peculiaritats del context laboral, com ara el tipus d'indústria, les demandes del càrrec i la cultura de l'organització, o si hi ha altres necessitats psicològiques dels individus. La capacitat d'autoeficiència, el nivell d'autocontrol o la necessitat de més o menys autonomia segons l'experiència són factors que probablement influeixen en com es percep el teletreball.

Per a Peñarroja és imprescindible continuar estudiant el teletreball perquè es pugui integrar de manera satisfactòria en la vida de les persones. Sobretot en un moment en què tecnologies com la intel·ligència artificial provocaran nous canvis. Per exemple, les reunions per videoconferència gravades poden ser més productives que les presencials, ja que és possible produir-ne resums immediats. O les tecnologies com la geolocalització permetran més control dels empleats. Cada vegada és més necessari, explica, reflexionar sobre com es podrà gestionar l'estrès a la feina i separar l'espai personal del laboral.

Aquesta recerca afavoreix l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) de l'ONU número 8, treball decent i creixement econòmic.

Article de referència

Peñarroja, V. (2024), "Are there differences in the perceived advantages and disadvantages of teleworking? The identification of distinct classes of teleworkers", International Journal of Manpower, Vol. 45 No. 10, pp. 1-15. https://doi.org/10.1108/IJM-07-2023-0416

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.