Del 'sugar baby' al sexe virtual: manifestacions i característiques sociodemogràfiques del sexe transaccional

El concepte prostitució reflecteix l'estigmatització que pateixen aquesta activitat i les persones que l'exerceixen. A més, cada vegada més estudis assenyalen que aquest concepte no serveix per reflectir tota la varietat de serveis de caràcter sexual a canvi d'una compensació, sobretot des de l'entrada en escena de les plataformes tecnològiques i les xarxes socials. Per això, un nombre creixent d'investigadors advoca per utilitzar el terme sexe transaccional i evitar fer servir conceptes com prostitució o fins i tot treball sexual.

Però què és exactament el sexe transaccional? De quins tipus n'hi ha? I quines són les característiques de les persones que el practiquen? Aquestes són algunes de les preguntes que han provat de respondre en el seu últim article Josep Maria Tamarit, catedràtic de Dret Penal i investigador principal del grup de recerca Victimologia empírica i aplicada (VICRIM) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), i Irene Montiel, investigadora del grup VICRIM i professora del grau de Criminologia i el màster universitari de Ciberdelinqüència de la UOC.

"L'objectiu de l'estudi, basat en una enquesta a 1.568 persones, era conèixer les característiques de les persones que realitzen pràctiques de sexe transaccional, indagar si hi ha diferències entre les diferents classes de pràctiques, especialment entre les que responen al concepte social de prostitució o treball sexual i altres situacions, i conèixer les conseqüències d'aquestes pràctiques i la seva relació amb experiències de victimització", explica Tamarit.

Sexe transaccional: definició i tipus

El terme sexe transaccional cerca anar més enllà del concepte de prostitució per incloure totes les pràctiques que impliquen l'intercanvi de sexe per diners, béns, serveis, mercaderies o privilegis. Tal com conclou l'estudi, hi ha quatre diferents tipus de sexe transaccional:

• Sexe transaccional ocasional. De les 57 persones de l'enquesta (3,7%) que van afirmar haver rebut diners, regals o una altra classe de compensació a canvi de sexe, 21 van manifestar haver-ho fet entre 1 i 3 vegades, 13 van afirmar que ho havien fet entre 4 i 10 vegades, i 13 més, en més ocasions.

• Relacions transaccionals. Un nombre més elevat d'enquestats, 66 (4,2%), va declarar haver estat involucrat en alguna relació íntima de caràcter transaccional entre una persona de major poder econòmic (i, generalment, major edat) i una altra amb menys recursos, les conegudes com sugar relationships.

• Treball sexual habitual. Tan sols 10 enquestats (0,7%) van afirmar que es dediquen de manera habitual a prestar serveis sexuals a canvi de diners. En 5 casos, la motivació per exercir el treball sexual és de tipus experimental; en 5 més, per aconseguir coses que no poden obtenir d'una altra manera, i en 2, per necessitat (les respostes no eren excloents).

• Sexe virtual transaccional. Aquesta pràctica fa referència a la participació en interaccions en línia de sexe transaccional; per exemple, oferir imatges sexuals, vídeos o exhibicions sexuals a canvi de diners. En l'enquesta: 26 persones hi van respondre afirmativament (1,7%).

En total, el nombre de persones que han manifestat haver estat involucrades en alguna forma de sexe transaccional ha estat de 107, que representa un 7,3% de la mostra. Un 71% d'elles només ha practicat una de les formes analitzades, un 21% dues, un 6% tres i un 2% les quatre.

"Una de les principals conclusions de l'estudi és que el sexe transaccional ocasional, el sexe virtual transaccional i les relacions sexuals de caràcter transaccional presenten característiques diferenciades de les situacions que encaixen de manera més exacta amb la idea social de prostitució o treball sexual, segons la qual una persona es dedica a aquesta pràctica com a modus vivendi, de manera habitual i amb certa promiscuïtat", assenyala Tamarit, professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC.

"A més, hem conclòs que les pràctiques de sexe transaccional no són quelcom marginal ni són una cosa pròpia només de dones o de persones molt joves, encara que sí que són més freqüents entre les persones amb una orientació homosexual o bisexual que entre persones heterosexuals", afegeix el jurista. "D'altra banda, haver experimentat abús sexual o maltractament en la infància augmenta la probabilitat d'involucrar-se en conductes de sexe transaccional en l'edat adulta", apunta.

L'estudi també assenyala que aquestes conductes no semblen seguir un patró i conjuguen components diferents, més enllà de l'estatus social o econòmic. Per a molts dels enquestats, la companyia, l'afecte, el compromís, l'exclusivitat sexual o la confiança també apareixen com a factors importants en aquesta mena de relacions.

Qui ofereix sexe transaccional?

L'estudi dels dos investigadors de la UOC també aprofundeix en les característiques sociodemogràfiques de les persones involucrades en qualsevol de les pràctiques de sexe transaccional. Les dades que ofereix l'enquesta semblen indicar que no existeixen grans diferències en termes de gènere, sexe, edat, nivell econòmic o nivell d'estudis. No obstant això, sí que assenyalen dos factors clau: l'orientació sexual i la victimització en la infància.

La informació recollida indica una major proporció de persones homosexuals o bisexuals entre les involucrades en alguna activitat de sexe transaccional. "Les persones que es van identificar com a bisexuals o homosexuals representen el 39,8% entre els que es van involucrar en alguna pràctica de sexe transaccional. Mentre que les persones amb aquesta orientació sexual eren el 25% entre els que no es van involucrar en aquestes pràctiques".

"D'altra banda, el fet d'haver patit violència en la infància (fins els 18 anys) està associat amb un major risc d'involucrar-se en pràctiques de sexe transaccional", explica Tamarit. Un 36,4% dels que s'han involucrat en aquestes pràctiques havien patit violència física a la infància, mentre que entre els no involucrats el percentatge era un 25,5%.

"No obstant això, l'enquesta no ha demostrat que la participació en aquestes pràctiques sigui un factor de risc clar de patir violència física, psíquica o sexual. Els estudis elaborats en altres països també han aportat resultats divergents i poc clars en aquest aspecte, encara que sí que hi ha una sòlida evidència que l'exercici habitual del sexe de pagament és un factor de risc de violència", conclou.

Per als investigadors, més enllà de les conclusions extretes de l'enquesta, aquest i altres estudis sobre el tema demostren la necessitat de continuar estudiant les particularitats de les diverses formes de sexe transaccional i quins són els elements que determinen un risc de victimització, amb la finalitat de poder dissenyar i executar programes de prevenció més efectius.

Artícle de referència

Josep Tamarit Sumalla, Irene Montiel Juan, «Sexo transaccional: aspectos conceptuales y victimológicos a partir de una encuesta en España. », InDret 4.2023 ,pp. 261-290. DOI: 10.31009/InDret.2023.i4.08

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.